Manel Pallars (en la memòria)

Manel Pallars (en la memòria)

Autor: Anna Camps
Amics, avui volem portar-vos un personatge que ens pot servir d’exemple per molts de nosaltres i per tots aquells que voldrien fer esport i no es decideixen.
Us parlarem una mica del nostre company ciclista: MANEL PALLARS SALA casat i nascut l’1 de gener de 1913.
Pels anys trenta va fer-se soci del C.C. Gràcia, però no per gaire temps, ja que en esclatar la guerra ho deixà.
Les seves grans aficions han estat el futbol, la bici i la gimnàstica.
Mentre complia el servei militar a Maó va estar jugant amb el club de futbol Fortuna i va exercir com a professor de gimnàstica. Anys més tard i seguint amb futbol, també jugà més de set temporades com amateur de 1ª i 2ª categoria, amb l’Espanyol i l’Europa.
Pels voltants de 1960, ja va començar amb la bici, tenia més de quaranta anys i corria com a veterà amb la U.C. Barceloneta. En aquella època va rebre molts trofeus, guanyà dos Campionats de Catalunya, dos de Barcelona i dos a Sitges.

Ara té 81 anys, en fa vuit que de nou, es soci del nostre Club i creiem de debò que té merescudes aquestes poques ratlles que li dediquem.
Tots els dissabtes surt en bici en el grup C i participa a totes les proves socials que s’organitzen al Club.
Es encomiable la seva il·lusió i preparació, per anar pedalant cada dissabte amb tots nosaltres. Així com la seva dedicació i conservació per a tenir la bici sempre a punt i amb millor rendiment.

No ha deixat mai de fer gimnàstica, el seu estat físic i anímic es bo i això li ha servit, per a poder ajudar amb tot en la greu enfermetat que pateix la seva muller.
Com es veu i amb ocasions ja hem comentat, es pot practicar qualsevol esport i a totes les edats, solament s’hi ha de posar voluntat, il·lusió i saber cuidar-se.
Veiem en el nostre personatge a un home feliç, convençut del que fa i del que vol fer.
A la nostra pregunta de… el millor record? ens diu, la meva vida està plena de bons records.

Hauria pogut participar a moltes més curses en els meus anys de corredor, però per a mi, també era important la meva feina i no podia deixar-la de banda.
El pitjor record? contesta decidit… no ! cap !. Acabem la conversa amb el nostre personatge, satisfets per l’eufòria que emana amb tot el que ens diu. Ara li preguntem,

Com t’agradaria que et recordessin?
Com un esportista més, que sempre ha estat actiu i que ha volgut cuidar-se per arribar en òptimes condicions, a allò que en diuen la «Tercera Edat».

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X