Crònica d’un dels possibles viatges a Vietnam


1. A les noticies del matí d'un dia de finals d'agost anunciaven que els països asiàtics (Tailandia, Japó, Xina i Vietnam, entre d'altres) havien estat les destinacions, de fora d'Europa, preferides pels catalans. La baixada del preu del combustible i consegüentment del preu dels vols i la inseguretat aparent de destinacions fins fa anys preferents com ara Turquia i altres països de l'Orient Mitjà podrien ser algunes de les causes més probables


2. Un migdia (a les 10 AM de Vietnam) d'un divendres de mitjans d'agost. 37 graus i un 94% d'humitat. El cel mig tapat d'aquesta capa densa i tan habitual d'un color entre blavós i gris. Ens hem aturat dalt d'un petit turó abans de creuar un dels llarguíssims, cabdalosos i serpentejants rius d'aquest país a la ribera del qual trobem la ciutat de Hoa Binh. Sembla increïble la capacitat del cos d'adaptar-se a beure prop de 6 i 7 litres diaris de líquid -aigua,

cervesa, refrescs diversos (te verd, beguda d'aloe, Red Bull versio tailandesa (molt més vigorosa)- així com els caldos i sopes amb noodles- sense pràcticament passar per l'urinari. I de vestir una roba sempre xopa de la teva suor o de la pluja. Aquesta pluja de tormenta breu però imparable que molts dies et podia sorprendre mentre compraves fruita al carrer, pedalant sobre la bici, o en plena nit: mentre lluitaves per tornar a conciliar la son interrompuda per un ventilador sorollós i a tota maquina de l'habitació a un dels NHA NGHIS (o cases de cites que hi ha a tots els pobles i que són la solució més senzilla per a pernoctar als pobles i ciutats no turístiques).


3. El concepte totalment nou i revolucionari per a un ciclista occidental (en aquest país que com la Xina s'hi esforça en arribar a un sincretisme sorprenent entre el comunisme més caspós i publicitari i el capitalisme més seductor però eteri) és el de fluir en el trànsit com