LANCE ARMSTRONG

LANCE ARMSTRONG

Autor: Joan Puig
La portada de la revista SI (Sports Illustrated) del mes de Desembre de 2002 es el quatre cops guanyador del Tour: Lance Armstrong.
El titular proclama: «Esportista de l’any». Quan una modei aconse-gueix una portada d’Elle o Vogue, la seva cotització, status, reputado, augmenten: ha «tocat el cel» de la seva professió. Es l’equivalent a l’Oscar del cinema, el premi Nobel de literatura o la Pilota d’Or del fútbol. Quan un esportista América assoleix el títol d’esportista de l’any de la revista SI, rep un status de «celebritat». Han estat portada, entre molts altres menys cone-guts a Europa: Jackie Stewart ’73, Muhammad Ali ’74, Greg Lemond ’89, Joe Montana ’90, Michael Jordán ’91, Arthur Ashe ’92 i Tiger Woods ’96 i 2000. L’únic que ha repetit portada es Tiger Woods. Si Armstrong guanya el cinqué Tour, probablement tornará a ser «esportista de l’any».
Ais Estats Units, cree que pesa mes la «totalitat» de la seva historia (la recuperado del cáncer i posteriors éxits ciclistes) que les quatre victó-ries consecutives a la gran ronda francesa, per sí mateixes. M’ha sobtat trabar entre els anunciants de la revista (ordinadors Apple, texans Wrangler, Sony, Land Rover, Saab, Chrysler, país i pilotes de golf, Mastercard…) una marca catalana: Freixenet. Hi havia altres begudes alcohóliques: cerveses Heineken i Guinness, tequila José Cuervo, 7 dife-rents marques de Whisky (!)… El millor anunci: de whisky Chivas, una foto d’una noia en bikini i l’eslogan «Sí, Deu es un home». Unes planes mes endavant, un anunci de Viagra, l’eslogan resa: «funciona pels tius vells, pels joves, inciós pels escéptics». Molts anuncis de begudes alcohóliques, només un de tabac Phillip Morris: molt subtil, sense cap imatge del pro-ducte i amb el suggeriment de que els pares aconsellin ais filis no fumar fins la majoria d’edat. He parlat deis anuncis perqué retraten forga el tipus de lector de la revista. El podríem definir com un home de classe social mitja-alta que beu amb moderado, juga a golf i segueix com afeccionat les lligues de básquet, fútbol América i baseball. Poc interessat en el ciclisme Europeu. Pero potser aquest es el retrat d’un 40 % deis lectors. Potser el 60 % que resta es mes difícil de definir i inclou moltes dones.
Sigui com siguí, un percentatge será de ciclistes que, com nosal-tres, fan quilómetres els caps de setmana. «Per el seu coratge i entrega -per no esmentar la seva quarta victoria consecutiva al tour de Franga- SI (Sports Illustrated) saluda al gran guerrer de la carretera». Aixó encapgala l’article de Lance que parla mes de la vida social i mediática del ciclista que del seu curriculum esportiu.
La foto de la portada: en Lance, assegut de costat sobre el tub horitzontal de la Trek OCLV 110 de carboni, el brag esquerra recolzat sobre la sella, la má dreta subjecta la maneta del fre posterior. El peu dret creuat sobre l’esquerra… relaxat, mira fixament l’objectiu de la cámara (un 35 mm, segurament) que el fotógraf ha situat baixa, a un metre escás del térra. Armstrong mira fred, serios, segur, lax. La seva expressió es de determinació, seguretat. Res de somriures estúpids o gests de victoria. Pensa en el futur immediat: l’entrenament. No pas en les passades victó-ries. No porta case ni ulleres ni guants. El seu tall de cabell quasi militar, ben afaitat, els mitjons blancs, el maillot i coulotte del US-Postal… sobrie-tat. La carretera plana deis voltants d’Austin (Texas) es gebrada a aqüestes primeres hores del matí hivernal. Detalls de la bici: la cadena engrana el plat petit. Porta rodes Bontrager de 32/34 radis i unes cobertes de 25. Les manetes de fre Dura-Ace son especiáis: mes llargues i ergonómiques. Em sorprén la posició de les tanques de les rodes: la de la roda davante-ra assenyala les 12:00, la del darrera assenyala les 7:00. La davantera hauria d’assenyalar les 3:00 i la posterior 2/4 d’onze. Be, aixó es el que us diria el Domi. Un altre detall: el fre davanter es obert, indicant que acaben de muntar la roda per fer la foto. Quan li van comunicar que seria l’espor-tista de l’any, estava entrenant sobre la bici, evidentment. Manquen set mesos peí proper Tour i en David Millar el truca:» Merda, no em diguis que ets sobre la bici!?» En Millar es a Londres i begut fins el cul. «Som a primers de Desembre i fa tres hores que rodes!?». En Armstrong diu que ha de patir una mica cada dia per estar contení. Durant la seva vida ha estat impactat 6 cops per automóbils, porta un parell de cargols de metall al crani i moltes cicatrius de caigudes. Segons Johan Bruyneel, director del US-Postal, Armstrong entrena tant fort que es un «perill» pels companys d’equip: fa dos anys, va deixar a dos altres ciclistes de l’equip entrenar amb ell i quan va arribar Juliol ja estaven «cremats», inútils per rendir al Tour. Ara Lance entrena amb els seus companys només 2 de cada 3 dies. El metge Ed Coyle de la universitat de Texas diu que Lance, ais 31 anys, rendeix un 6 % mes que quan tenia 21 anys. Encara que ara pesa uns 6 kgrs menys. També diu que pot rodar a 32 milles per hora durant 1 hora. La pujada d’Alpe d’Huez será determinant per la victoria del proper Tour. Armstrong ja ha fet aquesta escalada 10 cops.
La repetirá uns 20 cops mes durant la primavera dins la seva preparado per la ronda francesa. S’ha guanyat la fama d’entrenar mes i mes dur que cap altre ciclista dels últims anys. Parlant d’Alpe, l’any ’99, Abraham Olano va canviar a una bici mes lleugera per afrontar l’escalada. Bruyneel li va comunicar el fet a Lance per radio. La resposta de Lance va ser: «Puc batre Olano a sobre d’una fotuda mountain bike amb pneumátics taquejats!». Li va treure a Olano 1 ’39» sense canviar de bici. Alguns sobre-noms curiosos del texá son: Mellow Johnny (un joc fonétic de «Maillot Jaune»), UniBaller (només te un testicle) i Jonathan Mellow ( així signa al registre dels hotels de Franca). En Robin Williams (l’actor), fa acudits refe-rents a l’únic testicle de Lance quan viatja amb l’equip US-Postal: «Au, nois, heu de guanyar avui per collons! Si en Lance ho pot fer amb un ou, vosaltres també amb dos!». A Chuy’s, el restauran! Tex-Mex famós peí fet de que els germans Bush (quan eren menors d’edat) van intentar beure cervesa usant un carnet d’identitat prestat, Lance pren el seu diñar favorit: un «burrito» de pollastre fumejat. Com altres celebritats, te una cadira que porta el seu nom. Pero encara no es reconegut pels demés clients del local. No es tant famós a América com a Europa. Parlant de doping: Armstrong ha passat uns 35 controls durant el 2002. Sempre ha donat negatiu. Reconeix haver usat, en el passat, una substancia prohibida: I’EPO. Va ser part del cocktail de medicaments que va prendre per recu-perar-se del cáncer. Tanmateix, a I’etapa de Mont Ventoux ’02, els afeccionáis franceses li cridaven: «Dopé!, Dopé!». A ell li sembla que els fran-cesos li teñen «jurada», ja que no el poden enxampar per doping, li fan la vida difícil amb el tema impostos. Ell va dividir els 373,000 $ del premi del Tour entre els membres del equip, i els va afegir uns altres 40,000$. Armstrong va guanyar uns 15 milions de dólars durant el 2002. Ha intentat agradar ais franceses pero no res ha funcionat: parla en Francés a les entrevistes, els somriu, signa autógrafs… potser deixará d’intentar-ho i es posará una samarreta que li ha regalat un compatriota: diu «Texas es mes gran que Franga». Entre les 6 planes que dura l’entrevista d’ Sports Illustrated hi ha fotos de la seva familia formada amb l’esperma congelat, de’n Robin Williams vestit del US-Postal muntat a la bici, de groe ais Champs Elysées, etc. En Bono (U2) el reclama per les seves causes bené-fiques, diu que -a América- Armstrong representa Timpossible fet possi-ble».
L’objectiu ara es el 5é Tour consecutiu. No vol parlar de 6, porta mala sort. Tanca l’entrevista dient que quan pengi la bici intentará ser astronauta. Jo el veig fent carrera política. Probablement amb els Republicans, que sempre han dominat a Texas. «Vaig decidir no perdre un dia mes pensant en el futur. Avui es tot el que tinc». Armstrong dixit..

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X