ENTREVISTEM A: Eduard Roche

ENTREVISTEM A: Eduard Roche

Em va semblar que l’Eduard és una persona amb les idees bastant clares. En cada moment de la vida ha triat el tren que passava i que ell creia que era l’adequat. Tant als estudis com a la feina. I és admirable la seva reconversió laboral arrel de la crisi, sabent veure l’oportunitat en comptes de lamentar-se de la pèrdua de la feina. També m’admira la facilitat per acontentar-se amb el que té, i la senzillesa dels seus gustos. Aquest plantejament de la bicicleta com una afició lúdica, no competitiva, sense plantejar-se reptes, que a molts ens costa més d’assolir.

DADES PERSONALS: Sóc barceloní i tinc 58 anys. Vaig néixer a Sants-Les Corts, on vaig viure, fins als 23 anys. Després vaig anar a Sant Martí i ara visc a Sant Boi. Porto un taxi a Barcelona, sóc un comercial reconvertit en taxista per culpa de la crisi. Abans havia treballat sempre de tècnic comercial (recordem que ens vam veure un dia a l’AVE tornant de Madrid). Sóc  llicenciat en Història, però mai he exercit. Ni la vaig seguir la història, ni hi vaig aprofundir. M’agradava, però mentre estudiava estava treballant en el vessant comercial a l’empresa privada. Vaig començar atenent al públic en una empresa petita, després vaig treballar com a gestor comercial i delegat de zona a Catalunya, Araqó i Balears fins que al 2008, amb l’inici de la crisi, amb vaig quedar sense feina.

Em va agafar en una edat molt crítica, amb 50 anys. Llavors vaig decidir invertir els meus estalvis i comprar una llicència de taxi a Barcelona. I la veritat és que no m’en penedeixo. M’he tret l’estrès de sobre, el pes i la pressió d’haver de complir objectius, amb els clients ,amb  l’empresa,  i la problemàtica d`haver de gestionar feina de personal divers . Sempre havia treballat amb molta pressió. Ara treballo per mi. El Royo del club em va ajudar i aconsellar. Dels seus consells vaig treure la meva decissió. Treballo moltes hores. Moltes més de les que voldria. Però en aquesta feina no és pot fer d´altra manera. Al menys jo puc posar-me els horaris. A més a mi m’agrada conduir. Treballo amb  una cooperativa amb clients al sector sanitari. Gent que pel seu tipus de lesió no es poden desplaçar i la Mútua els hi paga el desplaçament. Veus el patiment de la gent i tu els ajudes, és una experiència gratificant. En realitat el taxi em dóna moltes més experiències positives que negatives.

AFICIONS: Bé, en principi vaig estudiar Història per pur plaer, diguem-ne que, intel·lectual. També em vaig graduar en Administració d’Empreses, ja de més gran. En cada moment he fet el que em pensava que havia de fer. Pel que es refereix a la Història sempre he pensat que el coneixement del passat és bàsic per entendre el present i preparar el futur. Es una disciplina molt denostada avui en dia i no se li dona la importància que té. Això ens fa caure en els mateixos errors  A més també m’agrada molt la Geografia, i en aquell moment la Llicenciatura era Geografia i Història. Sempre m’han agradat molt els mapes. Abans era una època en què viatjar era més car que ara. Ara, en línia amb això, m’agrada molt navegar per Internet i “visitar” paisatges i llocs encara que sigui de forma virtual. Si alguna cosa agraeixo a l’època que m’ha tocat viure és poder tenir a l’abast aquest accés a la informació. Poder visitar un Museu de forma virtual, veure una obra d’art amb la màxima resolució a una pantalla. Això per a mi és fascinant.

També m’agrada la música, però els meus gustos són molt eclèctics. Ja sé que el terme eclèctic sona malament, però es així.

No se on encasellar-me. La que m’agrada perfecte i la que no m’agrada, no m’agrada. Sona simple, però es així Tinc una preferència important per la música barroca, Haëndel, Bach, Albinioni, Vivaldi…però també puc trobar coses de Bach que no m’agraden. I del romanticisme cap aquí,  també m’agrada, però no tot. No sóc un fan de l’òpera, però sí que m’agraden les de Mozart i Verdi. Però sempre acabo preferint escoltar Bach. Tinc a casa quantitat de llibres per llegir i CD’s per escoltar. M’agraden i me’ls compro, i ben aviat espero tenir temps quan em jubili per a llegir-los i sentir-los. Gairebé sempre escolto  música al cotxe mentre condueixo.

Però la meva afició principal és una altra: els escacs. L’he seguit des de molt petit, d’ençà que tenia 7 o 8 anys. És molt difícil progressar a partir de cert nivell, però em segueix agradant com al primer dia i segueixo  aprofundint tot el que puc. Hi ha molta bibliografia i continuo competint, a un nivell modest, però competeixo i estic federat. Normalment puc jugar campionats que solen ser als vespres, i la Lliga catalana dels diumenges al matí. Ho segueixo trobant fascinant, i més avui dia amb la informàtica, les bases de dades i la potència dels ordinadors actuals que serveixen  per aprofundir molt més que mai per entrenar, per veure per on falles.  No per competir-hi. Voler guanyar a un programa modern avui en dia  seria com voler fer càlculs més de pressa que una calculadora. Hi ha tres o quatre variables que defineixen al bon jugador d’escacs. La primera i fonamental, és la  capacitat de concentració. Després es discuteix molt si és la voluntat o la intel·ligència. Jo crec que és la voluntat, no defallir i seguir pensant que el teu objectiu és possible. A continuació la intel·ligència i finalment la perseverança i l’entrenament.

SÒC SOCI DES DEL 2007. Vaig començar a fer bici de gran. Als 41 o 42. Em servia per treure’m   l´estrés de la feina. Va haver-hi un moment que no feia esport, i vaig comprar una BTT. Jo en bicicleta no hi havia anat ni de jove. Em permetia descobrir espais i també racons de la ciutat. Tot. Vaig arribar  a fer molta BTT  i així  vaig estar uns anys. Sortia amb un grup de gent. Voltàvem per Collserola, fèiem vies verdes. Em vaig anar aficionant, i veia que les bicicletes de carretera ens passaven volant. Em va començar a picar el gust i em vaig comprar una bici de segona mà. Aleshores vaig decidir buscar un club i vaig trobar el Gràcia.

AMB QUINS GRUPS SURTS: Amb el C. El meu problema és que no entreno. No he entrenat mai. Quan em vaig quedar sense feina, i decidint què fer si no feia el taxi, aleshores sí, aprofitava i sortia un parell de cops a la setmana. Clar, la cosa canviava molt, llavors estava súper fort. Després, a partir de començar amb aquesta feina, no entreno. També em falta voluntat per entrenar, eh? També ho haig de dir. Entrenar no ha estat mai el meu fort. No m’ha agradat mai entrenar. Alguna vegada he provat de sortir amb el B però és un ritme massa exigent  per al meu nivell. Al “C” m’hi trobo més còmode.

QUILÒMETRES FETS A L’ANY: En els meus millors moments havia arribat a fer-ne 6.000 o 7.000, però ara jo diria que estaré sobre els 3.000.

QUINS CICLISTES T’AGRADEN ? No tinc moltes preferències.. No sóc un fan del ciclisme televisat. Això no vol dir que quan hi ha el Tour o el Giro segueixi algunes etapes amb interès. Tots els ciclistes en el món professional són gent d’una altra pasta. No m’imagino gaires  esports tan durs com el ciclisme. Et puc dir noms però no tinc una especial preferència. M’agradava el Merckx, em va agafar de jove i em cridava molt l’atenció, i després els escaladors sempre m’han agradat, el Pantani, el Contador. Però en general jo als ciclistes els admiro a tots, des de la màxima figura fins al més humil gregari, perquè tots son uns superdotats.

QUÈ T’AGRADA DEL CLUB: El club ara té un volum molt important. No és fàcil gestionar tota aquesta massa social. Les sortides són molt nombroses, requereixen molt bona organització i això és admirable. El club és un bon referent dins del nostre món.

M’agrada la tasca de teixit social que fa en una barriada com Gràcia.

QUÈ T’AGRADARIA CANVIAR O MILLORAR DEL CLUB: Bé, més que canviar o millorar simplement apuntar com a suggeriment algun retoc. Les sortides del campionat d’excursionisme han pujat molt de nivell. Una  cosa que penso que es podria retocar és donar una mica més de relleu. Una qüestió d’enfocar algunes sortides  des de un punt de vista mes exclusivament cicloturista. En plan “globero”.o en BTT fins i tot (perquè no ?).Sortides que podrien ser complementaries  a les sortides del campionat. Penso que ens enmirallem més en el professionalisme  amb la seva punta i component de competitivitat que no pas en el que realment som. Som cicloturistes . La proposta concreta  podria ser per exemple, i de forma complementaria, sortides de caire cultural (visites a llocs o pobles d’interès) i/o gastronòmiques. No cal dir que fetes en bicicleta, es clar. Però on el número de kilòmetres o els metres de desnivell no fossin la part rellevant de la sortida. Si alguna cosa em fascina de la  bicicleta és la facilitat amb que em permet  descobrir infinitat de llocs. Si no, probablement només coneixeria carreteres. Amb el C alguna vegada ja s’ha fet, perquè les sortides especials que es fan al campìonat , acompleixen alguna cosa més que les tradicionals però mantenint la mateixa filosofia de kilometratges i desnivells. Per exemple: “avui visitem Santes Creus, o les caves, o les esglésies pre-romàniques de Terrassa i esmorzarem o dinarem a tal lloc, i si només fem 50 o 60  Kms. de bicicleta doncs tant és.

Es tractaria en definitiva de ressaltar o potenciar una vessant  més purament  cicloturista.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X