EL MASSATGE

EL MASSATGE

Autor: G.P.
Cada cop son mes les persones que realltzen algún tlpus d’actlvitat física: cicllsme, jogging, natació, etc. Els rnotlus pels quals la gent darrerament está fent esport son diversos: diversió, estar en forma, disposar de mes temps de lleure, pres-cripció del metge i molts altres factors.
Al realitzar moviments, provoquem que la musculatura es contregui. Un exemple de contracció muscular pot ser quan apliquem esforg ais pedáis per fer moure la bicicleta (intervenen básicament els músculs de les carnes: quádriceps, isquiotibiáis, bessons, glutis).
El manteniment del eos lleugerament inclinat endavant (posició aerodinámica), també crea una tensió o contracció muscular a la zona lumbar.
La majoria deis moviments del ciclisme impliquen contraccíons concéntri-ques (el múscul s’escurca quan es contreu). Realitzar de manera repetitiva i continuada sortides en bicicleta pot provocar fatiga i sobrecárrega muscular. El múscul va perdent la longitud que tenia inicialment i es fa mes curt. Un escurcament muscular limita els moviments fent-los menys amplis. Quan l’esportista ha de superar grans esforcos (per exemple moure un gran desarrollament: 52 x 12) es produeixen uns petits microtraumatismes o trencaments de les fibres musculars.
Si a tot aixó li sumem: entrenaments excessius, recuperació o descansos insuficients, problemes anatómics com en la práctica del ciclisme teñir una cama mes llarga que l’altra i vicis erronis (mala alimentació, aleada del seient incorrecta, pedalejar amb els genolls cap enfora, etc) molt possiblement provocará 1’aparició de lesions i altres problemes: tendinitis, contractures musculars, descens del rendi-ment, etc.
El massatge consisteix en unes técniques executades per un terapeuta pro-fessional utilitzant generalment la má com instrument de treball, encara que també pot ajudar-se d’alguns aparells externs.
En el món de l’esport s’aplica el massatge esportiu, pero també existeixen altres tipus de massatges: higiénic, curatiu i cosmetológic.
Gracies a aquesta terapia es pot combatre la fatiga i recuperar la capacitat de treball després deis entrenaments i la competido.
Vaig consultar un llibre sobre la historia del Tour de Franca i em va sor-pendre llegir que a l’any 1903 el primer guanyador, Maurice Garin, ja disposava de massatgista. També Fausto Coppi va ser deis primers corredors en cuidar la pre-paració, alimentació, material, etc.
Els beneficis del massatge influeixen en els sistemes: vascular, limfátic, nervios, muscular, la pell i els órgans interns.
En ciclisme el tipus de massatge canvia segons la classe d’esportista (pistard, sprin-ter, escalador, etc). Es comenca per l’esquena i es continua per les carnes (la part on s’empra mes temps). Hi ha una dedicació especial a les següents zones: músculs de les carnes, de la pelvis, zona lumbar, articulació del turmell i articulació tibiofe-moral. Els moviments utilitzats son: pressions, deslligaments, amasaments, fric-cions, rodaments, vibracions, mobilitzacions i estiraments.
A nivell professional el paper que juga el massatgista es molt important ja que a través de les seves mans sap com es troba el ciclista i d’alguna manera es converteix en un confident de les preocupacions i problemes que pateix el corredor. En la meva curta experiencia professional com a quiromassatgista, he tingut la satisfácelo de poder comprovar com persones amb diverses patologies han experimental una gran millora que ha repercutit en una major qualitat de vida.

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X