Jordi Escrihuela Ruiz

Jordi Escrihuela Ruiz

Autor: Anna Camps
En aquesta ocasió hem escollit com a protagonista a un soci que, valguem la redundancia, no ha buscat mai el protagonisme, mes aviat n’ha fugit, es un noi senzill, huma, amable, en definitiva, un bon company de grup. Ens refe-rim a Jordi Escrihuela Ruiz, nascut el 15-6-65 i soci del nostre Club des del 9-5-93. Casat amb l’Eva i pare de la Sandra de vuit anys, que es per ell la niñeta deis seus ulls. Treballa a l’Ajuntament de Barcelona, a la Central d’Operacions de Manteniment i Servéis, per tant es un deis responsables de les emergéncies de la nostra ciutat. Está molt satisfet amb la seva feina, des de fa catorze anys, i la desenvolupa en el nostre barrí, al carrer Torrent de l’Olla, molt a prop del nostre Club i aquesta fou la causa que comencés a formar part de la nostra Entitat.

Des del 23 anys que es dedica a la bici. Sortia amb el seu cunyat els diumenges, pero en ado-nar-se de l’existéncia del C.C. G. van fer-se socis sense pensar-s’ho gens. Tot i que vivía a Esplugues de Llobregat no li era obstacle per a participar a les nostres excur-sions. La primera sortida oficial com a federat i que recorda amb gran satisfácelo, fou la novena Marxa Ciclolurista que organitzava el nostre Club des de l’any 85. Era el nou de maig del 93 i la va fer dos anys seguits, ja que aquests van ser els darrers de la nostra Marxa, ja que l’any 95 el Club decidí que s’havia complert una impor-tant fita i amb gran éxit durant una década i deixá d’organitzar-la. L’añció desmesurada per la bici i al «saber sufrir» amb ella, li ha donat moltes ale-gries.

Junt amb Miguel Ángel Herrero, el seu cunyat, s’apuntaren molt aviat per fer Xallenges Catalanes de Cicloturisme i es van fer un tip de patir, gaudint. Eren marxes fortes: Rasos de Peguera, Vallter 2000, Fredes,…i anaven amb el Luciano, Bautista, Cátala, Casas, Carvajal, Llinás, Royo, Formatger,…ho recorda tot amb gran carinyo, així com que els anys 93-94-95 el club de Catalunya que fou tri-campió va ser el C.C.Gracia i que l’amic Casas i ell van ser-hi a les tres. Ara, després d’un temps sense venir tant amb nosaltres els dissabtes perqué viu a Esparreguera i que la feina l’obliga varios caps de setmana, molts socis potser no el teñen gaire present, pero ha estat durarit molts anys un deis socis mes assidus a les nostres sortides. L’any 94 queda sots-campió darrera del nostre bon amic Romeu, en el campionat d’excursionisme.

El 95 queda tercer a les proves socials combinades i els que el coneixem mes be, sabem que es un deis socis que estima al nostre Club i que contribueix en tol el que fa falta. Es vocal de la Junta Directiva des de fa dos anys, i ara mateix l’amic Jordi es una part important en la confecció del nostre butlletí , apart d’escriure-hi articles des de fa temps. ell es el que rep els escrits, repassa, coordina i lliura a l’impremta. Recordem que l’any 96 va confeccionar d’una manera artesana un bonic i original cartell de propaganda de la nos-tra Cursa de la Festa Major i que íbu molt acertat i innovador.

Darrerament com molts sabeu en Jordi tingué la bona idea de fer-nos arribar a tots nosaltres. per medi de l’últim butlletí del 2001, una petita enquesta on hi podíem dir-hi la nostra d’una manera anónima si així ho volíern, del que agradava, del que no, i sóbrelo! d’aportar nous coneeptes o suggeriments…D’aprop de 400 buílleüns que s’envien, solamcnl va rebre caíorze respostes. tot un record! Ell ens diu que tot i sent poques son d’agrair, pero jo, en aquest cas la signan! de l’entrevista i molts que s’impliqucn i veiem anib desgrat una falla d’intercs envers al nostre bulllelí. que hauria cíe ser el camí mes recle per a comunicar-nos tots plegáis. El personalge d’avui es. com hem dil, un enamora! del ciclisme i el seu palmares es extens.

Apart del lerritori caíala com les Xallengcs, Rutes del Montseny. Transpirencnques, etc., l’any 96 va fer els llacs de Covadonga amb el Jordi Lombarle, Ramiro Olivera i l’Albert Formatger. El 99 dos cops a l’Angliru, i ja inter-nacionalment. quatrc Marxes de les Tres Nacions (medalles d’argenl) i cinc Quebrantahuesos (l’últim any argeiit). Com es ven, s’ha fet un lip de pedalejar i ha guanyat molts amics:

-«Si pogués, -ens diu-, us anomenaria una llista interminable de tots clls. no n’oblido a cap, son tanles hores de patir i gaudir junts. Ara. si em permeteu.-segueix dient-nos- vull aprontar per agrair públicamenl a la noslra ciclista Pilar Herrero, que si no hagués estat per ella jo no hauria acabal la Quebrantahuesos de l’any 98. Havia comeneat la marxa molt forl i segur de les meves possibilitats, pero en arribar al Pórtale!, degul a l’esíbrc, em vaig enfonsar. Ja havia dccidil claudicar, quan vaig veure a la Pilar que venia al darrera pujan! com ho fa ella, amb perseveranca i segúrela!. Em dona un sobre de sais i el cop de moral va ser ían fort, que grácies a ella no vaig claudicar».
El nostre bou amic Jordi per tol plegat, está molt felk; al nostre Club i es molt fidel ais colors del mallot, i gairebé tots els records que guarda son bons menys un dia que té molt presen!: «Era, -ens diu-, el 8-10-95 en una marxa a Lleida. Vaig perdre amb gran clisgusl l’anell de casamenl. el Miguel Ángel Herrero va Irencar la bici i no acaba la marxa, el Formatger li pica una abella al pil. i per acabar la mala sor!, la meva bici em va caure del colxe. circulan!, per l’aulovia ! Un dia una mica negre! Com lambe ho va ser l’l 1 d’agosl del 2001, quan un colxe fenl marxa enrera em lira al térra i grácies al case les conseqüéncies no vari ser greus». Ara, amics, darem un gir al tema del ciclisme per centrar-nos amb el primer amor d’en Jordi, abans d’enamorar-se de la bici. Es Irada d’una gran afieló que le molí arrelada des de fa viril anys i que segueix practican!

Es la inleressant trajeclória que viu dins del mon deis «Escacs» on ha participa! en un muñí de Torncigs. L’any 89 queda campió a l’Open de Barcelona, a la 2a categoría, mes (arel puja a 1» i ara en l’aclualilal es jugador Preferent. Te molts trofeus de parlides rápides. i a l’hivern juga cada diumenge en el Campionaf de Catalunya per Equips. Des de l’any 98 juga periódicament a la Passió d’Esparreguera. i amb els anys que lio la han pas sal de 3a categoría a I3.

Les parlides solen durar hores i hores. pero ell. le prou coratge, tenacilal i afecció per aguantar la pressió, després a l’esliu ja es deslogará a la cairclera. Tornanl al ciclisme, sabem que per l’any 2002 en Jordi le nous reptes: fer mes sortides a les excursions del dissabte i procurar fer or a la Quebrantahuesos. Amics, tenim una gran satisfácelo, d’entrevistar ais Personatges, flipem al enterarnos d’afeccions i vivéncies que no adivinariem mal. L’entrevistat, per regla general, ve disposat a sincerar-se i recordar aquells fets de la seva vida que l’han fet felic.

Tots tenim coses a dir, moments especiáis que voldríem cridar-los ais quatre vents. Mai millor dit alió de parlant la gent s’entén, i en el cas d’avui. parlant i escoltant al nostre bon amic Jordi, ens adonem de la seva senzillesa al exposar-nos tot el que sent i que ho ha fet amb un to de tendresa i afabilitat que ha valgut la pena conéi-xer mes de prop.
Per acabar us deixem amb una frase que el Jordi ens ha suggerit i que ell interpreta com un afany de superació i repte: Los imposibles los hago al instante Los milagros…me tomo algo más de tiempo.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X