Ma Pilar Herrero González

Ma Pilar Herrero González

Autor: Anna Camps
En la present edlció us presentem a Mª Pilar Herrero González nascuda l’any 65 i sócia del nostre Club des del maig del 86. Soltera, perqué segons diu ella, el tema ha vingut així. Es una bona ciclista en quantitat i qualitat. Quantitat, perqué s’ha fet un tip d’anar amb bici des de que es sócia: els primers cinc anys cada dissabte a la nostra excursió, combinant amb sortides de BTT i des del 95 fins ara, set anys fent Marxes Nacionals i Internacionals duríssimes.

Qualitat, perqué el seu lema es posar-se una fita, pedalejar al seu pas i sense voler fer cap proesa , acaba fent-la. Ella sap que no arribarà la primera però si que aguantarà fins el final. Es senzilla, perqué quan parla no acostuma fer ostentació de gairebé res, no s’amaga mai darrera una mentida si no fa el que s’havia pro-posat i perqué fins fa molt poc, havia sempre circulat amb bicis que no eren súper marques. Decidida, perqué ja de molt joveneta s’atrevia a fer quilómetres sola i perqué s’implica amb diferents projectes, feines i sempre es mou amb nous temes.

Transparent, perqué quan parla de les seves vivéncies ho fa d’una manera objectiva i detallada. Extravertida, perqué no es fa estranya amb ningú, parla amb facilitat i no li costa gens fer amics.
A la nostra petició, i com bona comunicadora que es, ens explica amb il.lusió tot el que la preocupa, el que més li agrada, ha fet, o pensa fer:

“-En acabar el COU -ens diu-, vaig tenir clar que volia estudiar Biología, pero si no treballava ho tenia difícil, així que vaig fer oposicions per entrar a Correos. No va
ser fácil, però ho vaig aconseguir. Es començava a complir un dels meus somnis: el poder arribar a bióloga.
-Estudiava pel matí i treballava a la tarda. Quan portava dos anys vaig decantar-me per les Ciéncies Naturals i després de cinc anys van donar-me el títol. Era l’any 91 i durant els cinc d’estudi sortia tots els dissabtes a l’excursió del Club, i es quan vaig comencar a fer marxes, més curtes o més llargues, pero vaig fer-me’n un tip. Una d’elles va ser la Supermarxa de la Federació, de Terrassa a Roses, una passada!
-Recordo també les excursions que féiem combinades amb Renfe, m’agradaven molt! En aquella época feia moltes coses, una d’elles fou submarinisme per a poder estudiar les plantes marines. Al especialitzar-me amb botánica vaig haver de fer periódiques sortides per treballs de camp i aixó em va flipar perqué el mon de les plantes i la seva evolució es al.lucinant!” Be, en aquest punt la Pilar ens ha donat una llicó de Biografía o Geobotánica que no ve al cas però ha estat un gran plaer escoltar-la:

“-Entre l’any 91 i fins l’any 95 -ens explica-, vaig tenir un “parón” de bici: vaig practicar barranquisme. M’operaren un peu i vaig dedicar moltes hores arreglant-me el pis que ara visc

-A partir del 95 comenca el que jo n’hi dic la meva segona etapa ciclista, la més dura pero la que m’ha donat més satisfaccions. Es l’etapa de les grans Marxes Internacionals i guardo un munt de records inesborrables. No soc assídua a les sortides dels dissables, apart que les obligacions no sempre m’ho permeten, el ciclisme que faig en aquestes sortides de més d’un dia fora de Catalunya, als Pirineus o als Alps, hi ha una convivencia amb la gent del Club molt enrotllada i es una bona manera de conéixer-nos més a fons i descobrir facetes ignorades d’una persona-“.

Li preguntem a la Pilar que sent en acabar una marxa d’aquestes tan importants per qualsevol ciclista i ens diu que, més que sentir emoció pensa: …Uf! menys mal que s’ha acabat!
Ella apart de l’esforc, amb el que gaudeix moltíssim es amb l’entorn, ens diu que es fixa en les flors, maduixes, bitxos, i amb el tipus d’orografia, i com a bona bióloga, el que la, ens diu, es interpretar el paisatge.

“-Jo -ens diu la Pilar-, per a fer aquestes marxe, al no tenir gaire temps per entrenar, un parell de mesos abans, m’aixeco dues hores abans i vaig a treballar amb bici. Pujo a Collserola per Molins i Santa Creu d’Olorda i d’aquesta manera em vaig posant en forma per a poder assolir els ports que em posen per davant.

-Tinc la sort de tenir una gran torca de voluntat amb el que em proposo quan em marco un camí, siguí el que siguí, tardo més o menys, pero arribo al final, jo no puc competir amb ningú, si de cas sols amb mi mateixa-“.

A més, ara per anar acabant, us parlarem de les inquietuds laborals de la Pilar que son moltes. Darrerament ha demanat a Correos reduir la jornada de treball, per a poder dedicar més hores a una empresa d’activitats educatives ambientals que tenen en marxa des de l’any 97, ella i quatre companys de la facultat. Van sortir guanyadors en un concurs públic i treballen per les administracions. A Collserola organitzen passejades pel bosc, per donar a conéixer els valors del Parc i per diferents edats. Fan també treballs a les escoles de Sabadell, i tenen un programa molt interessat d’ecologia urbana. Com veiem, hi tenen molt a fer, i a ella li agradaría poder-hi dedicar més hores, ja que apart del ciclisme, la seva passió es la biología. Palmarés de marxes especials de la Pilar:

Any 95: Amb BTT a les Bárdenas Reales , Albarracín, Montes Universales, Los Monegros
Anys 97,98,99,2000 i 2001: La Quebrantahuesos (al 2001 medalla d’argent)
Anys 99 i 2000: La Marmotte (fóra de control per 20 minuls)
Any 2000: Marxa del Puy-de-Dóme (rep un ram de flors a la 1a classiflcada femenina ibérica)
Anys 2000 i 2001: La Perico Delgado
Anys 2000 i 2001: La Miguel Indurain
Any 2001: L’Ardechoise
Any 2001: Terra de Remences (medalla d’argent)

Nous reptes pel futur:

Acabar la Marmottle. Guanyar l’or a la Quebrantahuesos. Estudiar Historia. Perfeccionar l’anglés. Fer de nou submarinisme per perfeccionar la Biología marina.
Be, ara per acabar, us diré que els que la coneixem fa anys, estem d’acord amb tot el que la Pilar ens ha dit, el que no la coneixen, ha estat la manera d’entendre a una sócia que s’ha consolidat com una bona ciclista amb personalitat i bona companya entre els més valents. Nosaltres des d’aquí li desitgem que segueixi amb l’esperit de lluita i sacrifici amb tot el que fa.

Les paraules que ens ha dit al final de l’entrevista son…
“-El goig de poder practicar el ciclisme amb tants amics, fa que aprengui a viure millor la vida-“.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.


X