VIAS VERDES

VIAS VERDES

Autor: Anna Camps i Ernest Barba
Ja n’hem fet tres! Després de la d’Olot i la de Terra Alta, ara hem conegut la «Ruta del Ferro» a la valí del riu Ter.
El dilluns vint i nou d’abril decidim sortir cap a Ripoll arnb cotxe i tándem. Aparquem a Festació i comen-cem el carní per la carretera que va a Sant Joan de les Abadesses. Just a l’últim distribuidor sortint de Ripoll i després de passar un petit monu-ment a la sardana, hi trobem el quilómetre O.
La vía té dos metres d’ample i deu i mig quilómetres de llargada. Está asfaltada i amb unes baranes de fusta, molt ecológica envoltada de verd, prats plens de flors i frondosos boscos.
Trobem tres ponts enlairats i un petit túnel d’uns cinquanta metres. La ruta sempre amunt, va seguint les aigües del riu Ter, primer per la riba esquerra i mes amunt per la dreta. Estem al Pirineu i aixó ja ho diu tot, els salts d’aigua del riu i les vistes de la Serra Cavallera no ens deixen en tot el camí.
A tres quilómetres i mig d’haver sortit de Ripoll, trobem una curiosa área per practicar gimnástica i durant tot el camí hi ha bañes de fusta per descansar i de pas, poder admirar tanta bellesa.
Tant aviat ens trobem pedalejant enmig del bosc com atravessant espaio-sos prats, aixó sí, sense deixar els dos metres d’asfalt que ens facilita l’ex-cursió.
El recorregut es idíl-lic, sembla un jardí envoltat de muntanyes, flors i verdor. Suposem que també hi te a veure les darreres pluges.
Al quilómetre 9, el camí atravessa un gran pía on hi ha l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses i aquí trobem la segona área per fer esport. A poc mes, creuem la carretera d’Ogassa i ens endinsem per la valí del Malatosca, un afluent del Ter i que neix a la Serra Cavallera.
Un quilómetre i mig mes amunt s’acaba la Via Verda a Toralles, on hi havia l’última estació, ara en ruñes. Ens barra el pas un bosc que segons el projecte final, no tardará gaire a cedir espai perqué la Ruta del Ferro arribi a les mines d’Ogassa.
El desnivell de la ruta es suaument ascendent, per tant, a la tornada, no hi ha que pedalejar. Hem gaudit amb goig d’un trocet del nostre Pirineu amb placidesa i el camí l’hem fet amb solitud, tret d’algun caminant de la comarca. Recomanem l’excursió!

Ja en tenim quatre al sac!
El passal trenta de maig, dijous, a les nou del matí, i després d’aparcar el cotxe a Sant Feliu de Guixols, comencem amb tándem i molt il-lusionats la Via Verda de Girona-Costa Brava.
Circula sobre el tracal de l’antic carrilet inaugural l’any 1892 i que a la comarca es coneixia amb el nom carinyós de «El Feliuet». Ara tenim el goig de poder conéixer amb profunditat i pedalejant tranquil-la-ment tot el camí d’un carrilet que durant setanta-set anys va fer les delicies de la gent de la comarca.
Havia estat la válvula d’escap de molts gironins que l’agafaven per anar a prendre les aigües a la Font Picant, o be per baixar a la platja de Sant Pol. Al pas deis anys i poc a poc, va acabar sent poc rentable i amb penes i tre-balls va durar fins l’any 1969.
Sortint des de Sant Feliu, i després d’atravessar un modern viaducte sobre el Riudaura, entrem en un idíl-lic passadís entre un gran bosc Mediterrá. A poc mes, arribem a Castell d’Aro, on hi veiem a l’antiga estació un tren de miniatura. Seguint el camí passem per Santa Cristina d’Aro i després de llargues rectes, entrem dins del paratges boscosos de la Font Picant. Passem per Llagostera, Cassá de la Selva, Llambilles, Quart, on hi ha un monument al-legóric a la locomotora i, finalment, entrem a la glorieta deis Paisos Catalans a Girona.
Son 40 km d’alternar el paisatge amb frondosos hoscos de pins, d’alzines sureres, amplies terres de conreu, un munt de ponts i viaductes per atra-vessar petits rius o torrents, bañes per a poder descansar i amb una sen-yalització de primera.
Els 40 km de tornada els fem gairebé sense pedalejar i tornem a gaudir de les mateixes perspectives pero a l’invers.
Dinem a Llagostera, i a mitja tarda arribem de nou a Sant Feliu, con-vencuts que el camí del carrilet es molt recomanable per gaudir amb Bici d’aquestes terres Gironines.

Via Verda de les Terres de l’Ebre
Mes d’una vegada us hem parlat de les farnoses «Vies Verdes». El cas es que cada vegada que en coneixem una de nova, la nostra afecció per aquests indrets augmenta. El passat juny, hem pogut gaudir l’Ernest i jo de la «Via Verda» de les Terres de l’Ebre.
Comenga a Tortosa i acaba després de 26 km a l’antiga estado de Pinell del Brai. Fa poc que ha estat inaugurada, així que está dotada d’una bona infrastructura, La Via, igual que la deis Ports, es asfaltada i passa per viaductes, tunéis i cru’ílles perfectament senyalitzades. El noranta per cent está delimitada per tanques de fusta, i els primers kms sortint de Tortosa, s’endinsen per terres d’oliveres, presseguers, tarongers i garrofers.
A la nostra dreta hi portem l’Ebre i el seu canal de reg. H¡ ha 20 tunéis, el mes llarg de 520 metres, i el mes curt 50. Quan son mes llargs de 200 metres, s’il-luminen al passar, degut a les plaques solars que hi ha a l’entrada. A partir d’Aldover la Via va agafant algada suaument, i aviat comencen els tunéis. A partir del km 20, deixem de veure l’Ebre, o ell ens deixa a nosaltres, i entre túnel i túnel, la Via va seguint ara, per frondoses pinedes i ponts enlairats sobre torrents, fins arribar a Pinell del Brai.
A partir d’aquí, es pot optar per seguir amunt la segona part de la Via, que com ja coneixem per haver-la fet l’any 2001, arriba a l’estació d’Arnes després de 23 km i 21 tunéis mes.

Via Verda de la Valí Fosca
Ara, canviant una mica de registre, comentarem la darrera Vic Verda que hem fet el 24 de juliol i que ja es la sisena, i dic canviar de registre perqué, tot i que els llibres diuen que es apta per bici, te que ser peí torga de muntanya, i per ciclistes molt experimentáis i agosarats Nosaltres, l’Ernest i jo, es que veu que no ho som tant, sobretot jo, així que l’hem fet caminant i es una meravella. Les vies del petit carrilet encara hl son presents, pero plenes d’herba, pedrés i amb sobtats esfondraments.
El carril comenga a l’Estany Gento ¡ amb 5 km arriba a la Centra Eléctrica de Cabdella. Circula enfilat a 2100 metres d’algada, materialmen: penjat sobre la Valí Fosca. A cada revolt del camí s’hi obren noves pers-pectives de l’impressionant i allargada valí per on hi baixa amb torga el rii Flamicell. Hi ha sis tunéis que no necessiten llum, pero sí ajupir-se per nc fer-se la clenxa amb alguna roca.
Aquest carrilet s’inaugurá l’any 1912, i tenia la funció de transportar mate rial i obres, i així permetre l’accés ais treballs de manteniment de la Centra Eléctrica de Cabdella. La construcció del modern teleféric que puja, ie anys, des de l’Estany de Saliente fins a l’Estany Gento, va fer que el carrilet caigués amb desús i ja sense remei es jubiles.
Via Verda aconsellable per els que son adeptes a la muntanya, i on es pot gaudir de les grans serralades que tanquen peí sud el Pare Natura! d’Aigües Tortes.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X