Maria Fuster Foz

Maria Fuster Foz

Autor: Anna Camps

Se’m fa una mica difícil presentar-vos el Personatge d’avui; no em sentó del tot capac de fer-ho igual o semblant de com ho faria ell, mes ben dit ella, ja que en aquest cas el convidat que presenten! es una sócia, ciclista per mes dades i que se’n diu…María Fuster Foz. María nasqué el deu d’octubre del 55 i n’és sócia del nostre Club des del 98.

Tots sabem. si llegim el nostre butlletí, que es una de les que hi col-labora periódicament i que s’expressa sobre el paper amb gracia i flu’idesa, fent-ho de meravella!

Si l’apartat del Personatge torna a existir després d’un temps d’abséncia, es per ella, que va saber aprontar totes les ocasions per ani-mar-me a seguir escrivint, en uns moments en que el meu estat d’ánlm estava per térra, Evidentment, tinc que agrair-li, i es cert que m’agrada parlar de tots vosaltres i es veritat que m’embadaleixo escoltant les vostres histories, inquietuds, il-lusions,… Un dia, recordó haver sentit: “Sí!, ha vingut una noia que es diu Marta i sembla que aguanta be!”. Segur que no pensávem que amb tan poc temps d’aquell comentan, la Mana hagués agaíat entre nosaltres tan de carisma. Es emprenedora, intel-ligent i discreta, el seu taranná es decidit i li agraden els reptes en qualsevol aventura.

Es Secretaria a la Junta Directiva del nostre Club. Vice-presidenta de la Comissió de Segurelat Vial a la Federació Catalana de Ciclisme i Vocal a Madrid en repre-sentació de Catalunya. Es ciar que la nostra protagonista sempre s’ha interessat i preocupat en defensar els drets del ciclista.

La María té, apart de la Blci i viatjar, altres afeccions com la d’escriure, i cantar amb la coral de Valldoreix. Es catedrática de matemátiques en un institut de Granollers, on fou ames la primera directora. Ara. com li agrada comengar nous reptes, ha demanat el trasllat a un institut de Sant Cugat, on pensa desenvolupar la seva gran experiencia.
Referent a la seva trajectória com a ciclista, la María ens explica:

“-Quan tenia deu anys em comprárem una Bici i com ho hem fet tots en aquesta edat, pedalejava on podía: els estius anávem a Sant Feliu de Codines i recordó que es on l’agafava mes.

-Aixi van passar uns anys i quan en tenia setze em sembla que ja era massa gran per anar amb bici i després de vendre-la, vaig comprar-me una Vespino.

-Anys mes tard, quan ja m’havia oblidat del que era una bici, de nou la vaig des-cobrir i per cert, en una de les meves grans afeccions: viatjar! -Eren unes vacan-ces de dos mesos a la Xina, tenia vint-i-sis anys i durant dues setmanes a Pequín m’adoná el plaer d’anar amb dues rodes d’un lloc a l’altre i passejar peí gust de pedalejar; aleshores, es ciar, no en tenia, pero a rao d’aquell viatge vaig comencar a afeccionar-me. De tant en tant en llogava o be me’n deixaven, flns que un dia la Merche, que érem companyes de feina, em proposá fer un viatge a l’estranger. Després de comprar-me una Bici, ens llengárem les dues en una il-lusionada aventura.

-Arnb les Bicis dalt d’un avió vam aterrar a Dinamarca i aquest viatge fou el comencament de tots els que han vingut després. Portem un munt de km pedale-jant amb alforges per gairebé tota Europa, Espanya, Portugal,… gaudint sense competir de la satisfácelo d’anar fent turisme i coneixent món, amb el teu sol esforc.”
Be, després d’aquell primer viatge a Dinamarca, la Maria ja estava enganxada, pero fer Bici només per vacances no 11 compensava, així que comencá a sortir els diu-menges peí seu compte. El que feia normalment era pujar la Rabassada: “-Recordó que el primer dia vaig haver de parar mes d’una vegada per arribar a dalt. Va ser molt dur! Pero em sentí molía satisfeta.

-Era a fináis del 97, i en un d’aquests diumenges, em trobá un grup de ciclistes en un semáfor. A l’únic que ara recordó es en Toni Cátala, que em va fer veure la inconveniencia d’anar solar i em parla del C.C.Gracia. Em va semblar una bona idea i vaig engrescar a la Merche per que m’hi acompanyés”.
Des d’aquell dia, les dues fan pinya amb nosaltres i n’estem molí satisfets: “-En el campionat del 98, vaig fer totes les sortides del dissabte amb el grup C, i em meravellá el tráete tan afectuós que vaig rebre de tothom, degut ais bons consells deis companys vaig agafar experiencia amb moltes coses, una d’elles, molt impor-tant, el saber anar en grup. La veritat es que em sentí molt ben rebuda i guardo un record excel-lent d’aquell primer any”.

Al 99 es va comencar a parlar del Camí de Santiago, i la Maria no s’ho va pensar gens. No tenia gaire entrenament per a fer tants km, pero es proposá intentar-ho ¡ va deixar el grup C per anar amb el B, i va comprovar també que la gent d’aquell grup era i es formidablelVa poder fer tot el Camí de Santiago sense pujar al cotxe d’ajut que portaven, quan gairebé tots creien que no podría. Aquest fet per ella fou molt important, per tant al preguntar-li peí seu millor record, ens diu sens dublé: “-Arribar a Santiago en set dies, amb pluges i amb el meu propi esforc, quan ni jo mateixa n’estava prou segura, fou per mi el sentiment d’emoció mes gran que he viscut amb la bici”.
Ja que parlem de records, li pregunten! peí pitjor. Es posa seria i ens explica un cas anormal i trist:

“-A la tornada d’una excursió del dissabte, gairebé amb el mallot posat, vaig sentir per la radio que havien atropellat i malat a un ciclista. M’esfereí. em colpí d’lm-poténcia i vaig pensar que havia de fer alguna cosa.

-La nieva implicació amb el tema deis accidenís va fer-me escriure una carta bas-tant dura, que fou publicada a La Vanguardia i El Periódico, d’aquest tema tan pun-yent.

-Uns dies mes tard, vaig rebre un anónim, que encara guardo, fet arnb lletres enganxades com a les pel-lícules, i que deia: “El único ciclista bueno es el ciclista muerto”.
En arribar en aquest punt, la Maria es queda furibunda i es rebel-la:

“-No puc entendre -ens diu amb rabia-, com pot haver-hi algú que odi’i tant ais ciclistes, si no es una persona desequilibrada”.

Com ja sabern, el Personatge d’avui, ha fet durant els quatre anys que está amb nosaltres, moltes i moltes marxes. menys o mes dures com la Loroño al País Base.
La Hubert-Arbes i la Mediterranéene per Franca. A la famosa Quebrantahuesos hi ha participat tres anvs, tot i que solament l’ha pogut acabar un cop.
La Maria es una bona ciclista i una companya excepcional. Ha trobat al iiostrc Club, segons ens diu una i altre vegada, una gent fenomenal, solidaria i amb un gran sentit del companyerisme. Per tant. tot la que s’hi sentí tan integrada i felic.
Com hem dit al comencar. es un goig el poder conéixer mes amb profunditat a la colla de socis que som, pero en aquest cas, si em permeteu, cree que ha eslat pot ser, una mica especial. Hem descobert una María amb una gran personalitat, que no la coneixíem prou be i ha estat un plaer sentir-la parlar, amb el seny i la senzillesa que la caracteritza.
Per acabar, María, com t’agradaria que et recordessin?

“-Senzillament, com una bona companya

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X