TRIATLÓ BLANCA

TRIATLÓ BLANCA

Autor: Albert Buscató
Jo, és que n’he fet de tots colors:

  • Duatló Sprint (7 km. córrer + 20 km. bici + 3 km. córrer): 3 curses
  • Duatló de Muntanya (7 km. córrer + 20 km. BTT + 3 km. córrer): 2 curses
  • Duatló Olímpica (10 km. córrer + 40 km. bici + 5 km. córrer): 6 curses
  • Triatló Sprint (750 mts. natació + 20 km. bici + 5 km. córrer): 4 curses
  • Triatló Olímpica (1500 mts. natació + 40 km. bici + 10 km. córrer): 4 curses
  • Triatló Blanca (10 km. córrer + 35 km. bici port 1ª + 10 km. esquí de fons): 2 curses

En total, més de 20 curses entre els anys 94 i 98. No són gaires però trobo que no està malament per un lisiat que no té lligaments creuats al genoll. Totes han estat boniques, dures i especials, cadascuna amb la seva història al darrera, i moltes hores d’entrenaments, però han estat aquestes últimes, les Triatlons Blanques, le que més hem van impactar en el seu moment, sobretot per la sensació de contacte directe amb la natura en el seu estat més pur, l’alta muntanya.

També les fa especials el fet que són una combinació de les ja tradicionals cursa a peu i bicicleta (duatlons) i perque a diferencia de les Triatlons Sprint i Triatlons Olímpiques, es cambia la natació (esport quasi odiat per mi, malgrat els seus evidents beneficis per a la salut), per l’esquí de fons, un dels pocs esports que gosaria a qualificar tant o més dur que el propi ciclisme. Qui hagi tingut la sort de practicar-lo sabrà que no dic pas cap mentida.

Ah! Incrèduls aquells que pensin que el Triatló és aquell esport practicat per els esportistes que no han arribat a destacar en cap dels tres esports que el poden arribar a composar (segur que els que diuen això no n’han fet mai cap). Potser això si fou així en un principi, quan va començar a néixer el Triatló allí al Pacífic (Australia, Hawaii), on sobretot molts nadadors s’hi van passar donat que no arribaven a destacar en les seves disciplines acuàtiques. Però afirmar això en l’actualitat és absolutament erroni doncs ja hi ha clubs específics de Triatló, seccions a molts Clubs Esportius, Federació propia, entrenadors especialitzats dedicats a la preparació específica d’aquest esport combinat, i sobretot, molts aficionats com jo que durant 5 anys el vaig practicar a modus de hobby fins que la bici hem robà el cor definitivament, de fet va ser la manera com jo vaig descobrir el ciclisme.

El Triatló no és només un esport de força i resistencia, cal una tècnica molt depurada en cada una de les tres disciplines i, per difícil que pugui semblar, la tàctica és present en totes les curses, tant la individual com la d’equip. Ademés, el Triatló té infinitat de secrets i petits trucs que et fan millorar el rendiment en cursa i el temps final, i no m’estic refererint al que alguns ja deuen estar pensant.

D’altre banda el material cobra gran importancia. Perque us feu una ràpida idea només indico algunes característiques recomanables:

– Sabatilles per a córrer i de bicicleta fácils de posar i treure, amb cordons elástics especials o bé amb tires de velcro.
– Bicicleta amb marxes llargues (plat de 53 x 42 i pinyons del 12 x 21) i manillar de triatleta, per a buscar una posició que ofereixi menys resistencia a l’aire (uns 70-80 minuts contrarellotge) i descansi els braços després de la natació.
– Vestits de neoprè per a protegir-nos del fred i alhora oferir menys resistencia a l’aigüa.

Jo només n’he fet dues de Triatlons Blanques, a l’any 1996, la de Martinet (Lleida) y la de Jaca (Osca). Deixant de banda el fet que has de córrer 10 km a un fort ritme, per a no quedar-te massa enrera, us comentaré més detingudament la transició de la cursa a peu a la bicicleta i la següent de la bicicleta a l’esquí de fons, que és la prova divertida, més per res perque ets pots permetre el luxe de fotre’t tantes castanyes com vulguis sense risc de pendre mal, per lo menys, de caràcter greu (us asseguro que la neu és més tova que l’asfalt).

A Martinet, un 13 de gener, després del 10 km. de rigor sobre asfalt i camins de terra, ens van fer pujar fins a l’estació de Lles de Cerdanya, un port duríssim d’uns 17 km. de llargada que es va pujar a la volta Catalunya de fa uns anys amb victoria a la crono del suís Alex Zulle. El fet és que es va posar a nevar a partir del poble de Lles, i la pujada fins l’estació va ser terrorífica, amb un cotxe de l’organització habilitant un estret trocet de carretera per a treure la neu i deixar una estreta banda d’uns 50 cm. Amb asfalt a la vista, ja que la roda del darrera ens patinava constantment. Els trams més durs obligaven a utilitzar un 39 x 23.

Quan arribes a la transició us prometo que les ganes de plegar són inmenses, sobretot pels 0ºC que has d’aguantar. Tires la bici, i amb les sabatilles amb cales comences a córrer per la neu fins arribar a la tenda de campanya con et donen un te calent, avituallament sólid, agafes la bossa amb les teves sabatilles llogades, i comença el calvari de la neu.

Dona’t que el tema de l’esquí de fons no és plat del meu gust, hem vaig veure sobrepassat per infinitat de participants als que havia passat amb la bicicleta, jo arrossegant els esquis llogats i els cracks lliscant sobre la neu a velocitats de vertígen. Vaig acabar finalment amb un temps total força honrós de 2 hores i 46 minuts.

A Jaca, un 6 de març, després dels 10 km. de la cursa a peu, vem pujar a Candanchú per Somport, port prou conegut per la majoria de vosaltres doncs és la primera xinxeta de la Quebrantahuesos. Fins a Canfranc la mitjana pot ser d’uns 35 km/hora ja que el terreny no és massa empinat i es pot anar ben acoplat a la bici amb l’ajuda del mainillar de triatleta, mantenint el ritme i movent un 52 x 15 ó un 16, però després de l’estació comença la pujadeta fins quasi la frontera, on després del desviament es baixa fins Candanchú, on esperen els esquis i 10 km. de circuit marcat.

Amb les mans sense dits, (quin fred !!!) t’has de treure les sabatilles i posar-te les botes d’esquí, et cordes els cordons (els veus, però no els sents) i tot arrossegan-te amb un estil deplorable, comences a esquiar, pregant perque els quilòmetres a la neu tinguin menys metres que a la carretera.

Un cop més, tot el guanyat a Somport es va perdre a les pistes d’esquí. Per a fer uns bons temps a l’última disciplina cal dominar perfectament l’estil de patinador, el qual et permet aconseguir bones velocitats i un alt grau de desplaçament sobre la neu. Els principiants encara utilitzem l’estil clàssic. Tot per acabar amb un temps de 3 hores i 22 minuts.

Perque us feu una idea de la duresa de qualsevol prova ja sigui Duatló o Triatló, només us comentaré que a Martinet vaig coincidir amb un esportista de la talla de Sito Pons (campió del món de motociclisme a la cilindrada de 250 cc.) i que quasi li agafa un patatús a mitja carrera a peu. No se si va arribar a la transició de la bicicleta. Irremediablement et ve al cap la frase de: -qué fàcil és donar gas a una moto, eh?.

A Caldes de Montbui, a la Duatló de Muntanya de l’any 1995, la meva trovada amb un conegut esportista ja va ser diferent. Aquí estem parlant d’un ésser sobrenatural, un agraciat dels Déus per a la práctica esportiva, en Juan Creus, més conegut en ambients basquetbolístics com a Chici Creus. El cas és que un cop van donar la sortida només el vaig tenir a la vista una 5 minuts, després va desaperèixer davant meu, quina màquina!.

Des d’aquestes línies, us animo a aquells que tingueu curiositat per aquest bonic esport combinat, que serà olímpic a Sydney’2000, a no dubtar a provar-ho, sigui en la disciplina que sigui, encara que us recomeno que comenceu per les modalitats Sprint, les més aptes per a la iniciació.

També us haig de dir que no ho proveu pas sense estar mínimament preparats, sinó no us divertireu, patireu i prou, encara que vosaltres, fent ciclisme segur que ja sabeu el que és patir, oi?. De tota manera cal que entreneu diariament, fent de tant en quant entrenaments combinats per a que les cames i el cor s’adaptin a l’esforç que suposa la combinació de les diverses disciplines.

Albert Buscató Costa
Soci nº 431

 

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X