top of page

My Items

I'm a title. ​Click here to edit me.

Comanda d'estiu

Comanda d'estiu

Us comuniquem que fins al proper dia 24 d'abril està oberta  la botiga virtual per tal de realitzar la comanda d'estiu de Gobik . La roba encarregada està previst que arribi a finals de juny , tot i que la data pot variar. Us avisarem per mail quan estigui llesta.   No es tramitarà la comanda fins  que no s'efectuï el pagament. Hauràs de fer una transferència bancària per aquest import al compte del club, especificant el teu nom i cognom i detallant la frase "COMANDA ROBA"   IBAN de Banco Santander: ES92 0049-0329-71-2512197313 (o bé podeu fer el pagament presencial al mateix Club el divendres de 18h a 20h).

Especial Alt Empordà

Especial Alt Empordà

Març 2024 Text: Jordi Mateos Lluny queda ja aquell dia de principis d’agost de l’any passat, a l’equador de l’stage dels Pirineus que ens va organitzar el Gerard, quan en un sobretaula a Banyeres de Luchon amb en Vicenç i Lluch rememoràbem les antigues especials i com progressivament s’havien anat perdent. No sé què em va agafar però en un dels meus rampells vaig dir que personalment m’ocuparia de que es tornessin a fer. Coneixedor que bona part de les noves fornades del club estaven fent ja coses per la seva banda vaig pensar que seria fàcil aunar les ganes d’aquests amb les dels antics participants d’aquest tipus de sortides. Tots els allà presents (Sergi, Vicenç, Lluch, Gerard i Gabriel) veien be la iniciativa. Sense haver-li dit res encara al Víctor sabia que podria comptar amb ell per donar embranzida al projecte, i així va ser. De seguida que li vaig comentar es va animar a que ho organitzéssim, amb més il·lusió encara que jo mateix. Vam acordar que ell i jo les faríem sempre, d’aquesta manera seria més fàcil que s’apuntessin els interessats, ja que sovint el “bueno anem veient” acaba per provocar que no hi vagi ningú. Nosaltres dos hi anem, i qui vulgui que s’apunti!! He de reconèixer que aquesta lliçó l’he après d’una anècdota amb en Gerard: Teníem agendada una volta en BTT al Pedraforca varios companys. Sortida dura de més de 80 km i 2.800m de desnivell. Arribada la setmana aquella tot eren: uff jo no estic preparat, uf em va fatal marxar tot el dia, uf no estic gaire motivat…El Gerard va dir: doncs jo vaig. I mira, vam anar tots, no en va fallar ni un, jajaja. Aterrem a la setmana de la primera especial (oficial). Es va acostant el dia i la previsió va confirmant que tindrem tramontana, fins el punt que es valora que potser fora bo canviar la ruta per una altra de les especials. Finalment no sembla que hagi de ser res extraordinari i mantenim la fita. Just el dia abans el Víctor té un imprevist familiar que el fa haver d’anar a Salamanca urgentment i causa baixa. Anims Victor! Punt de trobada Avinyonet de PuigVENTÓS, 8:00 del matí. Jo vaig amb l’Isaac que segueix encara amb la seva gravel, que no suposa un gran lastre per ell, ja que té uns quants watts per compensar-ho… Trobem accident a l’autopista que ens endarrereix i en general també a la resta de companys, de manera que un cop estem tots a la plaça i fets els cafès de rigor i la passada pel WC ens calem els pedals quan ja són gairebé les 9h… L’èxit de la convocatòria és total, en som més de 20; grups barrejats A, Súper B i B. Passem llista. Assistens: José Antonio Peinado, Joan Junyent, Eloi Cuevas, Gerard Carrasco, Pol Massip, Vicens Bruguera, Gabriel Navalles, Angel Delgado, Alberto Allende, Isaac Bosch, Ramiro Olivera, Quim Perelló, Joaquim Bonada, Jordi Mateos,  Lluís Andrés, Eduard Simón, Laura Serra, Javier Santos, Antonio Sabaté, Matias Maizel i Albert Vélez. També el Nando, que encara no és del Gràcia però té importants lligams. Iniciem per fi la ruta. Camí ascendent, tots en grup, ben juntets. El dia és més aviat grisot, i si mires cap als Pirineus veus com una mena de cella de cotó espès i fosc que es recolza a les negres muntanyes. Es comença a notar l’aire de nord, si bé el fet d’anar en pinya fa que no molesti excessivament. Carretera estreta i sorrenca direcció Llers, sis km que aniran guanyant uns 100m de desnivell, serpentejant per trams de bosc autòcton amb domini  del roure, sense rastres del gran incendi de fa uns deu anys, gràcies a la resistència d’aquest arbre al foc. Aquesta primera pujada es va endurint i el grup es comença a trencar. Els de davant estan marcant un ritme fort d’inici i ja estic veient que el dia no serà com acostumava a ser amb les especials d’abans, on s’aprofitava més per socialitzar i gaudir del paisatge, enlloc de veure qui era el més fort…. Faig un parèntesi perquè els socis puguem obrir un debat sobre com volem que siguin les especials, si un dia diferent en què puguem compartir ruta companys de diferents grups, sense que s’hagi de perdre l’oportunitat de fer carreretes puntuals però més semblant a cicloturisme, o un dissabte normal en el que acabes rodant amb els companys de sempre i donant el màxim, més pendent de quina roda tinc davant o darrera que dels nous paisatges que m’envolten… Podria ser que abans no existia Strava, i tant era en quin temps fessis un tram perquè no afectaria al teu ego, no sé… Torno a la ruta: arribem dalt d’aquesta primera pujadeta i comencem a valorar la possibilitat de fer 2 grups, però alguns companys coincidim que és millor que anem tots junts. I així ho farem en un terreny força més favorable, molt rodador fins el Poble d’Espolla, i ben agrupadets per reduir l’efecte del vent que com anem direcció França el tenim majoritàriament en contra. A Espolla s’inicia el port de Banyuls; camí que fa uns 25 anys esdevenia pista forestal al cap de un o dos km, i no tornaves a veure asfalt fins que arribaves a la part francesa, ja a dalt del coll. Al cap de res de sortir del poble entres a l’espai natural de l’Albera, part final dels Pirineus. Tota aquesta zona la conec força ja que és la dels meus inicis ciclistes, entre el 95 i el 99. Mapa topogràfic en mà i a perdre’s per tantes pistes i corriols com fos possible… Amb el port es trenca el grup i en diferents unitats ens anem escolant entre suaus turons, coberts amb vegetació principalment de matolls, típica d’aquesta zona castigada per la tramuntana i els incendis. Són uns 8km fins a dalt amb trams de recuperació i fins i tot alguna baixadeta, ja que el coll es troba a poc més de 300m d’altitud malgrat la seva llargada. Vaig coincidint amb en Ramiro, Gabriel, Albert, Laura, Quim… anem pujant tranquilament i xerrant. Abans del darrer i més dur tram de pujada deixem a l’esquerra les runes del Mas Pils i a la dreta la pista forestal-GR 11 que portaria al monestir de Sant Quirze de Colera i més enllà a Rabós o Vilamaniscle. Quan agafem aquest darrer tram, de potser un km, s’alien la duresa i el vent frontal, deixant-te clavat per moments, però si reconeixes el final del coll saps que l’agonia serà curta, i així resulta ser. El Gabriel surt disparat amunt i els altres anem pujant com podem. La Laura comenta que li sorprèn aquestes ràfegues de vent que per poc no et fan posar peu a terra. Finalment arribem a dalt i veiem el mar per primera vegada, amb un sol que sembla que té ganes d’anar-se imposant i un vent que segueix empipant una mica. Reagrupem, faig una ullada a la Torre de Madeloc  (o del diable)  que destaca imponent més al nord (si, algun dia hi pujaré), xerrem una mica i ens decidim a iniciar el descens per l’empinadíssima banda nord del port. Uns companys ja han començat a baixar quan l’Isaac, que sap com gaudeixo de les baixades em diu: vinga Falco, ja pots llençar-t’hi… Però recordo que el descens no és dels que més m’agraden, amb forts pendents i asfalt en mal estat. Tot i així començo a avançar companys: el ferm és relativament nou i em dóna seguretat, a més al tram més pronunciat un cotxe estava ralentint la marxa. Just quan arribo al Gerard que baixava pacientment darrera del vehicle aquest posa l’intermitent i s’aparta amablement a l’esquerra per deixar-nos passar. Em llenço una mica avall però el terreny ara és boturut i com no tinc ningú davant em trobo sense referències així que aixeco una mica el peu. Una abella (potser) se m’escola dins del casc i m'aturo a la dreta per no molestar mentre miro d’alliberar-me del pobre insecte, sense més conseqüències. Per cert, ningú més troba que pràcticament no hi ha papallones? Fa uns anys per aquestes dates aquesta banda de l’Albera n’estava plena… Arribats a la riera de baix mirem que no falti ningú i seguim cap a Banyuls on farem una divertida foto de tots plegats. Decidim ara si fer dos grups i jo em quedo amb el segon, que tot i així anirem escampats fins a Cerbera. Jo intento que anem agrupats: penso que ja que hem fet dos grups podem mirar que ningú es despenji, però no resulta fàcil fer arribar el missatge als qui van més endavant. De Banyuls a Colera tens tres portets, cadascun una mica més alt que l’anterior,  El primer que et deixa a Cerbera; el segon que puja la frontera; i el tercer i últim de Portbou a Colera, Coll del Frare, que és per poc el més elevat amb els seus 200m i que inclou un túnel on alguns sense voler es van ficar, perdent-se els revolts finals que gràcies en aquesta relativament nova infraestructura els fas sense gairebé trànsit.Tot i que en aquest llarg tram de costa el vent bufava majoritàriament a favor, tenies de baixada alguns revolts on els bandassos eren considerables i havies d’agafar fort el manillar si no volies sortir-te del teu carril. A Portbou estava el primer grup esmorzant, però el nostre (Laura, Ramiro, Javi, Edu, Albert, Antonio, Quim i Piernas) vam seguir cap a Colera que era la proposta inicial (no compartida per mi , que sóc més aviat d’esmorzar a l’hora d’esmorzar), però com havíem anat menjant alguna barreta ja amb la idea d’aguantar doncs això, vam seguir i vam esmorzar al restaurant El Jovent de Colera, on per cert van ser molt amables i ràpids. Seguim amb la panxa ara més contenta novament paral·lels a la costa, arribant ràpidament a Llançà, on perdem alguns compays que es passen el desviament. Passem una mica pel barri del port de Llançà, molt més tranquil del que ho està a l’estiu, i agafem la carretera que va a Port de la Selva, on el Ramiro, l’Albert i l’Antonio s’aniran tornant per portar-nos fins el desviament a La Selva i Sant Pere de Rodes. La pujada al monestir et rep amb un aperitiu del que et tocarà anar païnt. Només començar una forta rampa que va creuant una urbanització. Em situu darrera el grupet de l’Albert, l’Antonio, la Laura, el Javier i el Quim i just m’arriba una trucada del Victor. Paro per veure què em vol dir però ja no aconseguiexo contactar-hi. El grup se me n’ha anat però darrera crec que queda algú que s’havia aturat al creuament, així que vaig pujant amb la calma, no hi ha forces per gaire més... M’encanta mirar cap avall i anar veient com les casetes vora el mar es van fent petites. Gràcies al fort desnivell i a la verticalitat del balcó que esdevé aquí la carretera la sensació d’anar guanyant altitud ajuda a que l’esforç sigui agraït. Aquesta mateixa verticalitat em permet veure com se’m van acostant el Ramiro i l’Edu. El primer a arribar fins a mi és l’Edu, que em passa com una fletxa. No intento seguir-ho, evidentment. Al cap de l’estona arriba el Ramiro, i comentem que potser hauria d’haver deixat ficada la pinya de 32 dents que em vaig comprar pels Pirineus. I m’ho diu ell que va amb el 36/28… Be, una mica atrancat si que vaig però vaig fent, no em queixo. Seguiré la seva roda ara que ja veiem el Santuari. Curiosament el veus allà davant, que sembla no estigui gaire més amunt, però contradictòriament tens entre ell i tu una autèntica pared amb un reguitzell de ziga-zagues i una rampa que possiblement sigui la més important del port que et porta a l’inici d’aquests tornanti. En fi, intento pensar que ja casi estem. Els tornanti no seran tan durs com semblaven i al cap de poc arribem als 2 darrers km que són molt més agraïts i els pots fer a plat. Aquí veiem aturats l’Eduard amb en Piernas i l’Albert però ens pensem que ens estaven esperant i els cridem que segueixin que ja estem a dalt. Una rampeta més i arribem al creuament per baixar a Vilajuïga o fer l’últim km fins al Monestir, pas prohibit als cotxes però que pots fer en bicicleta. Fotos de rigor (monestir, platges, Port de la Selva, nosaltres…), salutacions de turistes,etc. Quan arriben l’Albert i el Piernas ens comenten que l’Edu està xungo, té alguna mena de lesió i que tirarà directe cap a Vilajuïga. Al cap d’una estona tirem avall. Ara si carretera en millors condicions, però tampoc per llençar-hi coets eh. Ningú ho sap, però aquí tenim també el GR-11 que ens creua, una mica més enllà del desviament a Port de la Selva. Per allà baixaba jo fa molts anys amb la BTT, ja que segons els mapes podies seguir el GR, que venia del Cap de Creus i et portava directe a Llançà des d'aquí. La pista de seguida es convertia en corriol que al cap de poc esdevenia absolutament impracticable per fer en bicicleta però que per la mandra de tornar a pujar acabava per baixar-lo, sortint d’allà ben esgarrinxat de braços i cames per culpa dels amorosos esbarzers, i amb el sol ja desapareixent per l’horitzó… Perdó, recupero el relat: Baixada; el Ramiro es despunta ja el primer força més avall. Miro a veure si m’hi puc acostar. M’hi llenço però trigo una bona estona a arribar-hi. La velocitat és molt alta i no pots posar-te a pensar què passaria si es trenca el cable que presiona les pastilles contra la llanta, o si en aquest revolt de dretes tindràs una ràfega de vent que et farà sortir volant, o si et trobaràs una roca enmig de la carretera…Et centres en l’aerodinàmica, en frenar lo just per fer el revolt, en empènyer la bici cap a l’interior de la corba i en pedalar fort en sortir. He de baixar bé el cap per compensar amb l'aerodinàmica el meu poc pes mentre el Ramiro es permet agafar-se als escaladors i tot i així baixar casi igual de ràpid. Jo m’obro generosament a les corbes, com els motoristes, i ell les agafa tal qual. Tot i així acabo arribant-t’hi però em quedo darrera d’ell. No m’atreveixo a passar perquè encara voldria anar més ràpid i perdria la justeta sensació de control que he tingut fins aquí. Faig bé perquè de seguida arribem a un tram ja més pla i aquí en Ramiro desferma el seu potencial rodador, així que amb prou feina em quedo rerassegat darrera d’ell, beneficiant-me del vent que m’estalvia, ja que seria inútil intentar rellevar-lo. Arribem a Vilajuïga i trobem l’Edu assegut al terra parlant pel mòbil, sembla que coordinant la seva recollida, no està per seguir pedalant. Compro un Aquarius a un bar mentre arriba la resta de companys, doncs l’exigent pujada a Sant Pere m’ha fet suar i he liquidat tot el bidonet que havia omplert a Colera. Al cap d’una estoneta seguim, uns 30km fins Avinyonet, casi tot pla menys algun repetxó i el portet d’arribada, o aixó pensem. Em trobo be i en alguns repetxons llargs m’escapo amb en Javi, pràcticament sense voler, però esperem el grup quan el terreny és més favorable. En una d’aquestes ocasions el Ramiro s’está amb nosaltres dos i ens quedem els tres bocabats quan veim davant la pared amb la que es transforma la carretera just arribant a Llers. Són 700 m al 10%, 300 dels qual als 13%. Tal i com portem les cames doncs us podeu imaginar la cara que se't queda... El Ramiro  ja ni ho intenta i se’ns acomiada. Agafo la roda del Javi però la duresa és elevada i acaba per guanyar-me uns quants metres. Arribem dalt al poble i ens quedem panteixant sense dir ni mu. Em poso en front del poble per anar veient com arriba tothom i reagrupar. Quan me n’adono veig que ningú ha parat i m’han deixat sol com un mussol…. Començo de nou a pedalar, pensant inocentment que ja baixaríem però la pujada segueix. Deu n´hi do amb Llers… Dalt hi ha una rotonda i aquí si per sort ja estaven aturats tots els companys. Darrers 6 km fins a Avinyonet, només queda un repetxó ja més suau. Hi ha alegria general en el pedaleig del grup, imagino que el fet que ja acabem i que el més difícil està fet ens dóna energia. De seguida apareix el gens desitjat repetxó davant nostre, potser 200 metres, i després un altre tram que puja però més suau. Ramiro i Javi s’animen i tots tres comencem a separar-nos de la resta. Tinc les cames que em demanen més així que decideixo donar aquí el que em queda, però just pensar això i la cama esquerra comença a avisar-me que baixi la intensitat o em vindrà una rampa de campionat. I així és, tot i baixar el ritme se m’acaba enrampant tota ella i he de posar peu a terra… En fi, ara feia temps que no em passava però no és res nou. Espero mig minutet i torno a pujar a la bici. Sembla que estic be; vaig progressivament animant-me i quan estic arribant fins el Quim i la Laura em torna a agafar la rampa de nou. Res, claudico i faig la resta del repetxó com puc, recuperant-me al tram més favorable que ens porta fins Avinyonet, on ens esperen els companys del primer grup al restaurant de la placeta. El temps ha anat empitjorant sense que pràcticament ens n’adonéssim, però ara que ens asseiem a la terrassa veiem que cal abrigar-se doncs el sol ni hi és ni se l’espera, i la temperatura ha caigut força. Tot i que ja són gairebé les quatre l’estressat senyor del restaurant ens ofereix una sèrie de plats ja preparats però que els pot escalfar, triomfant el fricandó amb patates pels últims en demanar. Mica en mica se’ns aniran acomiadant els companys, amb barreja de tristesa per haver-se acabat l’excursió i alegria per la bona experiència que ens emportem. Els que quedem anem demanant begudes més calentes per compensar la fresqueta que ens cau a sobre (té, cafè….) demorant una mica més el moment de marxar. Finalment s’imposa la realitat i no queda una altra que tornar cap al bullici barceloní, però, això si, amb una gran motivació per apuntar-nos a la següent especial. Companys, gràcies a tots per haver compartit aquest magnífic dia. Espero que aquesta crònica junt amb les fotos i video contribueixin a mantenir viva l’experiència a la nostra memòria. Una abraçada ben forta i ens veiem a la propera!!

Volta a Catalunya

Volta a Catalunya

Diumenge passat, 24 de març, un grup de socis i sòcies vam poder visitar les interioritats de l'organització de la Volta a Catalunya. Gràcies al nostre soci, en Neal Shanahan, vam poder conèixer com funcionen els vehicles que van en la caravana ciclista i tota la tecnologia de la qual disposen perquè tot transcorri amb la màxima seguretat. A continuació, ens vam dirigir als autocars de l'equip Bahrein Victorius on vam estar departintamb el seu Director Tècnic, en Xavi Florencio, que ens va comentar com va veure la Volta i les perspectives per l'equip per aquesta temporada. També vam aprofitar per lliurar-li un maillot del club Després de veure la sortida neutralitzada de l'etapa, ens vam dirigir als autocars de l'equip Movistar, on vam poder visitar l'autocar on hi ha el taller mecànic i la cuina i posteriorment vam entrar a l'autocar dels corredors, que és el seu espai privat on descansen, es preparen, es dutxen i canvien i fan les xerrades prèvies a les curses. Volem agrair a tothom que ha fet possible aquesta visita tan interessant i per l'oportunitat que hem tingut d'apropar-nos a aquesta faceta del ciclisme que queda lluny del que mostren les càmeres de les grans curses. Fotos CCgràcia VB

Inici de temporada 2024

Inici de temporada 2024

Estem encantats d'anunciar que hem donat inici a la nostra temporada de ciclisme. Volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les sòcies i socis per la seva increïble participació en aquest primer dia. Junts pedalarem cap a grans aventures i èxits en aquesta nova temporada! 🚴‍♂️🚴‍♀️

Assemblea 2024

Assemblea 2024

El passat diumenge 21/01, el Club Ciclista Gràcia va dur a terme la seva assemblea anual

CONSELLS I INFORMACIONS DEL CLUB

CONSELLS I INFORMACIONS DEL CLUB

Potser ets un/a ciclista amb experiència que coneix perfectament tant els riscos que comporta circular per la carretera amb bicicleta com quines són les pautes adequades per rodar en pilot. Però, per si aquest no és el teu cas, tenim l'atreviment de donar-te una sèrie deconsells que, creiem, repercutiran en benefici de la teva seguretat i de la resta d’integrants del grup. 1. Rodar en pilot A les sortides del Club hauràs de rodar en grup durant llargues distàncies i, en els grups de més nivell, a velocitats relativament elevades. En aquestes circumstàncies és recomanable tenir en compte el següent: Mantenir permanentment l'atenció tant en relació a la posició i moviments dels teus companys, com en relació als possibles obstacles i irregularitats de la carretera. Si has d’aturar-te per qualsevol incidència (punxada, respondre una trucada de mòbil,indisposició, etc.), no ho facis bruscament i avisa prèviament a la resta del grup, a fi d'evitar el risc d'un amuntegament. Si estàs rodant al capdavant del pilot i observes algun obstacle a la carretera o el voral, avisa la resta del grup, ja sigui mitjançant moviments dels braços o verbalment. Si consideres que el risc és alt, no et tallis, i avisa cridant ben fort. També és important recordar la importància de la col·laboració en els relleus . Rotar la posició del primer del grup és una pràctica comuna, ja que permet que tots els ciclistes compartiran la càrrega de la resistència contra el vent. Assegura't de seguir les regles i els ritmes establerts pel grup. Procureu mantenir una velocitat constant que sigui còmoda per a vosaltres, ja que si aneu al límit, potser no és el grup adequat i esteu posant en perill tot el grup. Al contrari, si freneu constantment, pot ser degut al fet que no aneu en el grup adequat. No circularem de tres en tres , ja que a més de ser prohibit, ens posem en una situació de risc.  Hem de circular sempre per la vorera si n'hi ha, si és transitable i si és prou ample com per circular per ella. Podrem abandonar la vorera en descensos prolongats i sempre que les condicions per circular fora d'ella siguin segures. El codi de circulació vigent permet a dos ciclistes circular en paral·lel. Això no obstant, en determinades circumstàncies (molt trànsit, carreteres estretes, absència de voral, etc.), és mésprudent circular en fila índia. 2. Rotondes Actualment les nostres carreteres presenten moltes rotondes, i, possiblement, són els punts on es produeixen la majoria de situacions conflictives entre ciclistes i vehicles motoritzats. A les rotondes les nostres recomanacions són les següents: Segons l'actual codi de circulació, quan el primer ciclista d'un pilot entra a una rotonda, tots els vehicles que posteriorment també hi entren han de considerar tot el pilot ciclista com un únic vehicle, de manera que han de cedir-li el pas. Això és el que estableix la llei, però la realitat és molt diferent, i un nombre considerable de vehicles ignoren la norma o no la respecten. Pertant, quan entris a una rotonda extrema l'atenció, modera la velocitat i guarda't en la recambra alguna maniobra evasiva que et permeti evitar el pitjor. Una vegada dins de la rotonda és aconsellable que els ciclistes que van al capdavant del grup indiquin estenent els braços tant la seva trajectòria dins de la rotonda com la sortida que prendran. Amb això alertem la resta de vehicles de les nostres intencions i els facilitem la presa de decisions. 3. Frenada És aconsellable frenar simultàniament amb tots dos frens, la frenada és més eficaç iequilibrada. En el moment de la frenada la roda davantera és la que suporta més càrrega, i això fa que el fre davanter contribueixi en major proporció que el de darrere a l'eficàcia de la frenada. 4. Pluja En cas de rodar sobre mullat hem d'extremar la precaució. Les llandes estan mullades, i les frenades s'allarguen molt més del que és habitual (els frens de disc mitiguen en certa manera aquest problema). En acostar-nos a una corba hem de començar a frenar molt abans respecte a quan ho faríem en sec. Les frenades han de ser suaus, ja que el pneumàtic perd molta adherència sobre sòl mullat. Cal procurar no frenar dins de la corba i, si és imprescindible, extremar la suavitat de la frenada. 5. Norma general de seguretat Quan et trobis en una dificultat i hagis de decidir, ràpidament, entre diverses alternatives, tria la més conservadora (la que implica menys risc o un mal menor). No cal tenir mai por, però hem de ser sempre prudents. 6. Normes de circulació . Hem de respectar les normes de circulació, no només perquè són d'obligat compliment, sinó també perquè fer-ho contribueix a la nostra seguretat, atès que disminueix el risc d'accident. 7. Pedals automàtics Pràcticament la totalitat de ciclistes del Club usem pedals automàtics de diferents marques i models. Si no has usat mai aquest tipus de pedals i decideixes incorporar-los a la teva bicicleta, és aconsellable que, abans de sortir a la carretera, practiquis, en un lloc segur, les maniobres d'enganxament i desenganxament que impliquen aquests pedals. Aviat es convertirà en una rutina, però, al principi, si no domines la maniobra, pots caure en el moment que t’aturis. A vegades aquestes caigudes en aturat tenen conseqüències d'una certa gravetat. 8. Punxades i avaries Si durant la ruta pateixes una punxada o una avaria mecànica, els teus companys, sens dubte, t'ajudaran a resoldre el problema, però és responsabilitat teva portar un mínim de recanvis i eines. Considerem com a indispensables: una o dues cambres d’aire de recanvi, una manxa i desmuntables (palanques per a posar i treure el pneumàtic). Aquesta és una recomanació de mínims, la qual cosa no exclou portar uns altres tipus d'eines i recanvis útils, com ara claus Allen, tornavís, cables de fre, etc. 9. Coneixement de l'itinerari El Club et facilitarà els horaris i itineraris detallats (punts de pas, quilometratge i desnivell) de totes les sortides programades. Aquesta informació se't facilitarà per escrit a la seu del Club o la podràs obtenir consultant-ne la pàgina web. És aconsellable que abans de la sortida consultis aquesta informació a fi de poder reaccionar adequadament en cas que et perdis. 10. Referent Cada grup té un referent que controla el desenvolupament de la sortida. Els/les ciclistes han de seguir les seves indicacions i avisar-lo (o si no, als companys) en el cas de qualsevol incidència, avaria o canvi d'itinerari. 11. Vestuari En efectuar la inscripció al Club se te n’ha proporcionat el mallot. A les sortides programades (Campionat d'Excursionisme) tots els/les ciclistes vesteixen el citat mallot. Et preguem que respectis aquesta norma per a poder-nos reconèixer fàcilment durant la ruta. Per descomptat, el casc sempre és obligatori, i et recomanem que sempre portis aigua o beguda, especiament a l'estiu. Des de fa temps, la DGT va informar de l'obligatorietat de portar llums a les bicicletes. Així doncs, és obligatori portar llum blanca davant i llum vermella darrere. És necessari portar-les en dies de baixa visibilitat, com ara boira o pluja, en túnels i quan es circula de nit o al capvespre. El Club recomana que, d'acord amb les directrius de la Federació Catalana de Ciclisme, tots hem de circular amb l'assegurança de la Federació, la targeta Bici o algun tipus d'assegurança a tercers.

Llicències  2024

Llicències 2024

Festa de l'Esport

Festa de l'Esport

Ens plau comunicar-vos que enguany el districte ha premiat el Club pel seu foment de la pràctica esportiva en la gent gran, fent un homenatge a les persones de més de 80 anys que encara són ciclistes actius, i que són en Jordi Boné, Agustí Emeterio i Enric Mas. El premi es donarà en el marc de la Festa de l'Esport que es farà el pròxim dijous 2 de novembre i on es reconeix la tasca de totes les persones, entitats i clubs que promouen l'esport en l'àmbit gracienc. Us en tindrem informats i us enviarem un reportatge de l'acte de lliurament de premis. Així mateix, la Junta ha acordat que, de forma paral·lela i en la pròxima assemblea que es farà el gener del 2024, el Club farà lliurament d'un present commemoratiu als tres socis homenatjats, per reconèixer el seu esforç i la seva dedicació al club i al ciclisme.

Esmorzar de germanor

Esmorzar de germanor

Volem expressar el nostre més sincer agraïment per la vostra entusiasta participació en la sortida d'aquest dissabte passat i l'esmorzar a Sta. Creu d'Olorda. Ha estat un dia excepcional que ha reunit més de 100 socis i sòcies a l'esmorzar i on hem pogut retrobar-nos els ciclistes de diferents grups i xerrar amb companys i companyes que feia temps que no veiem. És en aquests moments on el Club Ciclista Gràcia es fa gran i es demostra que el nostre esperit va més enllà de les sortides setmanals i la nostra passió pel ciclisme. També volem agrair a tothom que ha col·laborat en l'organització, la preparació del menjar i que va ajudar que tot sortís perfecte. Esperem que hàgiu gaudit de la sortida, l'esmorzar i dels moments de germanor i retrobada i valorem enormement el vostre suport i compromís amb la nostra comunitat ciclista. Davant l'èxit d'avui estem emocionats pel futur i esperem continuar compartint moments com aquests junts. Gràcies de nou per ser part d'aquesta increïble jornada!

Nacional II, una carretera amb molta història

Nacional II, una carretera amb molta història

Rodant per la Nacional II, una de les rutes més transitades per la seva comoditat i clima suau Per: Ariadna Cotén Probablement la carretera Nacional II és una de les rutes que més fem, especialment a l’hivern, quan el benigne clima mediterrani convida a rodar-hi, en un entorn amable i suau, terreny planer al costat del mar. La carretera ressegueix una gran part de la costa del Maresme i va paral·lela a la via del ferrocarril, que té l’honor de ser el primer ferrocarril de l’Estat espanyol: la línia Barcelona – Mataró, inaugurada el 1848 i que va arribar a la Tordera l’any 1859. El nom de Maresme probablement ve de les nombroses maresmes que hi havia a la zona, i és per això que el primer camí conegut, un ramal de la Via Augusta romana anomenat el camí del Mig , anava per sobre de la costa i una mica més avall d’on ara és l’autopista. El camí era constel·lat de viles romanes, i tant a Vilassar com a Badalona ( Baetulo ) s’hi han trobat sectors de paviment de terra o argila i amb una amplada de nou metres, i trams amb lloses de pedra a la zona del Balis i prop l’ermita preromànica de Sant Cristòfor de Cabrils. També s’han detectat traces de la Via Sergia , que arribava a Iluro (Mataró) des d’ Ausa (Vic), passant per Aquae Calidae (Caldes de Montbui), l’encreuament de Semproniana (Granollers) i creuant la Collada de Parpers. Al camí de la costa, i a tocar de la platja, durant els segles medievals no hi ha nuclis estables, només torres de guaita, alguna casa fortificada i barraques de mariners i pescadors. La gent vivia a les muntanyes, aplegada en llogarets, i vora el mar hi ha un espai buit, terreny adobat pels vaixells dels pirates. Amb els pas dels anys, creixeren cases al costat marítim i alhora carrers i camins que feien un trajecte més planer i agradable. Tots els pobles acaben tenint un veïnat d’avall: Tiana amb les Cases de Montgat; Alella i Teià amb el Masnou; Premià i Vilassar amb els veïnats del mar, igual que Arenys; Canet neix per la gent del Montnegre, que baixen cap a mar, i Malgrat és el raval de mar de Vilanova de Palafolls. Passat Mataró i fins a la Tordera, hi havia un únic camí al costat de la platja, una obra molt inestable amb un ferm precari que desfeien els temporals i les rieres i que, per la seva amplada, semblava més un corriol. A més, els contraforts entre Caldetes i Calella feien que mercaderies i persones haguessin de rodejar-los, voltant per la muntanya. L’any 1761 el rei Carles III va manar la construcció de la primera xarxa de carreteres modernes “ para hacer caminos rectos y sólidos en España, que faciliten el comercio de unas provincias a otras, dando principio por los de Andalucía, Cataluña, Galicia y Valencia ”, i estableix que el nou Camí Real de França serà per la costa i a càrrec de la Corona, però la realització material s’allarga dècades i es construeix de manera fragmentària.

Fins llavors el Camí Real a França era per l’interior, resseguint el camí principal de la Via Augusta i que anava per Montcada, la Roca, Sant Celoni i Hostalric, passant per zones boscoses fins a Girona, Figueres, la Jonquera i Perpinyà i Salses. Aquest trajecte es feia en uns quatre dies i estava ple d’hostals on fer un àpat o passar-hi la nit, i també, de bandolers i saltejadors, especialment a la zona de les Guilleries. Probablement es va acabar decidint que el nou Camí Real fos per la costa a causa de la prosperitat econòmica del Maresme, i és que des de mitjan segle xvi a inicis del xviii Arenys multiplica per 10 la seva població, Canet per 25, Sant Pol per 6, Calella per 85 i Malgrat per 15. Mataró esdevé un centre fabril i comercial de primera categoria, amb una important agricultura orientada a l’exportació i amb indústria del vidre, de la fusta i molt especialment de teixits, que al llarg dels segles xvii i xviii no para de créixer i fins i tot fa la competència a Barcelona. En aquells moments, un dels principals problemes del camí era el pas del riu Besòs, que es feia de gual, sense pont i amb els “passadors”, gent que es guanyava la vida passant a l’esquena les persones (hi ha un cartell que ho explica molt bé passat el pont del Besòs, direcció Girona). També eren entrebancs la “pujada” de Montgat –on finalment es va acabar tallant la muntanya per fer el trànsit més còmode–, la riera d’Argentona, que també era un pas a gual, i el trajecte de Caldes a Calella, que era un camí tallat a la roca sobre la costa. A partir de finals del segle xviii, el nou sistema viari es millora, i neixen empreses dedicades al transport de persones i mercaderies. La Sociedad de Diligencias de Cataluña s’estableix el 1800, i el servei regular de Barcelona a Perpinyà comença el 1824. La diligència surt de Barcelona de matinada, s’atura a dinar a Calella, i els passatgers dormen a Girona. Malgrat això, notícies de l’any 1912 parlen d’una carretera encara amb greus mancances de ponts i molt sovint impracticable de gener a maig per les pluges. Amb el pas de la tracció animal a la mecànica, cal adequar les carreteres principals, i entre 1926 i 1939 s’aplica el programa del “Circuito Nacional de Firmes Especiales”, que, amb un pressupost de sis-cents trenta-set milions de pessetes, construeix tretze eixos i quatre mil quilòmetres de carreteres, i així neix la primera carretera Madrid – Saragossa – Lleida – Barcelona – França. Durant la Guerra Civil, la carretera va ser una de les principals vies de l'èxode de refugiats i, en acabar les hostilitats, resultava gairebé impracticable per a qualsevol vehicle. Amb Franco al poder, s’anomenen les sis principals carreteres amb la N de nacional i es va determinar que es marqués el seu quilometratge en sentit creixent des de Madrid, amb la qual cosa trobem els punts quilomètrics (que tan bé ens van per fer relleus) com el de Montgat al 631 o Calella amb el 669. L’any 1969 es va inaugurar la primera autopista de peatge a l’Estat espanyol, que unia Montgat i Mataró. Això coincideix amb l’esclat del turisme de masses, que ja havia començat el segle anterior amb l’arribada del ferrocarril, el qual va impulsar les construccions de residències de famílies benestants que aprofitaven l’estiu per gaudir “dels banys de mar i les fresques brises”. L’arribada de l’autopista i la seva recent gratuïtat ha fet que la carretera Nacional II, abans molt transitada especialment els caps de setmana, sigui ara una via prou tranquil·la i que és usada per molts clubs i ciclistes per sortir a rodar. La Generalitat té un projecte per pacificar la via i fer-la més amable per a les poblacions per on passa, amb passejos, voreres més amples, menys carrils de circulació i amb carrils bici. Qualsevol pacificació de trànsit és bona, però s’haurà de veure com podrem circular per aquesta històrica via sense entrar en conflicte amb els vianants i amb la resta de vehicles. Finalment, convé esmentar la principal amenaça que té la carretera actual, i aquesta és l’escalfament global i les seves conseqüències. El Maresme és un territori on l’acció humana ha interferit físicament en la dinàmica natural de la costa amb la construcció de ports esportius, espigons, canalització i cimentació de rieres, explotació del cabal de la Tordera i una gran la impermeabilització del sòl amb les urbanitzacions. Això ha fet que el corrent marí ara sigui incapaç de regenerar les costes, i les solucions amb dics i esculleres submergides han estat, en gran part, un fracàs. S’ha calculat que d’ençà del 1984 fins avui, s’han bellugat al Maresme més 9 milions de m3 de sorra, i el resultat és que han desaparegut moltes platges. A això se li ha de sumar els efectes de l’escalfament global, ja que el Maresme és una de les comarques més vulnerables per aquest fenomen i el consegüent augment del nivell del mar, però també per l’augment de l’energia a l’atmosfera que provocarà i ja està provocant més temporals. En aquest sentit, es veuran afectades infraestructures de primera línia de mar com el ferrocarril, càmpings, ports i, és clar, la carretera. Mentrestant, continuem gaudint de la ruta i, alhora, aprofitem per contemplar el camí tot recordant la seva importància durant segles en les comunicacions del nostre país.

Dissabte 7 d'octubre esmorzar de germanor

Dissabte 7 d'octubre esmorzar de germanor

El pròxim dissabte 7 d'octubre no es farà la cronoescalada a Santa Creu d'Olorda, com ja es va explicar a la darrera assemblea, però es manté l'esmorzar de germanor. Per això hem dissenyat unes etapes on tots els grups coincidirem entre les 10 i 10.30 hores a Santa Creu per esmorzar plegats. El club convidarà a entrepans i beguda, com és habitual, i us demanem que us apunteu en el següent formulari, per tal de saber les quantitats que necessitarem. Des de la Junta Directiva hem cregut necessari mantenir aquest esmorzar de retrobada on coincidim tots i totes amb les nostres bicis, sense deixar de fer una ruta programada. Us hi esperem i bones pedalades!!

Pedalada Popular Festa Major de Gràcia 2023

Pedalada Popular Festa Major de Gràcia 2023

En el marc de la Festa Major de Gràcia, aquest dimarts 15 d'agost s'ha celebrat la Pedalada Popular organitzada pel club. Hi han participat més de 60 persones entre les quals hi havia famílies, mainada, veïns i veïnes i una nombrosa representació de membres del club, que han recorregut tranquil·lament els principals carrers del barri. La pedalada ha començat a Travessera de Gràcia amb passeig de Sant Joan i ha acabat a la plaça de la Vila, en una ruta accessible i apte per a tothom.
Un any més el Club ha col·laborat en les activitats de la Festa Major amb una jornada festiva i reivindicativa on no ha faltat el bon ambient i bona companyia i volem agrair a tots els participants per haver-ho fet possible.

bottom of page