Companyes del Gràcia

Companyes del Gràcia

Autor: Anna Camps Buscarons

Companyes del Gràcia, endavant amb les vostres inquietuds ! Feu molt bé això de ressaltar el paper de les fèmines dins del nostre ciclisme i ara per començar fent història, veureu a la Rosa Bayes guanyadora del premi de l´elegància anant amb “bici”, pels anys 50. Aleshores hi havia més d´un tàndem a les nostres files i és clar, el que en diem anar de paquet, eren dones.

En el temps en que jo vaig començar anar amb “bici”, recordo més o menys les que érem . Era l´any 81 i de la forma en que funcionava la societat no era gaire usual fer-se sòcia d´un club ciclista si no és que hi tinguessim algun pare o marit com jo . Amb els meus cinquanta anys em sentia la mare de totes, bé de totes no, perquè la Carme Fernandez també ja tenia una edat.

Potser me´n deixaré alguna i si és així ho sentiré.

Aleshores el que jo en dic les meves filles, la Mercè Pont, l´Ampar Cortés, i la Eva, filla del nostre apreciat Carles Lahoz. Anàvem a vegades amb ciclomotor i molt cofoies onejàvem un banderí amb els colors del Gràcia sempre és clar, vigilant d´aprop als nostres ciclistes.

Quan anàvem amb “bici” també venia amb nosaltres l´Elena Ferrer una noia molt sensible però què tirava molt. Ens sentíem recolzades i mimades per tots, ja sabeu allò de la protecció “del mascle” i s´agraïa, és clar.

També participàvem a les Proves Socials, encara guardo algunes classificacions dels temps que fèiem.

Recordo amb satisfacció el Trofeu que vaig rebre en la prova social de la Vallensana l´any 82 com a guanyadora d´haver fet el millor temps, 18.22m.

(Però he de dir que de fèmines només corria jo, així qualsevol no?)

En aquells temps venien igualment amb nosaltres tot i no sent sòcies algunes dones més ,com ara l´Esperança muller del cantant Josep Guardiola, la Josefina Elorza que amb pena la vam perdre per un accident fortuït dins de casa seva. També hi havia l´Assumpta, una noia que corria i que venia amb nosaltres de tant en tant.

No gaire més tard va engrossir les nostres files la inimitable Glòria Junyent una noia que no ens la traurem mai de la memòria i és que a més de ser meravellosa amb tots els sentits ,la vam perdre malauradament per un destí de Deu.

Després, se´ns va unir també la germana dels Ruiz la Clara, una fora de série fent quilòmetres. Participava a triatlons i és evident, feia suar a molts dels nostres ciclistes.

Després va venir la Rosa de Garcia una noia alegre com ningú ,sempre estava rient.

No puc oblidar tampoc a l´Asunció que ens va deixar per uns problemes als peus.

La Montse Rodriguez una enamorada a fer quilòmetres per la tranquil·litat dels carrils bici.

La inconfusible e incombustible Pilar Herrero, la Fina Martinez, guanyadora de més d´un Campionat d´excursionisme, la Maria José la Capitana…

A partir d´aquí, ja les coneixeu a totes. Sou la nova sabia, les que teniu que seguir portant el Gràcia per tot arreu. Amb les noves tecnologies segur que fareu fitxatges nous molt aviat. Gràcies a totes, sou fabuloses !

Anna

Share this post

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.


X