FEMINISMO CICLISTA

FEMINISMO CICLISTA

Autor: Ariadna Cotén

Donat que tenim un nou espai a la web del Gràcia dedicat a les dones ciclistes, intentarem també tenir el nostre raconet al butlletí i, per tant, inicio la nova secció adjuntant un intel·ligent i divertit article de l’any 1914 anomenat “El valor negativo del “qué diran”- Feminismo Ciclista” escrit per Júlia Aguiló de Funtà.

Aprofito l’avinentesa per agrair al nostre company David Prats que ens hagi proporcionat els arxius que té del Sport Ciclista Català, ja que amb ells podem intuir com eren els inicis del ciclisme femení a la nostra ciutat.

Pel que sembla, en aquella època veure una dona sobre una bicicleta era una cosa inusual i gairebé escandalosa que les pioneres ciclistes provaven de combatre. Havien de justificar que els vestits no eren “indecorosos ni inmorales”, que el ciclisme no era antihigiènic, sinó saludable i que els servia per “solazarnos un poco de nuestros comunes quehaceres”, això sí, sense oblidar la principal feina de la dona com a mare i esposa, no fos que es pensés que no es podien fer ambdues coses a l’hora. Estava tan mal vist ser dona i ciclista que fins i tot comenta que les xiulaven i pedregaven.

La Júlia fa un al·legat feminista per equiparar les dones ciclistes amb els homes, tot argumentant que tenen el mateix dret a distreure’s i no quedar-se a casa. I finalment, es dirigeix directament a les dones i les esperona: “romped esa cadena de esclavitud que tantos años arrastrais y mostraros tal como debe ser la mujer en nuestros dias, libre e independiente”. Grans paraules per ser escrites el 1914!

Us convido a llegir l’article i ja valorareu si tant han canviat les coses per les dones en gairebé un segle. Jo crec que han canviat i força, però em venen al cap situacions memorables com la que vàrem viure les noies del club a una Quebrantahuesos on vam ser preguntades dalt del pòdium per com ho fèiem per compatibilitzar les feines de casa amb l’entrenament. Igualment recordo les cares bocabadades que feien els grups ciclistes masculins quan es creuaven amb un pilot femení el dia que vam fer la sortida de noies per la carretera de les Carpes… llegint l’article comprovo que hem fet molt camí, però encara queden moltes pedalades per donar.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.


X