Merche López García

Merche López García

Autor: Anna Camps
Estem segurs que no será complica! saber de quin Personatge parlern, dient solament que es la ciclista mes preparada i en forma que tenim entre nosaltres. Ja haureu ende-vinat que ens referim a la nostra carismática Merche. El seu nom complert: Merche López García, nas-cuda a Burgos un 26 de setembre de l’any 59. Es professora d’anglés i d’ale-many, viu a Sant Cugat pero exerceix a Cerdanyola del Valles. A mes d’ésser sócia del nostre Club des de l’any 98, n’és també del club ciclista Sant Cugat.
[Molt abans de dedicar tot el seu temps de lleure a la bici, ihavia jugat a escacs. Li agraden tots els jocs i disfruta tots els esports: ha fet natació, atletisme,….Peró es evident que la seva gran afecció es el ciclisme, aixó sí, ella veu la bici com a un vehicle mes que com a competició.
Recordant la primera que tingué ens diu:
-“Nosaltres érem, i som, set germans, i els pares no tenien medis per comprar cap bici, pero en canvi hi havia unes tictes que en tenien un parell, i jo, que aleshores tenia només vuit anys, recordó que-vaig resar un rosan sencer amb l’esperanca d’aconseguir-ne una, i per sort, aixi va ser. Amb ella en várem aprendre tots els germans.
-Quan ja de mes gran, vaig comencar amb la Universitat, hi anava sempre amb bici, i així va funcionar fins els vint anys. En aquell temps es quan d’una manera inter-
[mitent, vaig comencar a fer els meus “pinitos”, i recordó que junt amb el meu company, várem fer una volta a Burgos de [quatre dies, una a Castella de dotze i la de Burgos a Oporto.
-Féiem un ciclisme d’alforges, no sabíern el que era un jculotte, ni el trobávem a faltar, anávem poc a poc de qualse-[vol manera, pero amb gran il-lusió.
-Per acabar els estudis vaig haver de deixar Burgos, i es quan vaig venir a Catalunya amb el meu company. Eren uns anys en que jo estava bastant implicada amb política, i em sembla que Barcelona era mes a prop de les meves idees, a mes jo sabia parlar alguna cosa de cátala. Tot i estant a Burgos, escoltava les cancons de Lluís Llach, a les quals m’hi sentia identificada. Barcelona tenia per mi un interés especial, així que vaig venir a l’Autónoma per acabar els estudis.
-Alguna vegada m’havia plantejat si volia tornar a la meva térra, pero al trobar feina aquí, per les oposicions i tot plegat, encara sóc aquí. Ara, després de tants anys, em sentó
i mes catalana que ningú i quan vaig a Burgos Testada no sol
I ser gaire llarga.
-Seguint amb la meva trajectória com a ciclista, recordó que on vaig comencar a treballar hi havia un noi, per cert, soci del Ripollet, que va organitzar una excursió a Gualba. A mi aleshores em sembla una mica feixuga, ja que era un ciclisme diferent del que jo havia fet a Burgos, pero vaig aguantar bastant be. Anávem una bona colla i alguns ja van plegar ais vint km. A partir d’aquell día vaig fer-me sócia del Ripollet. Cada vegada feia mes i mes sortides i ja vaig comencar a sentir alió de “t’hauries de comprar unes sabates”, “aniñes millor amb culotte”,… Vaig anar aprenent de tots el que calia, i poc temps després vaig conéixer a la María. Les dues ens delíem per fer grans coses, per tant, comencárem molt aviat les sortides i viatges mes o menys lluny, pero sempre amb alforges, que es per mi la manera mes plácida i satisfactoria d’anar amb bici.
-L’any 98 fou quan totes dues várem fer-nos sócies del Gracia, i reconec que va ser un gran encert. Hi tinc tants amics, tantes satisfaccions, tants kms amb gent tan ferma i legal, que em ve a la memoria quan vaig comencar amb la bici de la meva tieta, volent creure que va ajudar el meu rosan, per acabar fent una de les fites mes ambicioses que m’he propo-
|sat: acabar la París-Brest-París de 1200 kms, amb 83 hores i Jairebé sense dormir. Cree que he arribat al sostre de les |meves aspiracions”.
Per explicar tot el que la Merche ha fet amb la bici [necessitaríem mes d’un butlletí.
Ara a grans trets, hem exposat part de la seva vida, d’ara i d’abans de conéixer-la i que podem dir mes, que no sabem?
Ella mateixa, amb gracia i saber, ens ha deixat escrit ais nostres butlletins, pas a pas, viatges, excursions, entrena-ments a les Brevets, i si no ho ha fet ella, ho hem pogut llegir a les cróniques conjuntes de l’ágil ploma de l’Enric Velo o de la Maria Fuster. Per cert, parlant de cróniques, podrem trobar l en aquest butlletí amb detall la París-Brest-París de la nostra i incombustible Merche. No us la perdeu! Per nosaltres ha estat ¡un goig el poder-ho sentir d’ella mateixa, pas a pas, tot el que ¡ha viscut aqüestes 83 hores.
Quan arriba el moment de la pregunta, el millor [record?:
-“En tinc molts, moltíssims -ens diu-, pero els que per-| duren o sobresurten son els viatges amb alforges que he fet a tants pa’isos i amb gent tan ferma. El que també vull remarcar es el trofeu, ram de flors i quatre petons que vaig rebre del nostre Indurain al fer la seva Marxa”.
Ens dius ara el pitjor?
-“De la meva joventut, la por que vaig passar quan em van empresonar tres vegades per les meves activitats políti-ques, i del ciclisme, el patiment que em dona la tendinitis al genoll dret per acabar la París-Brest-París”.
La nostra Merche es mereix tots els qualificatius que ens venen al cap, bona companya, sobria, tenac, resistent, agosarada, pero ens agradaría trobar-ne un que la definís al máxim, i potser l’hem constatat amb tot el que sabem d’ella i com ens ha explicat el que no sabíem, “apassionada” per la bici.
Per acabar Merche, com t’agrada que et recordin?
-“Com una iniciadora de prqjectes i bona engrescadora per fer sempre coses noves”.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.


X