X JOCS MUNDIALS DE POLICIES I BOMBERS

X JOCS MUNDIALS DE POLICIES I BOMBERS

Autor: Josep Mª Casanovas
Com ja es va informar en els darrers butlletins, l’última set-mana de juliol es van celebrar a Barcelona els X Jocs Mundials de Policies i Bombers. El Club Ciclista Gracia va ser-hi present en dife-rents proves de la modalitat ciclisme en carretera mitjangant en Joan Lluís Ortoll i jo mateix, Josep Ma. Casanovas.
Recordem a tothom que les quatre proves eren: cronoescala-da, criterium, contra-rellotge individual i prova en línia de fons en carretera.
La cronoescalada es va correr en el circuit antic de la tradicional Escalada a Montju’íc. Sortida de prop del monument a Colom, pujada per Miramar, monument a la Sardana i arribada ais murs del Castell. Foren només uns 3 km pero duríssims i on vaig quedar el 17é classificat d’uns 50 ciclistes participants.
L’endemá, el criterium, constava d’una cursa de 40 minuts en un circuit de 1600 m en el qual cada 4 voltes hi havia un esprint pun-tuable. Era com una cursa de puntuado. Només de sortida la velo-citat fou extraordinaria i en Joan Lluís Ortoll no va gaudir de cap pos-sibilitat de puntuar, pero tot i així es va classificar dignament dintre uns 60 participants.
Él divendres vam participar els dos socis del Club. Una contra-rellotge d’uns 10 km en recorregut molt dur, pie de revolts tancats, tunéis i pujades on no servia de res la forga sino que era molt técnic. Jo em va classificar el 16é i en Joan Lluís aproximadament el 40é d’uns 60 participants.
Finalment, el dissabte 2 d’agost es va celebrar l’última prova. Una mena de Mundial en carretera com el que els professionals celebren a l’octubre. El circuit (54 km) de 6 voltes d’uns 9 km cada volta aproximadament era duríssim, amb dues pujades (una gai-rebé fins al Castell de Montjuíc pas-sant pels párkings) i l’altre per la Font del Gat fins al Palau Nacional.
Va ser exactament com un Mundial. Sortida d’uns 200 participants (en la meva categoría de 35 a 45 anys), les dues primeres voltes de tempteig pero a un ritme fort, amb múltiples caigudes -alguna forga important com la de dos suíssos i dos anglesos en la baixada- i a partir de la tercera volta una escapada d’un corredor que va trencar-ho tot. Aquest corredo/ fou el Mosso d’Esquadra Miguel Ángel Cherino que al final quedaría segon tot i anar casi tota la carrera escapat. La resta, un rosari de corredors patint, que aniríem acabant a dures penes, en grupets de 4 ó 5 ciclistes, mai un grup molt mes nombrós de gent.
Recordem, ara que fa fred, les altes temperatures que es van registrar a Barcelona el passat estiu i que van endurir molt aqüestes curses. Només cal dir que la sortida d’aquesta carrera fou les dues de la tarda, en plena canícula. Es van acabar totes les provisions d’aigua, fruita fresca, refrescos,…
El guanyador fou un policía d’Aragó i jo vaig acabar juntament amb un bomber de Madrid i un corredor polac en 18é lloc i el 15é de la meva categoría (sénior B de 35 a 40 anys).
Totes les proves van teñir un nivell altíssim, amb varis ex-corre-dors professionals de cert renom: Ricardo Zúñiga (ex-Reynolds i policía local de Sabadell), Matías Cagigas (ex-Relax Fuenlabrada i policía local de Santander), Thierry De Wilde (policía federal belga), Sergio Crespo (ertaintza de Vitoria i campió d’Espanya Policial) i fins i tot una corredora suíssa que havia disputat el Tour de Franga femení fa quatre o cinc anys.
L’ambient va ser també extraor-dinari amb nombrós públic vingut d’arreu del mon, lluint multitud de banderes i pancartes animant ais seus corredors. Es pot dir que el circuit estava pleníssim de gent. Aprofito aqüestes línies per agrair a tots els socis del Club, en especial en Jordi Boné (que es va presentar com a voluntan deis Jocs i va estar present en les quatre proves), en Francisco Aranda (que s’estava recuperant del seu accident i va ser espectador i ajudant nostre també els quatre dies) i en Luís Andrés (“Piernas”) que sempre que pot s’escapa i ens va venir a veure el dia de l’última prova.
També vam gaudir de la presencia d’alguns companys de marxes d’altres clubs, en especial del Sants i del
Provenga-lenc. De tots ells aquesta presencia mostra la seva afició i companyerisme, i tampoc m’agradaria oblidar que casi tots els socis del Club s’han interessat per aqüestes curses tot i que no han vingut a MontjuTc per diferents motius.
Per tots vosaltres,
MOLTES GRACIES.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X