Jordi Boné Riera

Jordi Boné Riera

Autor: Anna Camps
El segon Persona-tge de l’any en que celebrem el 75é aniversari de la vida del nostre Club, es un soci que també porta uns quants anys entre nosaltres.
De mica en mica, anem fent mes i mes protagonistes, per seguir conei-xent-nos un xic millor.

Sembla un tópic pero es així. Es Túnica manera en que sense adonar-nos, anem recordant amb veu alta, tant el que pregunta com el que respon, moments recents o passats, i que a vegades nosaltres mateixos els havíem oblidat.

En aquesta ocasió parlem amb el soci Jordi Boné i Riera, nascut un 28 de maig de 1937. Casat des de l’any 65 amb FElena, i pare de dos filis, noi i noia. D’aixó n’hi diuen fer una bona feina, i es que el Jordi es joier i té “manetes” per fer meravelles. En comencá l’entrevista, el Jordi ens diu que no té massa per explicar, pero mes tard veurem que no es així. La seva vida ha estat plena d’époques, moments i persones. Apart de la seva familia que per ells es primordial, té molts amics. Ames de tots nosaltres, guarda una ferma amistat amb ciclistes de la seva adolescencia i joventut.
En Jordi Boné va néixer a Santa Eulalia de Vilapiscina i ha viscut sempre
en el mateix lloc, encara que ara n’hi diuen Nou Barris.
Ens explica que tota la seva vida ha estat lligada a les bicis. Recorda que, quan ell era molt petit, un oncle seu que treballava a la Maestranza, ais quarters de Sant Andreu, comprava bicis velles aleman-yes de la guerra, que per cert, algunes encara portaven suports de metra-lladora, i les arreglava amb l’ajuda deis seus germans. A vegades, de dues en feien una i el cas es que el Jordi amb aquelles bicis que no tenien frens, ja que anaven contra pedal, ja comengá a voltar per Collserola i no tenia mes de dotze anys.

L’any 51, quan nornés tenia catorze anys, va comengar a treballar a l’ofici de joier, i ara, amb seixanta-set, encara hi segueix. Ais setze anys, decidí que sortir sol amb bici no li compensava, i es va fer soci del C.C. Eulalienc, que després es convertí en el C.C.Roquetes. També ho era de l’Esport Cátala, que per cert, ben aviat complirá els 50 anys de soci. Sempre ha anat en bici. Sois Fha aparcat els anys en que es va casar i mentre els filis es feien grans. Pero no va desaprofítar el temps. Molt aviat es va fer soci de l’UEC, junt amb els seus filis, i feien campaments i molta muntanya. També havia fet alguna cosa de submarinisme, pero tot i
havent practicat amb il-lusió aquests esports, no ho va fer mai amb la mateixa intensitat del ciclisme.

Es soci del nostre Club des de l’any 84, pero molt abans sortla amb bici amb el que era aleshores president de l’Esport Cátala, i uns amics del GER, Grup d’Esplai de Ribes. Feien moltes marxes, de tota mena 1 quilo-metratge: la de Sitges, Cambrils, Tarragona.. .Aquí en explica una anécdota curiosa:
“Recordó una gran bronca que vam rebre en una multitudinaria marxa a Reus. Era per la década deis setanta, i la gran quantitat de ciclistes cir-culant per la carretera van obturar la comitiva del que era aleshores President de la Generalitat, Jordi Pujol. Ens van disgregar per deixar pas a l’autoritat. Ells anaven per feina.

En aquella época, recordó una marxa de tretze dies. Vam sortir de Barcelona, Lleida, Osea, San Sebastián i Barcelona”.
Mes tard, ja amb nosaltres, sense deixar de banda la gran amistat que te amb els ciclistes de la seva joventut, amb qui encara fan excursions i calcotades, el Jordi ha participat en un bon nombre de marxes amb tots nosaltres: comencant per la del nostre Club, que s’ha fet durant deu anys seguits, i seguint amb la de les Tres Nacions, les de l’Anxova, les de Vic, i moltes mes.

El Jordi es considera de carácter mes aviat serios:
“No m’agraden segons quines bromes de mal gust” , ens diu, pero nosaltres el veiem “picardiós”, sempre está a punt de provocar al ciclista que te a prop, i diu ell: “sóc un maranya” (ja es el segon personatge que es defineix així). La veritat es que tots plegats, el que volem es passar-s’ho be, sense ofendre a ningú, i el Jordi es un d’ells. Li agrada fer broma i sobretot riure. Té la rialla fácil i franca.

Be, ara ens toca alió de… millor record? Rient de nou ens diu: “Per mi, cada dia, cada sortida, es un millor record. Gaudeixo cada moment tot el que puc, m’agrada fer bromes i passar-m’ho be, i es que tots els amics que tinc son gent molt ferma. M’agrada anar en bici, pero si no tens al vol-tant una colla d’amics, no seria el mateix”.

I el pitjor?
“Per molt que pensi, directament que m’hagi passat a mi, no cree teñir-ne cap que es mereixi ressaltar, pero en canvi, hi ha un moment que em va esfereir i molt, fou el dia en que el bon amic Puiggrós, baixant del poblé del Montseny, va anar a parar gairebé sota un cotxe que pujava, en una de les corbes. Per sort, tot i que haguera pogut ser irremeiable, apart del gran ensurt, en va sortir indemne”.

La xerrada que hem tingut amb el nostre bon amic Boné, ha estat mes fructífera del que pensávem quan ell ens ha dit al comencar que no tenia coses a dir. Una de les ultimes que ens comenta es que un cop per setmana va al Centre CMc de Torre Llobeta, i s’ho passa molt be, fent tallers de fusta. Apart d’agradar-li aquest art també hi fa nous amics. Pels anys que practica 1’ofici de joier, te una certa facilitat en els treballs manuals i pot donar algún consell ais companys.
Per acabar, el Jordi ens diu:
“Estic molt satisfet de totes les excursions i de la colla d’amics que tinc al Club, i es cert que m’agrada incitar ais companys mentre pedalem, la veritat es que si no hi bagues entre els ciclistes una mica de pique, la bici no seria el mateix. Aixó sí, sempre de bon rotllo!”.
Com t’agradaria que et recordessin?
“Com un bon company i prou”.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X