MERCHE

MERCHE

Autor: Ariadna Cotén

Ara ja fa prop d’un any que, passat el pont de desembre, la Maria em va trucar. El que em pensava que seria una conversa relaxada sobre les vacances, va resultar ser una noticia dolorosa, aclaparadora, inconcebible: la Merche havia tingut un vessament cerebral i estava a l’UVI entre la vida i la mort.

Ha transcorregut un any des d’aquella data i en tot aquest temps la nostra companya ens ha donat una lliçó de supervivència, de superació i el més important, una lliçó de com enfrontar-se als cops que dóna la vida amb optimisme, fortalesa i alegria.

Quan ningú pensava que caminaria, ja anava passadís amunt i avall de l’hospital; quan els metges dubtaven de les seqüeles psíquiques ja escrivia en anglès als seus alumnes; quan va començar a anar a recuperació en poc temps ja ho feia sobre la bicicleta i abans de l’estiu ja pujava el forat del vent a menys de 110 pulsacions, tal i com li havia aconsellat el metge. I tot, sota la estricta vigilància i cura de la seva companya Maria, que ha passat un any durissim però que sempre ha sabut tirar endavant de forma admirable.

La Merche, malgrat tenir un bon ensurt sobre la bici fa un mes, ha tornat a demostrar el seu esperiti de superació i ja fa llargues caminades per Collserola, treballa, torna a anar en bici i – com tots- està esperant que faci fred i nevi per anar a fer esquí de fons.

Es un exemple per a tots nosaltres, ja ho era per les seves gestes a sobre de la bicicleta i ara ho és més com a persona i com a ésser humà que ha hagut d’enfrontar-se a una prova molt dura.

Gràcies, Merche per ser com ets i per la fermesa, alegria i ganes de viure que ens has transmès a tots.

Ariadna Cotén

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X