Crònica sortida especial Garrotxa, 1 de juny 2019

Per: Raúl Torres


El passat dia 1 de Juny va tenir lloc la sortida especial planificada pel mes de maig i que havia de tenir com a escenari la meravellosa comarca de la Garrotxa. El motiu pel qual es va celebrar ja entrat el mes de juny és els malsauguris meteorològics previstos per a la seva data oficial de celebració, el 25 de maig. Això va fer, si és impossible, que encara la il·lusió i les ganes de fer l'especial foren més grans, especialment per a un servidor que era la primera vegada que participava en una sortida d'aquest caire, cosaque recomano totalment.

Bé doncs, així les coses, citats tots a la gasolinera de la carretera d'Olot a Les Preses ens van trobar 14 socis, que representaven casi tot l'espectre de grups del club, des de l'A fins el C. Una mostra més de la gran heterogeneïtat que governa el nostre club i que denota la seva grandesa.



Les opcions eren variades: es podia fer una ruta curta de 100 km i 1200m de desnivell bé una llarga de 150 km i casi 3000m, amb opció a ser retallada a uns no

menyspreables 135 km i 2200m. La majoria dels participants ens vam decantar per

aquesta segona opció dintre de la ruta llarga, la qual cosa excloïa pujar Bracons al final de la jornada.



El dia ens va rebre una mica fresc, ja que a les 8.00 h del matí teníem 16ºC, cosa que va fer que sorgís el primer debat: manguitos, tallavent, totes dues coses alhora o bé capde les dues... possiblement i com veurem més endavant, aquesta darrera opció podia ser la més encertada. Una vegada establert l'escenari de la sortida vam dirigir-nos cap a la població de Banyoles, des la qual i amb el seu majestuós llac com a espectador havíem d'encarar la primera (i per alguns principal) dificultat muntanyosa del dia.





Efectivament, l'esperit de Mossèn Cinto Verdaguer ens esperava al cim de Mare de

Déu de Mont, una mítica pujada de casi 19 km amb 900 m de desnivell positiu, amb uns 3 km finals que no baixen del 10% en cap moment. Si bé la pujada va ser dura, la recompensa va pagar molt la pena ja que vam poder esmorzar amb unes vistes impressionants de la comarca així com de les comarques colindants.

S'ha de dir que el dia volia acompanyar-nos meteorològicament parlant, ja que si bé alguns dubtes es van plantejar en la sortida respecte la temperatura, aquesta va

vorejar i per moments superar amb escreix els 30ºC. Una de les primeres anècdotes

remarcables va ser que a la pujada l'Alejandro va agafar aigua a la font de Roca

Pastora i suposem que la va assecar del tot, ja que a la baixada, quan els gruix dels

graciencs vam aturar-nos a omplir bidons ja no en rajava, amb la consegüent cara de sorpresa de l'Alejandro que havia omplert en el mateix lloc feia una hora i mitja

escassa.



La baixada de Mare de Déu del Mont va ser marca de la casa Solanas. Un sterrato ens esperava amb corbes pronunciades de 180º amb una grava molt particular que va generar certes preocupacions en alguns membres. Cal destacar el neguit de la

Montse, que a diferència de la resta de participants, no estava gens preocupada pels desnivells positius, sinó per com serien les baixades (ja voldria jo tenir aquestespreocupacions...!). 34 Els quilòmetres passaven i les cames començaven a fer figa, el grup s'anava trencant i la necessitat d'aigua era patent, amb temperatures que puntualment superaven els 35º. Aquest fet ens va oferir la possibilitat de fer una incursió per la vil·la de Besalú per agafar aigua i de passada gaudir dels seus espectaculars monuments (i no ens referim només als arquitectònics, ja m'enteneu...).


En aquest moment ja començava a aclarir-se el final de la jornada ciclista: tres valents membres de l'A es van avançar per tal d'afegir Bracons a la llista de trofeus del dia, mentre que la resta ens vam conformar amb arribar al punt de sortida, amb una micamés de pena que glòria ja que portàvem moltes hores pedalant, bastant distància i un desnivell notable acumulat a les cames.


Finalment, dos anècdotes més que cal fer constar: per una banda els valents de l'A,

que de tornada es van despistar i van acabar perduts a Olot, amb el resultat d'haver fet un total de 165km (15 més dels previstos). L'altra anècdota és que quan ens vam acomodar en un bar per fer uns entrepans recuperadors i alguna cosa a beure (eren ja quarts de 5 de la tarda), vam tenir la gran satisfacció que ens van posar el final d'etapa del Giro d'Itàlia (una de les etapes més importants d'enguany)... fins que a falta d'1,5km per a la seva finalització, un parroquià que superaria els 80 anys d'edat va decidir canviar de canal per posar MelodiaFM!! No tenim res en contra d'aquesta emissora, però no sembla el més raonable quan 10 integrants d'un club ciclista estan veient el final de l'etapa reina d'una de les tres grans voltes per etapes i en resta 1,5 km. Davant del neguit que ens va ocasionar, l'home va intentar solucionar el problema posant de nou Eurosport, però no ho va aconseguir fins que van passar 5 minuts de l'arribada dels principals corredors... total que el final d'etapa el vam haver de veure des d'una pantalla de mòbil!


Bé, aquesta ha estat la crònica, més social que esportiva, d'una sortida especial queen el meu cas ho va ser més que mai en ser la primera. Des d'aquí vull agrair l'esforç de tots aquells que la van fer possible tot esperant que sigui la primera de moltes.





26 vistas

©2020 por Club Ciclista Gràcia. Creada con Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now