Núria Monzonís

Núria Monzonís

Sempre aprenc coses amb aquestes entrevistes. I coses que caldria divulgar més. Coneixia fins ara poc a la Núria. Només la veia com una d’aquestes noies que, a partir de fa uns anys, han vingut al club amb les quals els que ja tenim algun any no podem competir a la carretera. Però he descobert la seva vessant més humana. Apart de ser una noia encantadora, té una vitalitat i una energia desbordants. A més, el seu perfil professional és d’allò més interessant, i la seva tesi, que trobareu breument explicada més avall, mereixeria ser molt més divulgada i tant de bo s’apliqués en el món de l’esport professional, per part, no només dels esportistes, sinó també de tot allò que l’envolta, periodistes, directius, professionals i els mateixos aficionats. Difícilment sentiríem allò de que el que importa al futbol és guanyar, encara que sigui per 1 a 0 i de penal injust al darrer minut.

DADES PERSONALS: Vaig néixer a Barcelona, tinc 32 anys – quien los pillara! – he viscut tota la vida aquí, només he marxat algunes temporades fora, però no més de tres mesos. Ara acabo de fer els meus darrers estudis. M’he passat tota la vida estudiant, ara ja he acabat la tesi i ja estic lliure. Primer vaig estudiar Magisteri d’Educació Física, i, com que sempre he estat involucrada amb l’esport i treballant per l’esport, després vaig fer INEF i, quan vaig acabar ja vaig començar a treballar de mestra.

Un cop treballant a l’escola, em van sorgir moltes inquietuds i vaig fer un Màster d’investigació centrat en el món de l’activitat física, l’educació física i l’esport, i a partir del projecte que vaig realitzar pel màster, em vaig adonar de les possibilitats de la investigació educativa. Però clar, volia investigar alguna cosa que tingués sentit per a mi i m’ajudés a millorar com a mestra, així que com que a la primera escola on vaig treballar teníem molts problemes de convivència i a vegades es gairebé impossible fer classe d’EF, vaig decidir crear un programa per treballar els valors, i les habilitats socials i comunicatives perquè quan tinguessin un conflicte, que són inevitables a les relacions humanes, els poguessin resoldre parlant i no a base de cops. O sigui que el que vaig investigar és si el programa que vaig fer funcionava per millorar les competències socials dels nens, i va sortir tot molt bé, o sigui que va funcionar. I ara ho he acabat i és com….. una llibertat, perquè el darrer any no he sortit gaire en bici perquè estava escrivint la tesi. Tenia que estar molt concentrada i si sortia en bici el cap de setmana que era quan tenia temps per fer la tesi llavors estava cansada i no podia concentrar-me. Vaig veure que a les classes d’Educació Física els nens es manifesten tal com son, i tenen una vessant competitiva que si la transformes pot ser constructiu, i el nen pot aprendre a relacionar-se, a gaudir i aprendre del treball en equip i a conviure. Per exemple, en un esport d’equip com el bàsquet, nosaltres teníem en compte, a més dels punts que havien aconseguit, si s’havien ajudat uns als altres, si havien reconegut que havien fet una falta, si havien felicitat els contraris a l’acabar el partit i coses així. Es tracta de valorar més les conductes positives que el resultat del joc. I l’esport d’elit a vegades no ajuda.
Ara estic treballant a una escola a Vallcarca que es diu Montseny, molt tranquil·la. Sóc mestra de cinquè, i els hi dono català, matemàtiques…i a més dono l’educació física de primer a sisè en anglès, perquè s’ha posat de moda que facin assignatures en anglès.

Ah, i abans de treballar a les escoles vaig estar uns anys treballant als gimnasos de monitora, un quants anys, al Dir Tres Torres, fent aeròbic, ioga i totes aquestes coses. Anava a la universitat tot al dia i després de 6 a 11 al gimnàs, i alguns caps de setmana, un o dos al mes, però quan vaig acabar la carrera vaig començar a treballar a les escoles i vaig deixar el món del gimnasos. Ja no he trepitjat un gimnàs des de que sóc mestra!

AFICIONS: Jo tota la vida havia fet patinatge artístic sobre rodes. Per mi el patinatge és com els meus records de la infantesa. Quan veig patinatge per la tele m’emociono. Tota la disciplina que tinc em ve d’aquí, perquè competia i eren moltes hores, tot i que era molt treballadora però molt dolenta, sembrava però no recollia mai.
També hi va haver una temporada que vaig escalar bastant, quan anava a la universitat. M’agradava perquè era anar a passar el dia a la muntanya, escalaves, dinaves i passejaves… Algun cop vaig caure però no massa. Anava a Montserrat, a Premià, no es coneix molt però hi ha unes vies molt fàcils, a Òrrius. Algun cop havia anat més lluny, a Riglos, Però després, al perdre el contacte amb la gent de la universitat, ho vaig anar deixant.
També m’agrada molt ballar. Danses africanes tradicionals, està molt bé. Vaig començar fa 4 anys amb una noia de Costa d’Ivory i encara, un cop a la setmana hi vaig.

Després m’agrada la música, els concerts. No hi vaig massa, perquè son supercars, però mira, el darrer concert que he anat que em va agradar molt va ser de Munford and Sons, grups de rock.

El cine també m’agrada, però pel·lícules de riure i de super herois, m’agrada distreure’m quan vaig al cine i no filosofar massa. I m’agrada anar al cine perquè a casa em quedo adormida, i llavors el Nando em diu “Jo, m’has fet posar aquesta pel·lícula que jo no la volia veure i t’has adormit als dos minuts i jo me l’he tragat”.
Al teatre hi vaig quan em convida l’Edu Garre. Em va convidar a “La ratonera” i a una altra, però la veritat és que no hi vaig sovint.

Viatjar sí, m’encanta. Els darrers viatges que he fet han sigut a Estats Units. La meva última aventura va ser amb el Vicens Bruguera i la Melissa, que vam anar amb bici des de Yellowstone fins a Jasper, al Canadà. Jo anava amb la meva bici de carretera, li vaig canviar les cobertes i li vaig posar un portabultos i apa, amb les alforges i la casa a sobre. La primera part del vaitge la vaig fer amb ells, la segona part fins a Vancouver amb la Christina Smith, que també surt amb el club, i la darrera per l’estat de Washington la vaig fer sola. Va ser molt xulo, perquè vam viure moltes anècdotes. Jo vaig estar sis setmanes i vaig fer 3.500 Kms.

Tinc moltes ganes d’anar a Àsia, que no hi he anat mai. I el meu proper viatge podria ser aquest, cap a Vietnam o una zona d’aquestes.

SÒCIA DES DE: Aquest serà el quart any, a veure, des del novembre del 2012.

PERQUÈ ET VAS FER SÒCIA DEL CCGRÀCIA: Jo anava sortint en bici de carretera amb una amiga i la seva parella, però ells se’n van anar a viure a Suïssa i no tenia ningú per sortir els dissabtes, perquè els diumenges sortia amb el Nando, el meu novio. I vaig dir. “Que faig els dissabtes? Bueno, a veure si m’apunto a un club” Vaig buscar per Internet i vaig veure la pàgina del Gràcia, que està molt bé. Vaig anar al club, i em van dir mira, prova de sortir amb el B. Vaig anar als Jardinets i al veure un munt de gent em van entrar les vergonyes, perquè sóc molt tímida, però un cop allà vaig sortir i ho vaig passar molt bé. Em vaig sentir molt ben acollida, i, potser, al ser noia en un món d’homes, de seguida tothom et parla. Clar que el primer dia que vaig sortir vam anar cap a Calella i al tornar ja no podia, perquè estava acostumada a fer màxim uns 60 Kms.

AMB QUINS GRUPS SURTS: Vaig començar amb el B i amb l’A2, però a mitja temporada alguns em deien d’anar amb l’A, i jo els hi deia “Què dius, que he d’anar amb l’A?”, però al final hi vaig anar i bé, aguantava i em vaig posar molt forta. Darrerament he anat amb el Super B, però aquesta propera temporada intentaré tornar a l’A.

QUILÒMETRES FETS A L’ANY: L’any passat en vaig fer 4.000 -li dic que no està malament per no haver sortit gaire, com m’ha dit abans- , el 2013 en vaig fer 12.000 i el 2014, 15.000.

ENTRENAMENTS: Intento fer el dissabte amb el club, i el diumenge amb el meu novio carretera o BTT, perquè ara m’estic passant a la BTT, i el dimarts surto amb la bici de ciclocross o la de muntanya. Aquest any he començat a fer ciclocross, perquè el Nando, la meva parella, ho fa i ja que anava a veure’l doncs…perquè no córrer jo també. Primer vam començar amb una bici que ens passàvem perquè primer corren les noies i després els nois, però ara ja tinc bici de ciclocròs pròpia. A partir d’aquí m’han fitxat per un equip de BTT i faré la temporada de BTT també. També faig ioga un cop a la setmana i, això sí, quan acabo de fer bici faig estiraments.

QUINS CICLISTES T’AGRADEN ?: Ara com que m’he ficat en això del ciclocròs, de noies n’hi ha una que es diu Sane Kant que és belga i és una passada, ho guanya tot. I de nois n’hi ha un, que també és belga i es diu Sven Nys, té 40 anys i aquest any es retira, però és una celebrity allà a Bèlgica, perquè allà el ciclocross és com aquí el futbol. És molt xulo perquè ho fan cada cap de setmana a un circuit diferent i està pleníssim, des de la família que va a passar tot el dia allà i està veient totes les proves, passant per la parella de jubilats que va amb la cadireta i s’asseuen allà, fins al grup de joves que va allà de festa i està bevent cervesa fins acabar tirat pel terra. I llavors, doncs de carretera el Purito m’agrada però no sóc molt mitòmana. Sí que m’agrada anar a veure el Tour, o la Volta.

QUÈ T’AGRADA DEL CLUB: Sobre tot que la gent t’acull de seguida i que, com que hi ha molts nivells, sempre pots trobar el teu grup i sentir-te còmoda. Després que les rutes son variades, sempre hi ha alternatives, si vols fer l’especial o la normal.

QUÈ ET SEMBLA EL BUTLLETÍ DEL CLUB: M’agrada perquè feu participar la gent, que és una cosa que s’ha de construir entre tots, i potser es podria modernitzar una mica el disseny, fer-lo més modern, però bé, això va a gustos sempre, jo tampoc tinc gaire idea de disseny.

I QUÈ T’AGRADARIA CANVIAR O MILLORAR DEL CLUB: No sé, les idees aquestes que té el Gabriel, que la gent s’impliqui més, veure les etapes de les voltes ciclistes allà al club també seria divertit. Si hi ha gent que té ganes de fer-ho, perquè no? No sé si és molt complicat a nivell de logística.

MILLORS PROESES FETES SOBRE LA BICI: Vaig fer la Quebrantahuesos el 2014 amb un temps de 7 h.07’, i vaig estar molt contenta perquè vaig acabar bé. I ara he anat al campionat d’Espanya de ciclocròs a Cantabria. Va ser molt divertit, en principi hi vaig anar per acompanyar una amiga, però després vaig passar-ho molt bé. El circuit era molt tècnic i estava ple de fang, que aquí ni el veiem, i quan vaig acabar em vaig dir “Ostres, no m’han doblat i no he sigut la última”, perquè si et doblen et fan fora i no pots acabar. I per ser el primer any que ho feia, mira…no està malament. I el viatge a Estats Units que he dit abans.

PROJECTE O DESIG PER ANAR EN BICICLETA: Aquest any faré la Copa Catalana de BTT, que m’ho ha demanat l’equip pel que he fitxat, perquè puntua per l’equip. Son 6 proves, no ho he fet mai. Hi ha molt de nivell, crec, però a veure si acabo. M’agradaria fer a l’estiu algun viatge amb les alforges, a Islàndia.

 

Share this post

Comment (1)

  • Radboud Bruinsma, holandés de Flores Reply

    […] És un tio molt campechano i molt simpàtic el Rad. L’anècdota que trobareu de l’Ernest i de la llauna de Coca-cola és genial. Pels missatges que ens vam creuar per citar-nos per l’entrevista semblava que era molt seriós, però no, tot  el contrari. Té un sentit de l’humor molt característic. Des del primer moment vaig saber que l’entrevista seria fácil, i que m’ho passaria molt bé. Parla molt bé el castellà, molt millor que el Cruyff, que dèia “el pelota no ha querido entrar” i “se te pone la gallina de piel”. Ha corregut mig mon abans de quedar-se aquí entre nosaltres i, com molts holandesos, és un enamorat dels paisatges d’alta muntanya. Ah! I està molt content de compartir la secció d’entrevistes d’aquest número del butlletí amb la Núria Monzonís.. […]

    2 mayo, 2016 at 08:25

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X