La tierra de las segundas oportunidades

La tierra de las segundas oportunidades

El imposible ascenso del equipo ciclista de Ruanda.

Tim Lewis, Libros de Ruta (300 pàg.)

M’ha costat una mica acabar de llegir aquest llibre. D’entrada té la lletra molt menuda. Una petita descortesia de l’editor. En segon lloc la prosa és feixuga. No llisca. Les frases són llargues i no estan ben encadellades. La narració no està ordenada cronològicament i això fa que s’al·ludeixin diverses vegades els mateixos temes, de vegades des de punts de vista diferents, la qual cosa a mi m’ha provocat una certa confusió. L’abundància de noms, tots ells desconeguts i la majoria de les vegades africans de pronúncia difícil de recordar, complica més la lectura.

Tot i això el llibre ha guanyat el British Sports Books Award del 2014. És inqüestionable que ens mostra una realitat, que ens és del tot desconeguda, però que existeix: l’emergència del ciclisme africà. Basant-se en un treball exhaustiu d’entrevistes als protagonistes directes del fenomen, l’autor fa visible l’eclosió del Team Rwanda, l’equip de ciclisme fundat per un petit grapat d’americans encapçalat per Jock Boyer (que en el seu temps va ser el primer estatunidenc en participar en un Tour de França) i Tom Ritchey (que havia estat el creador de les primeres bicicletes BTT).

Fins i tot el president de la república, Kagame, utilitza el Team Rwanda com a projecció internacional i, sobretot, com a eina de reconciliació interna després del terrible genocidi entre hutus i tutsis esdevingut al país a les primeries dels anys noranta. En aquesta nació que vol renéixer, Boyer i Ritchey, que fugen de situacions personals adverses a Califòrnia, troben la terra de les segones oportunitats que parla el títol del llibre.

Tots dos s’enfronten a les precarietats d’un país que també espera la seva segona oportunitat. Ritchey construeix una bicicleta de menys de 200$ capaç de transportar pesades càrregues per carreteres sense asfaltar i així rellançar la indústria cafetera. Boyer selecciona els cinc millors ciclistes que troba a l’estat, la majoria dels quals treballadors de bicicletes taxi. Els ofereix un sou de 90€ al mes i així aconsegueix que poc a poc vagin instal·lant aigua corrent i electricitat a les seves cases. Té cura de la seva alimentació, dels seus entrenaments, del seu material ciclista. Es preocupa del seu finançament a través d’ONGs, de la federació de Ruanda, de la UCI. Els organitza gires pels Estats Units, els fa competir en proves continentals africanes. En fi, el Team Rwanda esdevé també una segona oportunitat per aquests xicots, la majoria supervivents de la gran matança.

El llibre es clou amb la participació d’Adrien Niyonshuti, la principal estrella ruandesa, en els Jocs Olímpics de Londres, màxima fita assolida per un ciclista ruandès. Abans, però, es passa llista a totes les dificultats que fan que el Team Rwanda no hagi aconseguit fins avui de participar en el Tour de França, un dels seus màxims objectius. Dificultats de tipus esportiu, econòmic, social, polític, material i psicològic.

Em deixo molta teca al tinter. D’informació n’hi ha molta. Potser massa. Però interessant ho és.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.


X