Josep Ma Casanovas i Torrentbó

Josep Ma Casanovas i Torrentbó

Autor: Anna Camps

En la present edició us parlarem una mica de l’amic Josep Ma Casanovas i Torrentbó, un «crac» amb totes les facetes humanes, profes-sionals, esportives,…
Es imperdonable per la nostra part, el que no li hágim dedica! encara aquest espai. No ha estat per res personal, ni per que no s’ho mereixi, al contrari , tot i que pot semblar una excusa, la veritat ha estat un malentés entre la llista de Personatges i la firmant d’aquest arti-cle. Un error que ara decidim corregir, ja que els que el coneixem be, sabem que s’ho mereix, de bon tros.

Hem compartit una tarda de records en el poblé de Sant Joan Samora (Alt Penedés) a la casa del nostre convidat, i valorem positiva-ment la marcada personalitat que s’hi viu . Es respira originalitat a cada racó del seu habi-tatge i una gran afecció al ciclisme per part d’ell, i de l’esquí per part de l’Albertina, la seva muller, una noia molt agradable i que te un paper important en tot el que fa el Josep Mª.

El ciclisme, peí nostre Personatge, es el referent mes important a la seva vida, i apart de l’actiu que es molt, hi ha també l’afectiu. Munts de fotografíes, pósters de l’historia de la Volta, col-lecció de pins, segells i records de tota mena, de Tours i de curses mes o menys importants. Un parell de quadres dient alió de…»aquí hi viu un ciclista», fins i tot guarda emmarcada i penjada a la paret, la primera gorra de ciclista que tingué, regal de la seva mare, aleshores encara en vida.

L’Albertina no es queda curta, la seva afecció de restauradora i decoradora queda evident en tot moment, amb bona nota. Per acabar, volem destacar en Tobi, un mes a la familia, un gos negre vivac, afectuós i obedient, i que entra en escena no saps mai per on. Be, ara deixarem que el nostre bon amic vagi recordant amb veu alta la seva trajectória ciclista i nosaltres intentarem reflectir-ho sobre el paper, de la forma mes objectiva possible:

«-Vaig néixer -ens diu- el setze de novembre de l’any 64, el mateix dia que el nostre pen-tacampió Indurain, amb la petita diferencia que ell té quatre mesos mes, i jo cinc Tours de menys. Soc soci del C.C. Gracia des del gener del 86, i dos mesos després, quan comencá el campionat d’aquell any, vaig formar part directament del grup A, ja que des del setze anys, jo ja havia fet bastants quilómetres amb sortides curtes jo sol o amb algún amic.

-Les vivéncies amb el Club les recordó per etapes: la primera de l’any 86, sortíem amb el grup A el Padrós, el Torralba, l’Ernest, el Simeó,… féiem moltes marxes aquí a Catalunya i recordó especialment la (robada organitzada per la Fed. Cat. de Ciclisme, ja que vaig pujar per primera vegada al Turó de l’Home.

-També recordó amb carinyo les especiáis que programáveu: Tarragona, Girona, Rasos de Peguera,…En aquesta última anávem el Poudevida, el Gil, l’Ernest, el Cátala, son fets ino-blidables, així com’ la contra rellotge per equips que organitzava el C.C de Canet de Mar i que h¡ lluitárem en Bañón, l’Ernest, en Casas, el Peralta, el Pérez. Érem una bona colla i junts féiem molts qullómetres. Aleshores jo eslava fent la mili a Barcelona i procurava can-vlar les guárdies per a poder sortir els dissabtes.

-Ara be, en qüestió de batre records de distancia, tinc que destacar l’especial de Figueres el maig del 87. Anávem l’Ernest, el Lucho, en Gil I jo, I en un sol dia pedalejárem 286 quiló-metres, que es el máxim que he fet.

-Pero mes llargues o mes curtes, guardo un record molt profund de totes elles, i deis ciclis-tes que han passat peí Club. Hem estat molta gent fent pinya i gaudint junts del que mes ens agrada durant molts anys. Algún d’ells va penjar la bici, com l’incombustible Gerardo Castro l’ánima de les reunions, ell va ser el condicionan! per que jo formes part de la Junta com a vocal i responsable del butlletí l’any 87 I delegat esportlu el 88.

-Érern l’any 87 en altre etapa, la deis triatletes, joves forts que practícaven aquest esport i que van fer-se socis del Club per entrenar i perfeccionar el clclisme com I’A. Fernández, E. Valencia, J. Pons, en Jotas. També aleshores fou quan vaig comengar a competir a la categoría de ciclo-esport. Durant tres anys, el Lucho i jo corríem amb els colors del Gracia.

-En una cursa organitzada peí C.C. Sants de dissabte i diumenge, després de guanyar dos dies, em donárem quatre trofeus i recordó amb simpatía una curiosa carrera: «la del pavo». L’Aranda fou el que em dona la propaganda de la prova, i el premi consistía en lliurar un pollastre viu ais deu primers corredors. Jo anava ben classificat en el grup d’onze escapáis, pero la mala sort va fer que punxés a l’úllima volla i no em mengés l’aviram.

-En aquells anys parlicipava a lotes les marxes dins i fora de Catalunya, i recordó les dues de Bilbao i l’aigua que vam aguantar el primer any. A l’any 90, el trialleta J. Pons, uns quants mes i jo, várem fer la Marxa Internacional de la Marmolle a Franga, on rebórem el premi al primer equip estranger.

-En el 91 em fitxa el C.C. Paréis, peí que guardo un record molt afecluós. Em proporclonaven lot el que necessitava per a poder correr, roba necessária, colxe pels desplagaments, etc. En un parell d’ocasions vaig correr a Calatayud quedant quart en una d’elles, i en una cronoescalada a Navas vaig ser el primer de la meva categoría i de la general. També havia participa! un munt d’anys a (‘Escalada a Montjuíc, que tot i no haver guanyat mai, quedava gairebé sempre ben classificat, sobretot a l’any 94 on vaig arribar el tercer a la categoría de «funcionaris».

-Tots aquells anys foren molí ¡mporlanls per mi, com també ho va ser l’ajut que rebía de tot-hom, del meu pare príncipalment, i de socís del Club com el Gerardo, Caíala, Tomás, Aranda i sobrelol el Marcel-lí, que em porlávem amunt i avall amb els seus vehicles. Vull ressallar també les hores que l’amic Anguera em va dedicar duranl els dos anys que va ser el meu massatgista.

-Durant els set anys de corredor, tot i que me la jugava, no havia patit cap caiguda importanl. L’única que recordó fou l’any 95 quan ja no compelía. Va ser baíxanl Montserrat, que per cert es una de les pujades que mes he fet i que mes m’agrada, dones be, vaig anar per térra, i les con-seqüéncíes foren vuít punís al cap, clavícula drela Irencada, i que lol plegal m’obligá a deíxar la bicí lot un mes.

-Al deíxar de correr vaíg seguir fent marxes, recordó l’any 97 on vam participar en una contra rellotge per equíps a Torredembarra, l’Escrivá, els germans Ruiz i jo, on vam pujar al pódíum en tercer lloc.

-Ara darrerament no surto tant amb el Club, ja que com sabeu, vise fora del Barcelonés i la feina també m’obligá, pero m’entreno peí meu compte i sempre que puc participo en aqüestes fnarxes internacionals, que et fan sentir importan!. L’any 2000 vaig fer de nou la «Marmotte«, quan feia just deu anys de la primera vegada, i enguany he participal a la «Fausto Coppi«, una mera-vella de rnarxa pero molt dura.

-Guardo records inesborrables de les hores passades amb els companys del Club (tots!) La llás-tima es que n’hi hagin tants que per feina o per allres raons hagin deixat de venir. Sort que sempre hi ha algún que torna, com ara el Bañón, que havíem estudia! junts i per ell vaig associar-me al Club i com en J. Pons, que també junts, havíem treballal peí Club, ames de pedalejar forga. Pero no vuli acabar deixanl de banda, i que per mi es molt important, amics d’aquells anys que segueixen fidels al Club i a la bici com en Lluch i en Solanes júnior en el grup A i molts d’altres, ais demés grups.»

Amícs, aquí donem per acabada l’entrevista. En Josep Mª., sense presses, ha deixat volar el pensamenl, i de mica en mica les seves vivéncíes han passat del record a la paraula i II hem des-coberl una faceta desconeguda pels que pensávem que el coneixíem prou be. Dos cops per set-mana se’n va, quasí sempre en bici, a plantar, regar o recollir verdures i hortalisses en un tros d’hort que le a la Floresta.

Ara, després d’aquesta original curiosítal lornem al tema central. Hem evidencia! la inlensitaí ciclista viscuda durant tanls anys, i en lol moment ho ha deixat molt ciar, ia primera i gran afec-ció en la seva vida es el ciclisme, i hem deixat en el linter infinitat de moments, noms i siluacions curiosos per no carregar-nos lol el Butlletí.
ANNA

Share this post

Comments (5)

  • Pere Padrós Reply

    vells temps bons recors.

    18 abril, 2016 at 10:41
  • Pere Padrós Reply

    Vells temps bons records i millors companyes.
    el CCG sempre al meu cor

    18 abril, 2016 at 10:43
  • luis Reply

    si es verdad era una epoca bonita con tantos recuerdos y aventuras que siempre guardaremos en nuestros corazones , yo estoy en lima peru trabajando ,y recuerdo lo grandes momentos que competimos por los colores de esta gran entidad juntos a mi gran amigo josep maria casanovas, siempre los recuerdo ,….ernesto y ana una pareja muy especial siempre al servicio de cada uno con muy buenos consejos y su buena labor social demostrando de que estan hechos……siempre los recordare…..club ciclista gracia……

    22 diciembre, 2016 at 02:09
  • luis Reply

    HOLA PERE PADROS, SOY LUCHO ESPERO QUE TE ACUERDES DE MI ,LA PRIMERA PAJARA FUE UNAS DE LAS PRIMERAS SALIDAS ,Y DESPUES NUNCA MAS .,,,JAAJAJAJA,…SI LEES MI COMENTARIOS ESCRIBEME A MI CORREO A garibaldi4520@yahoo.com
    y quisiera saber mas de todos,tantos recuerdos ,quiero decirte y hablar tantas cosas ,nos desconectamos ya hace mucho tiempo ,yo me encuentro en LIMA – PERU, tengo mi propia empresa,.pero escribeme y te cuento ,.gracias mi gran amigo pere padros…..

    22 diciembre, 2016 at 02:15
  • luis GARCIA GARIBALDI Reply

    HOLA JOSEP MARIA CASANOVAS, SOY LUCHO ,HACE TIEMPO QUE ESTOY VIVIENDO EN LIMA PERU , TENGO MI PROPIA EMPRESA ,SE ME HACE DIFICL COMUNICARME CONTIGO ,ESPERO ME PUEDAS DEJAR TU TELEFONO Y PODER LLAMARTE,O ALGUN DIA ESTARE EN BARCELONA POR VACACIONES,…..

    11 octubre, 2017 at 16:57

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X