Qui som les dones del Gràcia

Qui som les dones del Gràcia

Autor: totes

Em dic Merche i tinc 47 anys. Sempre m’ha agradat la bici, més que agradar, he tingut passió.

Des de molt jove he aprofitat totes les oportunitats per sortir en bici. Vaig començar amb ciloturisme d’alforjes i em va cautivar. He disfrutar de l’esforç, del paisatge, de millorar la forma física, de la companyia, de fer-la servir com transport. He comprovat que és l’eina perfecta per carregar i transportar la compra.
Vaig començar a fer sortides aamb gent a través d’un company de feina cap al 1984 i ja no la he pogut deixar. Ell em va introduir en un club, convidar a la meva primera marxa, Les 3 Nacions. Vaig al·lucinar. Quina emoció en la sortida!, quina lluita per poder seguir la roda d’algú! i quin plaer l’arribada, amb la feina feta i rebentada!.
Durant uns quants anys vaig fer totes les marxes possibles. Tenia una veritable dèria. La Quebrantahuesos és la que més vegades he fet. De l’estranger, la Marmotte i la Hubert Arbes són les que més recordo. Últimament m’he dedicat a la llarga distància: quant més llarga l’excursió, millor. No vaig parar fins a afer la Paris-Brest-Paris (1.200 Km en 83 hores, una passada).

Quan vaig conéixer el CCGràcia, vaig donar-me de baixa del CCRipollet al que vaig pertanyer uns anys. Amb un club gran com el Gràcia, amb tres gups de diferent nivell, sempre trobava un grup de gent que s’adaptava al meu ritme. Amés, compartia la meva afició amb molta gent amb ganes de fer bici arreu..
Ara m’he moderat però continua sent la meva afecció principal i penso en seguir recorrent el món d’aquesta manera
Merche López Garcia

He llegit amb satisfacció la fitxa, presentació o dieu- li com vulgueu de la nostra lider en marxes llarges l´amiga Merche, i he pensat que com a fèmina ciclista encara que no, amb tants quilòmetres com moltes de vosaltres ,em presentaré per a qui no em conegui prou.

El meu nom és Anna Camps Buscarons tinc 75 anys i faig “BICI” des de l´any 81 que és quan em vaig fer sócia del nostre estimat Club.

La meva gran afició no és la “BICI” si no el muntanyisme on he aconsseguit fites importants, si més no, el pedalejar m´ha donat també moltes satisfaccións i és el que jo dic, “el més important és fer esport”.
Em vaig fer socia del Gràcia junt amb el meu marit l´Ernest, per a seguir-lo amb la seva afició, cosa que he fet fins ara.

Els anys 83 84 i 85 vaig desenvolupar amb molta il·lusió el carrec de sotssecretària a la junta directiva i a més, havia estat presidenta de la colla de Sant Medir.

Tinc la gran satisfacció d´haver ajudat a organitzar la primera Marxa Cicloturista del nostre Club l´any 85, que tingué deu anys de durada i amb èxits continuats.

Vaig començar a pedalejar en el el grup C i a poc més, vaig passar al B. Recordo amb il·lusió tots els quilòmetres que he fet amb “BICI” han estat molts és clar, després de tants anys!

Ara bé, la satisfacció més gran amb aquest esport ha estat per mi, fer els 868 k amb onze dies en el Camí de Santiago l´Ernest i jo sols, sense cap cotxe d´ajut. ( Bé, cal ressaltar com ajut, el fet de què el matrimoni Lahoz ens van acompanyar fins a Roncesvalles i allà ens van deixar amb les dues “BICIS” per a començar la nostra aventura).
L´any 99 em van posar una prótesis al maluc dret i a partir d´aleshores vaig haver de penjar les botes i la motxilla per una equivocació del metge.

També ho vaig fer amb la “BICI”però no amb el tàndem i he pedalejat amb ell en el grup C. fins el desembre del 2006.

He seguit i segueixo a l´Ernest en el nostre tàndem, ell sempre arriba el primer. I és clar! Com no em deixa que l´ avanci…

He estat i soc molt feliç al pertànyer i a més com a dona en el Club Ciclista de Gràcia, Un Club familiar amb bona gent i que m´ha donat moltes satisfaccións. Tot un luxe!..

Anna Camps Buscarons

Soc l’Ariadna, tinc 39 anys i soc sòcia del CC Gràcia des de l’any 1997. Ja de petita m’agradava anar en bici i als estius aprofitava per fer llargues excursions amb la meva BH atrotinada fins a llocs que a mi em semblaven molt llunyans. Després de fer natació durant molts anys vaig començar amb el ciclisme i de seguida em va enganxar per molts motius: la sensació de lliscar sobre l’asfalt, la duresa a les pujades, la nova dimensió que adquireix el paisatge a la velocitat del ciclista i, sobretot, la bona companyia i el bon ambient que hi ha entre els ciclistes.
Em vaig apuntar al CCGràcia perquè era el club del meu barri i n’estic molt contenta, és un club gran, amb molts ciclistes que surten cada dissabte i on sempre hi ha gent de tots els nivells. Per a mi ha acabat sent molt més que un club: és un lloc de trobada on hi tinc molts amics i on predomina el bon ambient i el companyerisme. A més és un dels pocs clubs de Barcelona on hi ha un bon grup de noies ciclistes que sortim regularment dins els diferents grups, moltes de nosaltres fem marxes i compartim molts bons moments sobre la bici.

Ariadna Cotén Saludes

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.


X