RUTES (última actualització Gener 07)

RUTES (última actualització Gener 07)

Autor: Jordi Escrihuela

– Us agraden els ports durs pero curts i voleu tastar un a prop de casa? De [la poblado de Pallejá, surt una carretera de nova construcció que puja a Font i Pineda. A l’inici, i al cartell indicador, una paraula: “Assassins”, no sabem si es per la duresa o per l’impacte mediambiental de la nova carretera. A partir d’aquí, 3 km jterrorífics, primeres rampes i primeres corbes que no baixen del 10-12%, així • durant 800 metres per continuar amb el tram mes dur: una rampa sostinguda.

Durant 900 metres al 13% (la senyal indica 700 m al 13%, pero realment son 900, i a mes, segurament, el desnivell es mes fort, perqué ja sabem que les senyals indiquen una mica menys).

Després l’últim km quasi pía pero amb alguna rampa d’uns 400 m al 8%, fins arribar a la bonica urbanització de Font Pineda.

– Voleu un altre? A Cervelló, abans de sortir del poblé, direcció l’Ordal, una altra terrorífica escalada, aquesta vegada al Mirador de Cervelló. Es una pujada curta, d’uns 2’5 km mes o menys. El primer km pujada mantinguda, amb poc desnivell, pero passat el km 1, desviament a la dreta (aquí ja podeu ficar tot el que porteu) direcció El Mirador…un infern. Només de veure la primera rampa et quedes bocabadat, i no es la mes forta.

Es tracta d’un km i tres-cents metres al 14-15% de mitja, amb 4 corbes d’impressió, sense descans, sobretot la 2a i la 4a per sobre del 15%, amb carretera en mal estat, pero sense problemes.

Urbanització Safari (prop de la Creu d’Aragall)

Es pot pujar fins al radar meteorològic del Puig d’Agulles (653 metres) sobre pista de terra, però un primer tros fins a la Urbanització si que hi ha asfalt.

Pujant des de Corbera la Creu d’Aragall i passat el desviament a l’esquerra de l’Amunt trobarem just al punt quilomètric número 2 de la carretera, una carretera que es desvia a ma esquerra cap a la urbanització Safari. Per allà, si pugem, tenim 700 metres i es puja un desnivell de 100 metres. Surt una mitja del 14% però hi ha un tram duríssim.

L’asfalt està una mica en mal estat, però es pot pujar.

Les rampes finals del Puig d’ Agulles són de formigó, molt dures, però per arribar-hi s’ ha d’ anar per pista no asfaltada (11,14,17,18…. i fins al 23 %).

Variant pujada a Montserrat

Pels que estigueu com jo farts de pujar a Montserrat sempre pel mateix lloc, podeu provar aquesta variant: a Monistrol, en lloc de començar la pujada normal, creuem el riu i anem cap a Castellbell. Allá creuem altre cop el riu i anem direcció Marganell. Al km 5 tirem a l’esquerra cap a Sant Cristófol i als dos km el deixem a la nostra dreta. Seguim tot dret per un asfalt molt nou i arribarem a la urbanització La Calzina. Seguint recte sortirem a la carretera de Montserrat al mig del revolt de la paella, uns metres per sota de la font dels monjos.

L’hem provada i ens ha agradat força. Té l’avantatge de ser molt més tranquil-la quant a trànsit es refereix.

Després dels aprox. 5 primers quilómetres on la carretera està molt bé (encara que no supera un 5% de desnivell mig per km) comença própiament la carretera nova (es nota molt, és clar). Els desnivells son força més interessants, tot i que en trams molt curts, tan de pujada com de baixada. El pitjor de tot son els bams de la carretera que ja son incómodes en cotxe, o sigui que amb la bici…

Les rampes no passen del 10% a Sant Cristófol, amb un petit mur a La Calzina del 15%.

Una manera diferent d’arribar a les antenes d’Ullastrell

Pels que entrenin per la part sud de Barcelona i estiguin cansats de fer els onze de Martorell o Castellbisbal, hi ha una altre manera més des-
coneguda.

Si estás a Rubí a l’alçada del restaurant Sol Dorado, continúes fins la següent rotonda, i tires cap a l’esquerra en un fort pendent curt que et porta
a uns polígons de Rubí. Si continueu per aquella carretera arribareu direc-tament dalt de les antenes d’Ullastrell.

La carretera es de repetxos durs i descansos i está be per variar i exprimirse una mica. Dins aquella zona, amb temps i investigant, es poden trobar varies variants per arribar sempre al mateix lloc: les antenes d’Ullastrell.

Millor sempre fer-ho de pujada, ja que hi ha bandes rugoses que pujant molesten una mica pero baixant son força desagradables.

Pujar al Parc d’Atraccions del Tibidabo

Per si algú no la coneix, hi ha una variant curta però dura per arribar al Tibidabo. Si venim des de Vallvidrera trobarem a ma esquerra una “drecera” que porta a la Torre de Collserola pero també al Tibidabo. Té 700 metres la pujada i la pendent es del 11, 7%. I per trams la pendent es:

  • 0-0.2 km 12.5%
  • 0.2-0.4 km 11%
  • 0.4-0.6 km 12%
  • 0.6-0.7 km 11%

Manera d’evitar-se la part final de l’Ordal.

Quan es puja l’Ordal a Les Cáseles d’en Julia, a la primera corba mes dura, es pot anar cap a l’esquerra on surt una carretera que et porta directe cap a Olesa de Bonesvalls. Fa uns dos anys que la van asfaltar i ara está molt be. Pero es molt i molt dura.

A veure qui la prova i valora el tema (hi ha gent que l’ha fet amb plat i d’altres amb el 39×27 i de peu).

Al revés es molt bonica i es una bona alternativa al sempre pesat Ordal.

EL SUGGERIMENT: UNA RUTA EN BTT, EL CIM DEL COGULLÓ

Aquesta ruta amb BTT la vaig conèixer gràcies a l’amic Julià, veí també d’Esparreguera. Es tracta de la Ruta del Cogulló (no sé, apart d’en Julià, si algú més la coneix) i s’inicia a la població de Castellfollit d’en Boix. Podem deixar el cotxe a Igualada o a Ódena, fer la suau pujada fins la cruïlla que ens porta, a 4 km, fins a Castellfollit, amb algunes rampes dures. Quan arribem al poble hem d’agafar el trencall direcció cap al cim del Cogulló, a uns 5 km, una pista que comença molt suau, envoltada de pins i camps de conreu i, a la meitat del camí, més o menys, ens trobem una rampa d’un km aprox. amb una forta pendent (calculo que no baixa del 15%) i després es suavitza, trobant-nos alguna rampa una mica dura fins a un altre trencall que ja ens porta directament al cim (a uns 877 m d’alçada)i que ja no te pèrdua perquè es veu una senyera al pic i una cabana de fusta per la detecció dels incendis.

Aquesta muntanya, encara que no es gaire elevada, i al mig del cor de Catalunya (entre Igualada i Manresa), és un dels més importants centres geodèsics de Catalunya, amb vistes, en dies favorables amb bona visibilitat de Montserrat, el Cadí, Pedraforca, etc. L’indret és preciós i val la pena anar-hi i jo l’he conegut gràcies a l’amic Julià, que m’ho va explicar. Abans de marxar, podem deixar constància de la nostra visita al llibre de signatures que hi ha sota unes pedres. A més, aquí es celebra cada any l’Aplec de l’Onze de Setembre. Per marxar, podem baixar per una altre ruta alternativa, més llarga però amb menys desnivell, direcció Grevalosa, una bona pista també molt bonica fins arribar a Castellfollit (en total, tot el recorregut són un 18 km).

AVUI, DOS SUGGERIMENTS: PEDRAFORCA I PUIGMAL

Aquests suggeriments estan dirigits a tu, que no només practiques la bicicleta, sinó que a més et consideres un esportista al que li agrada córrer, caminar, fer senderisme, mountain-bike,… que en definitiva gaudeixes de la natura i de la muntanya –quan més alta, millor.

Dues propostes diferents que t’ompliran de satisfacció i a l’abast de qualsevol que tingui en l’esport una filosofia de vida.

Pujar al Pedraforca, fins al Pollegó Superior, des de Gósol, poble del nostre company i soci Genís Precioso, i per la Tartera i l’Enforcadura –veure foto-. Només una paraula: impressionant! No pensava que era tan dur . Si el Tourmalet es pels cicloturistes la meca del peregrinatge, el Pedraforca ho és pels excursionistes catalans (i d’arreu). No sé si algun company del Club ha pujat, ja que m’agradaria saber la seva opinió. Jo he pujat pel Bosc de la Tossa, agafant el camí de la Clota, trencall que surt a ma dreta, al costat de dues cases de pagès una mica abans d’entrar al poble.

Aquest camí comença suau, però en quan creuem la riera començarem a pujar pel Bosc amb desnivells entre el 40 i 50% (estic parlant sempre d’una caminada, o millor dit, escalada a peu).

S’ha d’anar ben equipat: botes, aigua, menjar –no hi ha fonts-, roba d’abric –a dalt, pot fer fred, encara que la tardor és ideal per aquesta excursió però s’ha de tenir en compte els canvis de temps-. Podem tardar de 4 a 5 hores en pujar i baixar –depèn és clar, del nivell de cadascú.

S’ha d’estar preparat per afrontar els forts desnivells que ens ofereix aquesta muntanya, i tenir cura, sobre tot a la baixada, amb les relliscades, ja que hi ha molta pedra i gravilla suelta.

A dalt, foto obligada amb la senyera. Vigileu amb els precipicis i barrancs, es veuen uns talls a la muntanya d’impressió amb un paisatge espectacular.

Estem a 2497 metres d’alçada i hem salvat un desnivell de més de 1000 metres. Amb una mica de sort veureu isards, trencalós, esquirols,… Duatló d’alta muntanya. 22 d’octubre. Queralbs. Quan la muntanya comença a vestir-se de blanc i ja sents a la teva pell els primers freds de l’hivern, tens ocasió de gaudir de la natura en un entorn immillorable i una manera de passar-ho bé, combinant dues activitats prou conegudes com són córrer i la BTT.

Es tracta de sortir en BTT del poble de Queralbs (8 del matí) per la pista fins a dalt de Fontalba –un indret preciós, veure foto- (11 km). Aquí deixem la bici i seguim a peu o corrent fins dalt del Puigmal. Des d’aquí baixem fins al Santuari de Núria, i seguim sense perdre alçada fins a Fontalba (en total, 17 km a peu), des d’on de nou agafem la bici i avall va, que fa baixada, fins a Queralbs (12 km més amb la BTT, que fan un total de 40 km en tot el recorregut).
Més informació: club organitzador, Secció d’Alta Muntanya del Centre Excursionista de Terrassa.

 

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X