Entrevistem a L’Estel·la Broto

Entrevistem a L’Estel·la Broto

Va ser molt agradable entrevistar l’Estel·la. Recordo quan la vaig conèixer que teníem la mateixa bici, una Orbea Orca, i vam estar fent broma sobre això. Té una espontaneïtat molt natural, tot i que fa l’efecte que a vegades intenta controlar-la. El seu riure és molt franc i encomanadís. A més, compartim aficions. La bici i la música. Per ella, però, la música és afició i professió. No es dedica a cantar, però té una veu molt bonica, de soprano, i em va obsequiar amb uns compassos de l’ària de la Reina de la nit de la Flauta Màgica de Mozart i del Cant del Ocells. Tot i que va cantar en veu baixa, perquè estàvem al Mauri de Provença, s’endevinava una veu potent i molt ben timbrada amb una afinació i un tempo perfectes. Avantatges de ser una professional de la música. Diu que no s’ha preparat l’entrevista, però li surten les respostes molt naturals i molt fluïdes, reflexe del que em sembla que és la seva personalitat.

DADES PERSONALS: Em dic Estel·la Broto Lema i tinc 32 anys fets el 14 d’agost. Vaig nèixer el 1984 a Lliçà de Vall, un poble per on passem a vegades amb el club. La meva mare és gallega i el meu pare és aragonès, de Boltaña (prop del valle de Broto, per això em dic Estel·la Broto). És flipant tot allò per anar en bici, com també ho és La Costa da Morte, a Galícia. Les meves arrels no són catalanes, tota la vida els estius els he passat fora.

LA MÚSICA: El tema de “a què em dedico”… he estudiat una carrera que es diu Pedagogia de la música, que es fa a l’ESMUC (l’Escola superior de música de Catalunya) on s’aprèn com ensenyar música. El meu instrument és la flauta travessera. Vaig començar a tocar-la quan tenia 12 anys, la música m’ha agradat tota la vida. I, un cop acabada la carrera, fa 5 o 6 anys que vaig acabar, doncs des de llavors que he estat treballant en això, de professora de flauta en escoles municipals. Actualment és el meu quart any a l’Escola municipal de música El Faristol, de Roda de Ter i l’Esquirol, i allà sóc professora de flauta i també formo part de l’equip directiu de l’escola fent la part de la coordinació acadèmica. Treballo mitja jornada, dos dies de la setmana que vaig a full, que son els dilluns i els dijous, que surto de casa a les 8,30 i arribo a les 10 de la nit. Els dimarts treballo des de casa, fent coses de l’escola, i els dimecres i els divendres no treballo. I els caps de setmana n’hi ha que també treballo, però la majoria no. És una manera de viure, com si estigués parcialment jubilada; en comptes de treballar més i tenir més diners, he decidit viure així, guanyar menys diners i tenir més temps lliure, i no ho canviaria per rés.

Fins fa poc treballava també en altres projectes, tocant la flauta en grups de música (Barcelona Ethnic Band, Basket Beat…), però també altres projectes més des de la gestió relacionats amb la música (Ethno Catalonia). Amb la Barcelona Ethnic Band (que hem estat tocant 6 anys) fèiem músiques del mon, melodies populars que es traslladen de forma oral de generació en generació, per exemple El cant dels ocells –i s’arrenca a cantar-la, li dic que té una veu molt maca i riu francament-. A mi m’encanta cantar, sempre he cantat, a les classes, amb el grup feia segones veus. Amb la música hi ha moltes maneres d’expressar-te, no sempre ha de ser la mateixa, cadascú ha de saber en cada moment que és el que té més ganes de fer amb la música. Jo no em sento només flautista, em sento música. He fet moltes coses amb la música, i considero que sé de tot i no sé de rés. La música m’emociona i em porta a llocs on no em porta rés més de la vida, saps?

Jo ara mateix fa un any i mig que no fumo, he estat més de quinze anys sent fumadora, sí, sí, des dels quinze fins als trenta. No, no fumava molt, en plan 3 o 5 cigarrets i quan sortia de festa més, però és un hàbit que no m’agradava i a través de la bici va ser quan vaig poder deixar-ho. Va ser una cosa natural. Quan més entrenes, menys ganes tens de fumar.

SOCIA DES DE: El 2017 serà el quart any. La primera sortida la veig fer amb el C i recordo que anava amb el Paco Polo cap a la costa, cap Arenys i tot això, i em vaig quedar a cavall entre el C i el B. Jo sóc el típic i tòpic cas d’una noia que s’enganxa a la bici a través de la seva parella, perquè tenia un novio que em va regalar una Orbea Orca, i allà va començar una història d’amor paral·lela. Jo fins llavors pensava que els ciclistes eren uns frickies. A la vida mai havia fet esport, fumava, no tenia cap mena d’hàbit d’aquest tipus. Vaig començar fa 6 anys, amb la bici de carretera, i ara he començat també a fer BTT, perquè trobo important poder fer vàries coses. Vaig també a córrer, al gimnàs, però tot i així la bici de carretera segueix sent el que més m’agrada i el meu centre. Vaig començar pel meu novio, lo del novio es va acabar però la bici es va quedar, després me la vaig canviar, perquè era gran per mi, una 52, ara tinc una Berria Belador que és una 48.

Em vaig fer sòcia del club perquè amb la meva parella ell vivia a Molins de Rei i jo a Barcelona, a Gràcia, i la bici era a casa d’ell. Llavors ell va tenir un accident i durant un temps no va poder agafar la bici, i em va dir que m’emportés la bici a Barcelona i em busqués gent aquí. Per mi era impensable, perquè jo només anava en bici quan anava amb ell. Vaig anar un divendres al club i vaig parlar amb l’Ariadna. Li vaig dir que no sabia amb quin grup havia d’anar i ella em va respondre: “Tu tranquil·la que la carretera posa tothom al seu lloc”

AMB QUINS GRUPS SURTS: Bueno..Jo sempre he sortit molt irregular amb el club. Hi ha dies que m’adormo, hi ha dies que treballo, hi ha dies que no puc per no sé què. Sí que m’agrada molt sortir amb el club. Vaig amb el súper B, amb l’A, jeje, he fet una sortida. En vaig fer una, no vaig aguantar, em semblen massa bèsties, la intensitat, els kilòmetres. Jo no vull fer tant. A mi m’agrada entrenar 5 dies i cada dia fer dos-tres hores. Llavors fer sis hores un dissabte ho trobo una mica massa, perquè la tarda del dissabte m’agrada fer altres coses, i a les 10 de la nit ja estic cansada. I això és un problema per a mi perquè en el club hi ha poca gent, o ningú, que vulgui estar a les 11 a casa. A mi és el que m’agradaria, almenys ara, d’ara fins al febrer. A l’estiu i la primavera ja em venen ganes de fer sortides més llargues.

Pel que es refereix als entrenament faig sèries, miro les pulsacions, el minutatge i la cadència. No m’ho invento jo, segueixo els entrenaments de l’Atilla Ozkan Esbalat (3 dynamic). Els seus plannings no són massa llargs, però eficients i variats, a més que està allà quan necessites feedback o tens dubtes. Ho recomano a tothom qui estigui entrenant de forma intensa i regular i senti que necessita assessorament per assolir algun repte o simplement per entrenar de forma saludable i adaptada a les pròpies necessitats. En el meu cas vaig començar fa un any a seguir unes rutines d’entrenament perquè era el primer cop que dedicava temps i energia a una activitat esportiva i volia fer-ho bé (una bona posició, cuidar les pulsacions, entrenar a un ritme assequible…), en aquell moment vaig començar a seguir els entrenaments del Jaume Mas i per això durant tot l’any passat anava al Velòdrom d’Horta un cop a la setmana i va ser una experiència molt rica, també.  El fet de tenir un entrenador ho comparo amb la música: quan vols aprendre a tocar un instrument, el primer que fas és buscar un professor; amb l’esport trobo que és igual d’important, com a mínim a l’inici. Una guia que et permeti conèixer-te a nivell físic i que t’ajudi a trobar unes rutines que et facin seguir endavant sentint-te el millor possible.

QUILÒMETRES FETS A L’ANY: L’any passat en vaig fer 8.000, i aquest any ara en porto 11.400 i jo crec que acabaré l’any amb 13.000, segurament. Hi ha hagut un salt els darrers anys, li dedico temps i ja està.

QUINS CICLISTES T’AGRADEN ? Valoro molt el ciclisme professional, trobo que la gent que s’hi dedica és increïble el que fan, i jo ho admiro molt, però no inverteixo temps del meu dia a dia a seguir aquests events, si estic amb gent que ho mira jo també, però no sóc forofa, saps? Mai a la vida he mirat un partit de futbol sencer, a mi m’agrada practicar-lo, l’esport. En canvi a la música sí que m’agrada ser també espectadora -i aquí és on se m’arrenca a cantar La reina de la nit- Pel que es refereix a l´òpera tinc pendent anar-ne a veure una en directe.

QUÈ T’AGRADA DEL CLUB. Que es fan les coses amb carinyo, que hi ha un grup de gent que s’hi dedica. Això ho valoro molt, des de fer el butlletí, la web, les publicacions al facebook, les fotos de la crono, que li vull agrair a l’Antonio Peralta. Vaig quedar la primera noia, estic molt contenta, però aquell dia no van venir les noies més fortes del club. M’agrada molt el companyerisme que hi ha a les sortides, que encara que no coneguis a ningú de seguida parles amb la gent i així la vas coneixent. Va ser molt guay la sortida que vam fer al Vietnam, que surt al butlletí darrer. . Allà vaig veure clarament que el Gràcia és més que un club.

QUÈ T’AGRADARIA CANVIAR O MILLORAR DEL CLUB: Pues no sé. Ara mateix rés – i després d’un breu silenci diu- Aconseguir algun company més per la meva idea de fer sortides exprés, però això és una cosa que m’he de currar jo.

MILLORS PROESES FETES SOBRE LA BICI: No m’agrada competir. Però sí que he fet algunes marxes. Aquest any vaig fer l’Ariegoise, la Geocentrum, que barreja terra i asfalt i els equips son mixtos, jo vaig participar amb el Tomàs i el Sergi del club. Hi ha diferents proves. És guay. També he fet la Brevette del Club, la Gran Premio Canal de Castilla (a Medina del Rioseco, que ara ja no es fa), el viatge a Vietnam que t’he dit abans, i un viatge pels Pirineus, 1000 Km en bici quan tot just feia un any que anava en bici, que per mi va ser una bogeria, vaig tornar malalta. Vam fer els ports típics del Pirineu, el Tourmalet, l’Aspin, Aubisque, Peyresourde, Puymorens. Va ser molt heavy.

PROJECTE O DESIG PER ANAR EN BICICLETA: Amb el Sergi dèiem de muntar una sortida al pont del desembre, així en BTT. Igual fer un monogràfic de la Batalla de L’Ebre, que seria ciclista i històric. M’agrada molt la història, abans de començar la carrera de música vaig fer un any i mig d’Història, i ho vaig deixar perquè no podia compaginar-ho amb la música. La veritat és que ara m’he comprat unes alforges, després de lo del Vietnam em va molar molt, i a l’estiu vull fer un viatge amb alforges, encara no sé a on ni quan ni…Però algún viatge amb bici segur que caurà, perquè m’agrada molt. Ara bé, el meu repte ciclista per al proper any és fer la Marmotte, als Alps, el 2 de juliol; són 174km amb 5000 de desnivell positiu. Mai he fet una cosa així!

QUÈ ET SEMBLA EL BUTLLETÍ DEL CLUB: Està guay el butlletí. Tot i així, em fa notar que al darrer número li hauria agradat que sortís el nom de la noia accidentada a la sessió de La imatge, com un homenatge a la corredora, creu que mereixia sortir de l’anonimat, ja que el ciclisme femení és molt menys conegut que el masculí. Però està molt ben fet el butlletí, les seccions, la mecànica, les entrevistes, les fotos, tot. Valoro molt que es facin aquest tipus de coses com a club

I aquí acabem l’entrevista. Molt modesta, em diu que hi ha gent que es mereix més que ella ser entrevistada, com el Tomás Montes, per la seva tasca a favor del ciclisme a Arrière du pelotón. En prenc nota per més endavant, però li explico que vam fer un mail al grup del Club sol·licitant candidats que portèssin quatre anys al club per ser entrevistats i només va contestar l’Enric Mas, que ja l’hem entrevistat.

Ens acomiadem, i se’n va a veure una jam session de música grega. Té uns amics que toquen i diu que anirà a treure el cap. La seva professió és la seva afició. Quina meravella!

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X