REAGRUPAMENTS

REAGRUPAMENTS

Autor: Ernest Barba
Si em permeteu volia exposar la meva modesta opinió referent al tema dels «REAGRUPAMENTS», en que es va parlar a la última Assemblea d´enguany.
No busco ni votacions ni vull posar cap norma, només com he dit donar-vos el meu punt de vista.
Primer de tot us diré, que no hi crec gaire. Se suposa que els «REAGRUPAMENTS» és per esperar els que no han corregut tant, unir-se amb ells i anar junts oi?
Bé, doncs això és el que no em sembla efectiu. Pensem que el que ha corregut més quan s´espera, ho fa amarat de suor i predisposat a agafar una «calipandria». Després quan per fi s´han reagrupat amb els que corrien menys, ells ( els que son més forts evidentment) en pocs metres ja tornen a tirar i en poca estona es repeteix el problema.
Ja estem com al començament, els de darrera van treien la llengua per no quedar- se sols de nou i el rosari de ciclistes va seguint.
Que potser hauríem de fer un «REAGRUPAMENT» cada tres quilòmetres?
Per què no deixar fer a tothom el que es cregui més convenient?
Penseu que a la tornada ningú parla de reagrupar-se i és quan hauríem d´esperar-nos més uns al altres, perquè les forces estan ja minses. ( Però bé, no fugim del tema ).
Tornem a la sortida. Oi que aleshores ho fem junts? Doncs per què no gastem les nostres neurones a planejar una mica l´excursió ? No és millor posar-nos d´acord calibrant les forces de cadascú i amb bona entesa entre els companys o companyes fer un grup petit o gran, però compacte ?
Això és el que fem en el grup C: anem junts, sempre vigilant a l´últim. Arribem plegats sense haver d´esperar a ningú. Si aquell dia ens trobem bé i volem córrer més també ho fem però agrupats tal com hem sortit de la plaça, i amb el consentiment de tots.
D´aquesta manera mai es queda sol el ciclista que ha punxat, o ha patit algun problema.
Els dimarts i dijous tenim la sort de sortir uns quants jubilats a fer quilòmetres i també practiquem aquesta teoria, tot i que alguns de nosaltres com el Salvador, Royo, Quirós, Miquel, Angel, Lluis, Juan, Pedro, Lahoz, Català i jo mateix , sabeu que som gent preparada i tot i així ens adaptem a les necessitats de cada situació.
Aquest dissabte dia 20 de gener venint d´Arenys ( ho comento per qui no hi era ), se’ns va unir al nostre grup uns quants del grup B. La Sol i la Pilar hi anaven al davant.
Els vam aguantar fins que un dels que havíem sortit junts de la plaça degut al fort ritme que portaven, no va poder més.
Alguns de nosaltres anàvem bé , i ens va doldre haver d´afluixar, però seguint el nostre costum ho vàrem fer, és clar. No podíem deixar a un dels nostres per molt que ens dolgués abandonar la persecució.
D´això en dic jo «REAGRUPAMENT» sobre la marxa i practicant el companyerisme i crec que és la filosofia a seguir.
Els demés «REAGRUPAMENTS a la meva manera de pensar son només esperar per a rematar.
Així és com jo penso. Espero i desitjo que digueu la vostra, al meu suggeriment. Sempre per millorar l´actitud de tots i la imatge del nostre estimat Club.
Ernest Barba

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X