LA IMATGE: Mario Cipollini

LA IMATGE: Mario Cipollini

Per: Antoni Oliva Solé

Cipollini (Lucca, Itàlia. 1967) és un tipus curiós. Fatxenda, egòlatra, sempre amb afany de protagonisme. La foto parla per si sola, no necessita comentaris. Com ciclista va esser un bon sprinter, això si, sempre recolzat per grans “trenos”. Al llarg dels 16 anys com a ciclista professional, va aconseguir més de 180 victòries, destacant un campionat del món (any 2002), 57 etapes en voltes de tres setmanes, 3 victòries per punts al Giro d’Itàlia, 3 Gante-Wevelgem i 1 Milà-San Remo.

Aquest cop aprofitaré la secció per explicar una història que retrata perfectament el tarannà del personatge.

El món del ciclisme té una certa tendència a generar mites i llegendes i, el primer cop que vaig llegir la història, vaig pensar que seria precisament això, una llegenda més sense fonament. Però al cap d’un temps la vaig tornar a llegir, amb pels i senyals, en un llibre d’en Sergi López-Egea, prestigiós periodista especialitzat en ciclisme. Ostres, sembla que era autèntica.

Bé, no m’enrotllo més. Aquí va el relat.

Tour de 1992.1a etapa en línia (5 de juiol). Donosti-Donosti

Cipollini guanya un sprint intermig situat a la pròpia Donosti. Això fa que al final de l’etapa pugí al podi per rebré un ram de flors i el petó d’una hostessa. La noia es Miss Euskadi, Lucía Marzo, i Cipollini queda impressionat per la seva bellesa.

Tour de 1992. 2a etapa Donosti- Pau

Als moments previs a la sortida de l’etapa un periodista de Madrid demana a Cipollini una entrevista en exclusiva. “Il Bello” li diu que cap problema, però amb una condició: l’hi ha de proporcionar el número de telèfon de Miss Euskadi.

Tour de 1992. Sortida 3a etapa (Pau)

El periodista, gràcies a la organització, aconsegueix el preuat número de telèfon. L’entrega a Cipollini, i assoleix la recompensa: entrevista en exclusiva, on Cipollini parla abastament tant de temes esportius com de temes personals.

Tour de 1992. 7a etapa Brussel·les-Valkenburg

A la sortida Cipollini s’acosta al periodista i l’hi diu: passat demà he quedat amb la basca a Milà. El periodista, sorprès, consulta el llibre de ruta del Tour. Passat demà hi ha una contrarellotge a Luxemburg, el Tour no arriba a Milà.

L’etapa comença normalment, amb el pilot a marxa lenta. De cop ataca Cipollini, s’escapa i assoleix 5 minuts d’avantatge. Després 10. Després 15. Valkenburg, els del club que hem fet

l’Amstel Gold Race ho sabem, es l’única zona d’Holanda muntanyosa, no es terreny per Cipollini. Mario arriba destacat al control d’avituallament situat al costat de l’autopista que du a Amsterdam.

Allí Cipollini té un fort mal d’estomac. Ha d’abandonar. Un fidel auxiliar del seu equip (GB-MG), amb un cotxe de l’equip, porta a Cipollini i la seva maleta (que ja estava al cotxe) fins a l’aeroport d’Amsterdam per agafar el vol fins a Milà.

El bandarra havia atacat per que amb el ritme lent del pilot podia perdre el vol a Milà. Un “cavaller” com ell no podia deixar penjada una Miss.

Sense comentaris.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X