Edu Garre

Edu Garre

ENTREVISTEM A: EDU GARRE

L’Edu viu la seva professió amb molta intensitat, amb molt d’entusiasme. Ho veureu perquè on començo l’entrevista amb les seves dades personals, i explica on va néixer i on va estudiar, i de seguida empalma amb la seva feina al teatre i ja no para. És una feina dura però el satisfà. M’explica moltes anècdotes, experiències que ha viscut, i que malauradament no tinc prou espai per reproduir. I m’ho passo molt bé entrevistant-lo, descobrint aquest mon del teatre i les seves interioritats amb una persona que el viu des de dins.

DADES PERSONALS: Barceloní de naixement, des de fa 35 estius. Vaig cursar els estudis d’EGB, BUP i COU entrant directament al Col·legi del Teatre per estudiar Art Dramàtic, però per sort vaig acabar amb la vessant de producció. Vaig sortir del Col·legi ja produint. I durant un any vaig simultaniejar la producció amb el treball com actor. Després me’n vaig anar a Londres, on vaig viure sis anys, durant els quals em vaig treure la carrera d’Administració i Direcció Artística. Estudis que compaginava portant un Starbucks coffee. Posteriorment vaig treballar per una empresa catalana exportant espectacles. Com no funcionava em vaig reconvertir en road manager portant grups de música anglesos per tota Europa. Allà vaig viure tot tipus d’anècdotes, per exemple haver de buscar a la cantant per tot l’hotel, i trobar-la colocadeta al llit de una altra amb més gent. Va ser molt dur. Al tancar l’empresa vaig tornar a Barcelona contractat per una de les productores més importants de teatre, on vaig produir obres, com CANCUN, BOEING BOEING o SWEENY TODD. Al tancar l’empresa vaig produir el SOPAR DEL IDOTES al teatre Apolo, i on ja fa més de tres anys que sóc el gerent.

La meva última producció és LA RATONERA –recordo que ens va oferir entrades a molts del club, i que jo vaig anar a veure-la.

Això del teatre és tot un mon, on els directors i els actors tenen els seus desitjos, i has de valorar si alguns detalls et portaran o no més públic, perquè a vegades son coses complicades, com haver de portar de València un determinat tipus de pintura perquè t’ho demana el director per pintar unes fustes. Però a vegades no necessites grans coses per fer una bona obra de teatre. En contra del que es pot pensar, els actors la majoria dels casos no improvisen els textos, sinó que s’ho aprenen de memòria. El Pep Anton Muñoz es va aprendre un text de més d’una pàgina amb dos minuts, però n’hi ha que els hi costa més, però, clar, hi ha eines per fer-ho com per exemple, arreglar la bici i repassant un text. Molt més costos és tenir la qualitat de transmetre sentiments, qui actua et faci sentir quelcom, com per exemple en Jordi Buixaderas, que et pot fer riure i despertar tendresa en una mateixa frase. Una vegada la meva exdona va sortir del teatre Lliure molt enfadada després de veure LA MORT D’UN VIATJANT de Mario Gas, dient que no era just que la vida l’hagués tractat tan malament al protagonista. Això és teatre, aconseguir aquesta catarsi.

Em preguntes perquè no vaig ser actor? Per dos raons. Una perquè si ets actor pots estar mesos sense cobrar, mentre que el productor pot cobrar cada mes. I l’altra, els actors tenen a vegades uns egos insuportables. Si surto amb una actriu, som tres, ella, jo i el seu ego. Qui es dedica al mon de l’art hi ha de posar molta passió, moltes hores, i no pots cobrar totes les hores que fas. De cara al futur hi ha un gran projecte al Teatre Apolo. No us perdeu la seva programació…

AFICIONS: Esports en general. Vaig fer esquí de muntanya de competició amb el CEG, alpinisme, escalada, vies ferrades,… A l’alpinisme té els seus perills, i acabes anant amb la gent amb que et trobes a gust. Com a la bici, que hi ha gent que t’ensenya, com el Piernas, el Ramiro i l’Heredia. Ara la meva afició/obsessió és la bicicleta. L’estiu passat vaig participar a la Transpir, creuant els Pirineus de Roses fins Hondarribia. Cursa de set dies, amb una mitjana de 120Km i 2500 metres de desnivell, en BTT. Lo pitjor es que dorms sobre un matalàs inflable, comparteixes tres dutxes per seixanta persones i menges ranxo. Això sí sense els companys d’equip, Enric Miró i Jordi Agustina, no hagués pogut fer ni una pedalada. Amb ells aniria a la fi del mon. Aquest any si to va com ha d’anar farem la Transalp, versió alpina de la Transpir.

QUINS CICLISTES T’AGRADEN ?: Pantani, Contador, Purito, i després de BTT Nino Schurter i el Josep Antoni Hermida, dos campions del mon. Com a l’estiu vaig a la Cerdanya, a Saneja, i per allà entrena el Purito i l’Hermida. Moltes vegades faig Puigcerdà, Col de la Perxa, Font Romeu, Angustrina i Puigcerdà. Amb la Jessica Shull vam descobrir una carretera recòndita que va pel Coll de la Creu fins a Oleta. Aquesta volta la vull proposar per una especial, sortint de Puigcerdà. I, com que ja hem empalmat amb els recorreguts favorits en bicicleta, tenim les Tres Nacions, encara que hi ha molt cotxe, anar a Ribes i tornar per la Creueta. També fer la Volta al Cadí, 190 Km, de Puigcerdà a la Seu, Saldes, Castellar de N’Hug i tornar a Puigcerda. També m’agrada molt la Creu d’Aragall. I en BTT he pujat varies vegades al Puigmal (ja he pujat amb esquís, en bici, corrent i caminant, i des de tots els punts possibles, i no sé qui m’agrada més).

QUILÒMETRES FETS A L’ANY: L’any passat en vaig fer uns 12.000, sé que no son gaires, perquè hi ha gent de club que en fa 24.000!

ENTRENAMENTS: Ja! Cuando puedo! Però quan entrenàvem per la Transpir eren quatre cops a la setmana, normalment dos dies de carretera i dos dies de muntanya. I quan no tinc cap prova prevista, un parell de dies a la setmana.

MILLORS PROESES FETES SOBRE LA BICI: La Transpir que ja t’he dit, la Quebrantahuesos, les Terres de l’Aigua, la Eiquimes de Prades, la Brevet del Club, entre d’altres.

PROJECTE O DESIG PER ANAR EN BICICLETA: La Transalp, que es creuar els Alps en BTT, i alguna d’aquestes que tenim per aquí, com els Ports del Maresme i Remences, que tinc pendent. Clar, has de prioritzar ja que si vols fer una cursa de varis dies, com la Transalp, no pots fer molt esforç abans amb una altra marxa perquè acabes destrossat i et trenca la preparació. Entrenament ha de ser molt progressiu, i vigilar molt amb les lesions.

SOCI DES DE: Fa uns tres anys.

AMB QUINS GRUPS SURTS: Amb l’A.

PERQUÈ ET VAS FER SOCI DEL CCGRÀCIA: Ja sortia sol pel Maresme, i un dia amb em vaig creuar amb tres grups del Gràcia. I em vaig dir: Tate, aquí pasa algo! Em va agradar veure el grup, perquè amb BTT pots sortir sol, però en carretera necessites el grup, algú amb qui xerrar, rodar amb “la grupeta”. Vaig contactar amb el club i em van dir que pel que feia sortís amb el B, on vaig aprendre molt del Piernas, el Gonçal i l’Heredia fins que un dia em vaig embogir anat amb l’A. La primera vegada va ser terrible, la segona no tant, i a partir de llavors sempre amb l’A.

QUÈ T’AGRADA DEL CLUB: Hi ha coses genials del club, lo millor és la gent. Hi ha gent que és maquíssima, ja que encara que parlem de coses que no veiem igual sempre fem broma. Tenim molt bon ambient. Ah, i la roba del club, mola molt!!!!

QUÈ ET SEMBLA EL BUTLLETÍ DEL CLUB: Bé, m’agrada el seu caràcter informatiu, per saber què passa, tenir les sortides allà.

I QUÈ T’AGRADARIA CANVIAR O MILLORAR DEL CLUB: L’any vinent m’agradaria participar més en el disseny dels recorreguts. Moltes vegades la gent es queixa però ningú fa rés. Els horaris, per exemple, què es això de quedar a les 6,15? Vol dir llevar-se una hora abans, i hi ha vida més enllà de la bici. No cal fer 190 Km, se’n poden fer 120 i fer l’aproximació en cotxe o en tren. Anar, per exemple a Sant Celoni i fer la sortida des d’allà. I també m’agradaria que hi haguessin més noies, jajaja! Clar, però les hem de portar nosaltres, jajaja. També seria bo fer més sopars, encara que fossin organitzades per grups més reduïts, no necessàriament amb l’organització del club.

 

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


X