|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El dia 14 de juliol de 1970, en la seva primera compareixença, el jove Bernard Thévenet, de 22 anys, guanyava la seva primera etapa del Tour entre Saint-Gaudens i La Mongie.
L’any després repetia victòria, aquesta vegada als Alps, a Grenoble, just el dia abans que Ocaña assolís la glòria suprema en distanciar tothom en més de 8’ a Orcieres-Merlette. En aquell Tour duríssim en què l’espanyol i Eddy Merckx se les van tenir de valent fins a la caiguda i retirada del castellà, Bernard Thevenet va assolir una meritòria 4ª posició final.
En el 72 demostra tota la seva fermesa ciclista. En el decurs de la 7ª etapa, baixant l’Aubisca, una autèntica mànega d’aigua sorprèn un grupet d’allò més selecte. Ocaña, Van Impe, Janssens i ell cauen i van a estavellar-se contra un mur. De resultes del cop pateix una commoció cerebral, però no abandona. Acaba tota l’etapa amb amnèsia i no recupera la memòria fins a l’endemà. Tot i així, quatre dies després s’imposa amb autoritat al Mont Ventor i cap al final del Tour repeteix victòria al Ballon d’Alsace.
El 73 és el gran any d’Ocaña. El castellà s’imposa en el Tour amb un domini abassegador. El també espanyol Fuente el segueix de petja de més lluny i l’acompanya en alguns dels seus recitals. Però l’asturià arriba just de forces al final de la ronda i un Thévenet molt ben mesurat aprofita per arrabassar-li la segona plaça de la general definitiva a París. A més a més s’emporta l’etapa alpina de Meribel-les-Allues i el segon sector de la darrera etapa de la capital francesa, en línia, que per primera vegada s’acaba als Camps Elisis. Durant tot el Tour el nostre home ha vestit el mallot nacional de campió de França i a la Vuelta a Espanya de la primavera havia aconseguit el tercer lloc.
El 74 no pot córrer el Tour per malaltia, però se’n refà guanyant el Critèrium Nacional i la Volta a Catalunya.
El 75 no pot començar-li millor. Una esclatant victòria en el Dauphiné Libéré basada en la tradicional etapa de la Chartreuse en la que va arribar a Grenoble vencedor amb més de 5’ sobre el belga Van Impe i més de 15’ sobre Ocaña. I així les coses es presenta al Tour 75. Amb aquest bagatge és considerat un dels principals rivals del màxim favorit, Eddy Merckx, que té al seu abast guanyar el seu 6è Tour i batre el rècord absolut de victòries a la ronda gala. Però la veritat és que ningú creu gaire en Thévenet. Se’l considera un bon escalador i poca cosa més que un guanyador d’etapes. L’acompanya en la seva condició de rival perillós de cara al triomf final l’holandès Zoetemelk. Els espanyols Ocaña i Fuente han perdut ja molta cotització. En efecte, després d’un pròleg molt revirat on s’imposa l’italià Moser, en la primera etapa amb empedrat i final a Roubaix, l’asturià arriba fora de control. Merckx es col•loca només a 2” de la general, Thévenet i els italians Battaglin i Gimondi perden 1’. Ocaña 3’. La contrarellotge de la 6ª etapa, els 16 km de Merlin-Plage, és per a Merckx, que es vesteix de groc. Els 37 km contra el cronòmetre de Auish, a tocar dels Pirineus, també se’ls emporta el belga. Thévenet només perd 9” i és 3er a la general a 2’20”. En l’etapa del Tormalet Ocaña desferma la batalla, però després s’enfonsa i la victòria és per a Zoetemelk. Thévenet treu 49” i aconsegueix el segon lloc a la general. Dos dies després Ocaña abandona per tendinitis. L’endemà és el Puei Domat. Venç Van Impe, però a la pujada un energumen del públic es llença contra Merckx i li clava un fort cop de puny al costat. El belga acaba l’etapa com pot, plorant i sanglotant, i no pot evitar perdre 34” més en favor de Thévenet, que ja només és a 58”. L’endemà, dia de descans, les radiografies revelen un seriós hematoma en el fetge del belga a causa de l’agressió rebuda. Sense solució de continuïtat vénen els Alps. A les primeres de canvi Merckx ataca en el coll d’Alos, realitza un descens temerari i arriba al peu de Pra Loup, final d’etapa, amb 2’ d’avantatge sobre un Thévenet gairebé desnonat. Però llavors s’esdevé la sorpresa. Del pilot salta el vell Gimondi i, amb una facilitat impensable, caça al belga i el deixa enrere. Una insuficiència hepàtica deixa Merckx sense forces i incapaç de reaccionar. Per darrere, Thévenet és avisat de les dificultats que pateix el líder i es refà com per miracle. L’atrapa, també a Gimondi, i en els darrers 3 km el distancia en prop en gairebé 2’, s’imposa a Pra Loup i li pren el mallot groc. Al dia següent Thévenet entra a la història a Serre Chevalier amb els colls de Vars i l’Izoard, guanya l’etapa amb 2’22” més i fa bona la frase de Louison Bobet: “Un campió sempre passa sol per la Casse deserte”. La desgràcia segueix acarnissant-se en Merckx. L’endemà el seu manillar s’enganxa amb el d’un company i van tots dos per terra. El belga pateix fractura de maxil•lar superior, però no abandona. L’endemà, amb uns dolors fortíssims, torna a perdre temps en una difícil contrarellotge de 40 km, a Chatel, amb un port de 2ª categoria pel mig, en una etapa que s’emportarà Van Impe. A París, Thévenet serà el primer ciclista de la història que haurà acabat el Tour abans que Eddy Merckx. 2’47” amb exactitud. Jacques Anquetil, aleshores comentarista esportiu de diversos mitjans, entre ells el nostre El Mundo Deportivo”, va qualificar aquell Tour de “gran categoria”.
En el Tour del 76 Thévenet no s’estrena. En acabar els Alps, va 4rt de la general a 1’48” del líder i en companyia dels seus rivals més directes, Van Impe i Zoetemelk. Però en la pròxima jornada muntanyosa, amb final a Pirineus 2000, ja flaqueja i perd 22”. I a l’etapa reina, amb final a Saint Lary Soulan, un atac frenètic d’Ocaña, com en els vells temps, propicia la victòria d’etapa de Van Impe, que es vesteix de groc, i l’ensorrament definitiu de Thévenet, que arriba a 13’15”. L’endemà a Pau, sota una gran tempesta, amb el Tormalet i l’Aubisca, perd 13’19” més. A la contrarellotge d’Auish, de 39’700 km li cauen 4’33”. El doctor Bellocq, metge del Peugeot, el seu equip, li diagnostica una hepatitis viral. Dos dies després diu adéu al Tour. En opinió d’Anquetil aquest fracàs es deu a l’excés de compromisos abans de la ronda francesa. També destaca que és un corredor que només brilla els anys senars i ho atribueix al seu escàs fons. Li recomana que prepari les temporades tenint en compte que necessita un any sencer per refer-se.
El 77 és senar. En el pròleg de Fleurence, de 5 km, s’imposa l’alemany Thurau, Merckx és 3er i Thévenet queda a 18”. Els Pirineus amb l’Aspin, el Tormalet i l’Aubisca, apareixen ja en la 2ª etapa d’Auish a Pau i Thurau torna a guanyar fent una selecció definitiva de 14 corredors. A la general, Merckx és 2on a 8” i Thévenet 6è a 18”. A la 5ª etapa, una altra victòria de Thurau a la contrarellotge de 30’200 km del llac de Bordeus amb 50” sobre Merckx, 2on, i 1’06” sobre Thévenet, 4rt. A la general, Merckx és 2on a 58” i Thévenet 3er a 1’25”. Les 10 etapes següents les controla Thurau amb comoditat, però a la cronoescalada de Morzine-Avoriaz Thévenet és 3er a 1’01” de Zoetemelk, guanyador de l’etapa. Merckx perd 2’01” i Thurau 2’38”. Thévenet és el nou líder, però darrere té vuit homes a menys de 2’. La 17ª etapa entre Chamonix i l’Aup d’Uèis, amb la Madeleine i el Glandon, deixa la general d’un roig encès. Ataca l’holandès Kuiper i treu 41” a Thévenet, que és 2on. Thurau perd 12’32” i Merckx 13’51”. A la general Kuiper és 2on a només 8” i Van Impe 3er a 1’58”. La contrarellotge de Dijon de 50 km la guanya Thévenet amb 25” sobre Thurau i 28” sobre Kuiper i sentencia el Tour.
Encara arrodoniria la temporada amb una prestigiosa victòria a l’escalada a Montjuïc.
Però després, de sobte, arribà el final. Aquell mateix hivern va haver de ser hospitalitzat a París per problemes al•lèrgics i respiratoris. Després va confessar sense cap empatx que havia pres cortisona i a partir de llavors se li va fer el buit. El seu nom desaparegué de cop dels mitjans de comunicació i no va trobar lloc en cap equip francès. Es refugià en una marca espanyola, però molt més sensible al respecte de les persones que a les grans dificultats esportives, la seva carrera periclità. Només aconseguí un 14è lloc a la Vuelta i un 17è en el Tour, ambdós en el 80.
Havia nascut el 10 de gener de 1948 a Saint-Julien-de-Civry, a la Borgonya, fill d’una família d’agricultors. Se’l coneixia per l’apel•latiu de Nanar. Era alt, esvelt, elegant, fràgil. De cap manera aquest gran ciclista que va derrotar Merckx en el Tour dues vegades es mereix l’oblit en què ha caigut.
